Navegando por
Mes: mayo 2018

Mentides, mentides grosses i mapes (De Cala En Feliu fins a Cala Murta) por Xisco Simon

Mentides, mentides grosses i mapes (De Cala En Feliu fins a Cala Murta) por Xisco Simon

Impactos: 162

A les cases de Cala Murta fem el darrer aplec desprès d’una logística complicada per els problemes que Formentor posa als que la volem visitar i no tenim bo. Ritme viu ajudat per una pista còmode en suau descens enmig d’un bosc mixt d’alzines i pins. En intuir la bassa que s’alimenta amb les aigües del Torrent de Cala Murta anem en compte i sortim per el camí que ens desvia cap a l’esquerra. Tot el que hem baixat ho hem de recuperar i una mica més. El terreny surt de l’ombra del Alzinar de Cala Murta i puja sense descans fins al Coll de S’Olivardar, cruïlla de camins de la Vall de Formentor. Agafem a l’esquerra, de nou pujant i amb la boca de Sa Cova Badada que s’obre en els Cingles de Sa Mosquera den Miquel. Pista desfeta per l’escorrentia i paisatge gris, sense esma, amb l’únic consol de les vistes sobre les Cases Velles de Formentor i la verdor de les vinyes que fa poc anys han substituït a les figueres en el anomenat Sementer des Figueral. En començar el replà sortim per l’esquerra en demanda del Torrent de Cala en Feliu. En un temps hi havia una indicació de la qual avui en dia just un forat queda. Amb intuïció i quatre fites localitzem un carrerany que ens permet perdre alçada sense problemes fins arribar a un camí molt perdut que corre al costat esquerra del Torrent. De mica en mica el camí torna més evident, de bona mida i amb belles proporcions. En el punt en el que un altre braç del torrent que neix al darrer del Puig del Celler s’uneix a nostre podem observar al altre costat restes més que evidents d’un altra part del camí. Continuem per avall i en un moment determinat decidim seguir per dins la llera ja que en el camí canvia de costat i es fa intransitable. La remor de les ones i el aire fresc, banyat de saladina, ens anuncien la cala. Restes d’una caseta a l’esquerra abans d’entrar a la cala certifiquen, per si falta feia, l’ús d’aquesta contrada per a l’activitat humana. Contrabandistes, carboners, peguers, pescadors, roters, …, o una mica de tot o res de molt. Un mai s’acaba de sorprendre de les petjades del home en paisatges que avui, malament, poden alimentar salvatgina i males herbes. Fam i misèria, combustibles eterns de la humanitat.

Confortats amb una berenada, retrocedim camí fins a un punt a on ens sortirem a la dreta per un coster una mica més net (es un dir, es clar) i tirem per amunt fins a una collada que ens ha de donar pas a la part sud est de la Mosquera den Miquel. Quaranta esbufegades, una dotzena de vatuadells i dues esgarrinxades més tard arribem al punt indicat. Quan aconseguim separar el nas del genoll, la taca blava del mirall de Cala en Feliu ens dona alegria. Un camí que baixa del coll de Sa Geneta en direcció a la Cala i que s’esvaeix a mitja alçada es registrat en el quadern blau dels deures pendents per millor ocasió. Quan donem l’esquena a la Cala definitivament la visió ens sorprèn. Una primera baixada cap a la mar neix darrera el coll però no te, ni de bon tros, l’entitat de Cala En Forat, el nostre proper objectiu. Decidim continuar fins al següent coster sense perdre ni cota ni cara davant del complicat terreny a la cerca de la Cala. De nou sorpresa. Hi ha una torrentera que baixa i que desemboca a l’esquerra de la Punta de Can Panxa (mirant des de la mar), però tampoc es la de Cala En Forat. Cent putes! Talment sembla que algú ens l’esta jugant! El guia mira i remira el mapa. No queda més remei que tirar pel dret i continuar. Ja veurem que trobarem diuen que va dir en Tofol Colom (felanitxer sonat, com tothom sap) en partir de Palos de Moguer! De nou intentant mantenir l’alçada peguem a un comellar en el que una torrentera clarament marcada ens convida a baixar. Aquest es el que va a desembocar a l’anomenada Cala En Forat després de fer un gir cap a la dreta. Una mica despistats, tot s’ha de dir, no ens adonem de on som i decidim sortir del torrent cap a la nova collada a on trobarem dues construccions de les quals una al manco podria una naveta, refugi dels primers mallorquins. D’aquí, que diríeu que veiem? Idò si, companys, una altra punyetera baixada cap a una altre maleïda torrentera. Agafant com a referencia una altre naveta a la vora de la llera descendim a la mala, enmig d’un infern de plantes amb punxes. El torrent conforma el que el mapa diu que es el Canal Llis. El topògraf devia estar de broma o el varen enganyar com a un babau. Llis m’has dit! Puja aquí i veuràs Porto Pi! I ara que toca? Pujar fins a la següent collada que es la veïnada al Pla dels Hams. Tant pujar i baixar ha fet forat al estomac i convé posar remei. Dit i fet! Queviures i conversa, el millor aliment per cos i anima.

Reposats i confortats afrontem la darrera batuda de la jornada amb alegria. Amb confiança renovada en el nostre líder, agafem la baixada cap a l’esquerra que naixent al Pla dels Hams es coneix con Canal Fondo. Restes de camí més que evident ens dirigeixen cap a la seva desembocadura. Quan aquests desapareixen sortim per l’esquerra en per passar a l’altre costat que pensem, il·lusos sense remei, deu ser Cala Murta. Ah, putes! De nou ens equivoquem. Desprès d’anotar com el camí que hem abandonat baixa fins a la desembocadura (una altre anotació per el quadern blau dels deures pendents) veiem que lo que tenim es… una altre torrentera! Consentits cap a ella ens dirigim i gairebé no fem cas als restes de camí que, provinents del Pla dels Hams, corren cap a la mar, fins morir a Sa Cova des Pebre. De nou remuntar. De nou trobar la collada i, de nou, tirar pel dret fins que, ara si arribem a Cala Murta, just damunt la Cova de Sant Domingo i Es Castellot. Quan algú comenta que el pla inicial era prosseguir fins a Cala en Gossalba, remuntant el Puig de Ses Butzes, obté una silenciosa reprovació.

En silenci, a casa, il·luminat per la claror de la pantalla del ordinador tinc esteses damunt la taula mapes i llibres. Mascaro-Pasarius diu un, Editorial Alpina proclama altre, Instituto Geografico Nacional esbomba un tercer. El cappares de la geografia i la toponímia. Res. Comèdia. I grossa. Cap d’ells descriu, ni prop s’hi fan!, la bellesa extraordinària i salvatge d’aquesta petita zona abandonada per Déu nostre senyor quan va tancar el Paradís Terrenal. I en la que els homes, des de l’antigor, han viscut i suportat totes les malifetes que els destí els hi ha enviat. Hi tornarem, del cert. Aquesta vegada amb l’experiència que ens permetrà gaudir d’una manera distinta de la contrada i trobar-hi nous i excitants desafiaments.

I conte contat, conte acabat!

Varen fer part del grup; Cati, Toni, Eusebi, Maria Antonia, Isi, Fernando S-C, Miquel, Paquita, Catalina Dalmau, Pep i Xisco.

 

Una de las vistas de la jornada

 

El trck de la ruta.

Powered by Wikiloc
Un pequeño video

Es Cornadors per Isi

Es Cornadors per Isi

Impactos: 170

Aixo era i no era d’un grup de genteta de vegades ben avinguda i d’altres… També.

Arribarem a Dijous i cap idea per fer , provocaren es personal i un va saltar amb una aixida que ni fu ni fa, pero com ningú tenia ganes de pensar ja va anar be. Posaren hora i lloc de trobada i faltar temps per criticar, gent que prefereix fer feina que anar d’excursió amb els amics, o… el que siguin. Arribar es Dissabte i tres pelat i un albi es replegaren per caminar un poc fer dues rialles i com no, sortir de la rutina i desconectar del dia mantenguent la rutina de disfrutar amb bona companyia de la nostra serra, per cert gràcies a un hivern i una primavera de moltes plujes suaus recordava serralades mes altes i humides amb una verdor que no recordava haverli vist mai. Partint desde el pla de cùber ferem passes cap al cornador gran, el biòleg del grup anomenant cada ocell que es cruçava amb nosaltres. S’albi va provar de lligar amb una francesa que trescava per allà carregada amb tenda i tot i sense rumb fix, només sabia el dia i l’hora que havia d’ésser a s’aeroport per tornar a cases. Cada vegada mes estrangers ens trobam i qualque vegada un mallorqui ens contesta bon dia. Passa a passa arribarem al refugi on poguerem disfrutar de la restauració de la construcció i bon gust dels qui ho feren, no tan bon gust tenenels qui deixen senya d’haver passat per allà embrutant ses vigues amb el seu noms i dia de passada, tenguent paper i bolígraf per ferho d’una manera respuctuosa amb l’espai. Visitarem el mirador d’en Quesada per disfrutar de les seves vistes, de la llum de la vall de sóller de la mar plana dels vaixells que navegaven… decidirem tornar al pla de cùber fent una petita volteta. Triarem desde el coll de l’ofre anar cap el pla de son torrella per desprès sortir pel pas de n’alou al pla de cùber. Al mateix redol que haviem berenat dinarem. Aqui ja algun dels donant de pel havia percebut que erem mes de quatre aquell dia, alguna persona mes ens va acompanyar durant tot el dia a cada una de les nostres ments. Panxa plena segirem cami i una vegada tocarem la cara nord de la serra de cùber cercarem els foradets que  el senyor albi volia visitar, i poc a poc tots les trobarem. El guia albi es va passar la cruïlla per deu o quinze passes i haguerem de tornar enrera. Començam a pujar i trobarem  unes marques fosfi fetes amb tant mal gust com la decoració que tenen ses vigues  del refugi. Una davallada que es fa mes llarga del compte i amb dos llongos mes arribarem als vehicles on vaig despedirme  dels meus companys que anaren  a misa de cinc com es habitual a ca’n gallet. Per part meva frisava ja que tenia una cita fantastica marevellosa familiar i multitudinaria esperantme.
Las fotos de Melga.
Uno de los secretos de la ruta.

El track de la ruta

Powered by Wikiloc
Video

up and down del torrent de pareis

up and down del torrent de pareis

Impactos: 140

Pocas palabras y pocas fotos, eso si como siempre divertida y disfrutada con esta gente que siente la montaña de forma similar a la mia. A los que siempre han bajado el torrent, les recomiendo que lo hagan de subida, aunque solo sea haste el entreforc para luego bajarlo de nuevo hasta la Calobra. Me decidi por hacer un video del día ya que fotos tengo un monton de los últimos años, ademas aligeraba algo la carga. La ventaja de hacerlo en estas fechas es que no hay demasiada gente y es mas facil ya que en los pasos conflictivos no hay que esperar. Para acabar la fiesta paella de rigor y risas comentando las anecdotas del día.

UNA VOLTA PER PUIGPUNYENT, por Eusebio

UNA VOLTA PER PUIGPUNYENT, por Eusebio

Impactos: 127

Reunits per n’Arnau, na Maria Antònia, en Miquel Melga i un servidor, ens presentem per fer una trescada pels voltants de Puigpunyent.

La idea de n’Arnau, era partir de Son Forteza, tot seguint el cami del coll de Grau, visitar un safareig i una font propera al mateix. Anem cercant i el primer objectiu de la jornada s,aconsegueix sense esforç (de trescar), el safareig es de grans dimensions i malgrat es buit, li arriba aigua continuament.

Situats en aquest punt i consultant els mapes, ens orientem per anar a veure la font de Sa Replegada, coneguda tambe com Font de Sa Creu de S’Ermità, al no tenir clara la seva ubicació ens guiem pel mapa i aixi en Miquel (a partir d’ara el becari dels Trescadors) per un costat, i n’Arnau amb la resta de l’equip per unaltra trescam fins a trobar l’ull de la font i el pou que a la seva vora es troba. El lloc es encissador i s’aprofita per berenar-hi, segon objectiu assolit.

Tornant de cap el cami principal, ens trobem amb una creu, compta la llegenda que es honorant la figura d’un capellà que anava a dir missa a Puigpunyent i que en aquell loc es va precipitar al buit i va pereixer.

Seguint el cami i les constants indicacions de n’Arnau, trobem una antiga teulera, de la qual els cameramens deixen oportuna constancia grafica.

Continuem de cap a les cases de Muntanya, pero abans ens aturem a veure el fantastic aspecte que presentava l’albelló de Muntanya, tot verd i amb un fil d’aigua neta i clara que borbotava per la canaleta natural que ziga-zaga entre la pedra.

Arribem a les cases i a partir d’aqui, ens fan saber que la cosa s’embruta, es a dir, “lo puto amo” no te ni idea de per on anar-hi, molt de Google Earth, molta preparació…molta cara, confia en el becari per fer-li les feines, ojito, que no son les que penseu.

Anem pujant i en un desviament deixem el cami per anar a cercar el Corral de les Cabres, un tancat parescut a Sa Mamullada de Soller, pero de menor tamany, aixo si, al seu interior guarda una sorpressa, un forat que comunica amb una petita fesa. De tot aixo es deixa constancia, vista d’abaix, de adalt, en contrallum, la voy a hacer en sepia (per si hi ha inexperts amb fotografia es una técnica, no es menja).

A partir d’aquest moment, comencem la devallada de cap a un torrent que ens ha de portar a un pas elevat, una cornissa, que permet en cas de que el torrent vagi ple el sortejar-lo per una vora. Pero abans, trescant trescant, divisem una zona amb molts joncs, aquí hi ha d’haver aigua va dir tot-hom i aixi es trobem un ullal, un petit albelló no documentat al cataleg de fonts i que a ben segur s’afegirà a les moltes ja descrites.

Seguint les pases del becari, que se nos ha venido arriba i ara va el primer, anem apropant-nos al torrent i a l’objectiu de l’organitzador de la trescada, un pas elevat, una cornisa natural penjada a uns metres d’altura damunt el llit del torrent. Les imatges del lloc i la tiringa de gent cul a terra fent la travessa, fan riure al personal i en especial a MA que ha pasat sense problemes.

Seguim ara ja per cami ben marcat i ens afiquem amb les quatre potes dins el torrent, fins arribar a un punt que mereix atenció i que es possible salvar-lo mitjançant una petita cornisa algo expossada, pero de facil transit.

Arribem a un lloc idilic, la font de Sa Coma, un lloc molt ben cuidat i en el que decidim dinar-hi, el dia, amb un sol esplendorós, la temperatura de primavera, l’entorn amb un verd lluminós, converteixen el dinar en una festa per als sentits, la qual cosa es fa patent amb les expressions i comentaris dels integrants del grup. Moment que aprofita el becari per intentar ser donat d’alta com a trescador sense mes proves, i tu que lo has creido, tarzan.

Una vegada recuperats de tanta bellessa, partim desfent un troç del cami fet, per dins el torrent fins arribar al pas de Na Costitxa, un preciós cami empedrat que ens situa a l’esquena de la Mola de Na Costitxa, la qual transitem, es un alzinar amb molta pedra i ens condueix fins a una fesa, enorme i profunda, devallem i fem una volta pel seu interior, altra vegada els cameramens treuen els seus artilugis per tal d’inmortalitzar la ocasió.

Sortint d’aquesta, ens enfilem als caires de la Mola, fins trobar-hi un punt per baixar de cap a les cases de Muntanya, divisem just devant la teulera, per la que al mati haviem passat i qualcú va dir la frase maleïda… i si anem directe.

En Miquel remugant perque encara no te el títol de Trescador, n’Arnau que va diguent per aquí va be i els altres que darrera darrera anem fent, conclueix en una baixada off-route fins a l’objectiu final. Les cervesses.

Un altra dia de bon Muntanyisme, si amb lletres majuscules. Aquesta vegada n’Arnau s’ha lluït, i de valent.

Las fotos de Melga

Explosión de verdes

Fotos y crónica de Arnau

Interior de sa font de sa Coma

Video del día

Track, solo es orientativo ya que al ser grabado con el movil  no es fiable al 100%.

Powered by Wikiloc