Navegando por
Mes: abril 2019

Fita del Ram y algunos de sus pasos

Fita del Ram y algunos de sus pasos

Impactos: 22

Hoy para variar no hay galeria de fotos y solo podreis visualizar las del track de wikiloc que incluyo aquí,  gracias por seguirme en esta aventura, que es mantener una web que lleva muchas horas de trabajo y poco reconocimiento.

Las fotos son gracias a la tecnologia movil y varias cedidas por Catalina Dalmau.

conquistando el punto geodesico de sa Fita del Ram
Pas de s´ego
Bajada des pas den Terreta, muy aerea y algo complicada

Track de la jornada

Powered by Wikiloc

Travessa de Valldemossa a Sóller, a ran de mar, por Xisco Valls ( correcamins )

Travessa de Valldemossa a Sóller, a ran de mar, por Xisco Valls ( correcamins )

Impactos: 63

Travessa de Valldemossa a Sóller, a ran de mar.

22,400 km.

Cagondena. No ni ha per tant ¡¡¡ Caminar 22 quilòmetres per la costa nord de la Serra de Tramuntana és una gran experiència, de les que se recorden.

PLA INICIAL: El pla inicial era (i així ho aconseguirem només 4) començar per la zona de Son Mas a Valldemossa, on comença el camí de s’Escolta i arribar al centre de Sóller, passant per diversos camins que es troben per damunt de la mar, no massa enfora d’aquesta.

Aquests camins són en la meva opinió d’una extraordinària bellesa, ja que combinen els distints colors e intensitats dels verds de les alzines, oliveres, pins i les mates, amb el fons “blau intens” que la mar adquireix quan l’observem a partir de 100 o més metres d’alçada. Un autèntic espectacle cromàtic. Tot en un marc de roques i marjades antigues. Una bellesa sublim de la que l’Arxiduc Lluis Salvador va quedar enamorat.

Per si fos poc, la remor intensa de la mar alterada ahir provocava sensacions encara més intenses.

Només va faltar la “llum” del sol.

Iniciem la marxa amb una temperatura fresca o casi “freda” i ens hem d’abrigar.

El camí de s’Escolta fa segles servia de miranda des d’on vigilar la presència de naus enemigues, cosa que es feia en part “escoltant” amb el silenci de la nit. Ara avui en dia és una joia del paisatge de les terres de Valldemossa.

Aquest camí és de titularitat pública, segons figura en diversos documents del segle XVI, i l’Ajuntament de Valldemossa l’ha restaurat darrerament pel deteriorament que havia sofert des de fa 50 anys

EL REGNE DE L’ARXIDUC: Passat can Costa, anem a l’Ermita de la Trinitat i ja tothom remuga per berenar, cosa que feim. Després seguim pel bosc d’alzines i arboceres que passa per damunt de les cases de Son Galceran, arribem a Ca Madò Pilla, antiga hostatgeria que l’Arxiduc Lluis Salvador va restaurar (i avui en dia és un hotel fred).

En aquest punt ens trobem a allò que potser va ser el “nucli” d’una “sort de regne en miniatura de l’Arxiduc”, aquesta zona entre Can Costa i Miramar.

Jo no crec en bruixes i esperits, excepte quan camino per aquí en solitari a la posta de sol.

Ara seguim baixant cap a s’Estaca i sense arribar-hi anem a la zona anomenada “sa badiola” i “es guix”, zones que igualment tenen l’empremta de l’Arxiduc, en forma de camí “a ran de mar”, si bé ja molt perdut per les tempestes de la mar. Les onades llepen les nostres passes, però avui sense perill.

Arribats a sa Foradada, tenim per davant un petit repte, que el “guia” no sabrà resoldre, i és “Es pas des Gat”. M’ho temia. Entre diverses opcions, vàrem triar segurament la “pitjor”, però en sortirem sense massa dificultat.

Queda pendent d’investigar una ruta clara i segura.

ABANDONO: Ara molts ja “en tenen suficient” o tenen altres compromisos, així que de 15 passem a 4.

En petit comitè seguim “a la mala” en direcció a Cala Deià, passant per la zona de “Sa Pedrissa”.

El terreny és molt brut (vegetació seca), però per sort trobem un “camí empedrat” que ens acosta a la zona més baixa, si bé, acabem perdent es camí. Finalment, arribem a Cala Deià “sin más pena ni gloria”.

Ara només ens queden uns 12 quilòmetres (¡¡¡) però estem animats i és tot bon camí.

Comencem pel “Camí des Pintors”, fins a Bens d’Avall.

Anem vorera la mar, entre 10 i 20 metres d’alçada d’aquesta. El blau-esmeralda (quan fa sol) és aquí un altre de les meravelles de la contrada.

La font d’Alconasser, que sempre raja “molt fresca” ens permet recuperar ànims.

Pugem per la pista d’Alconasser on podem contemplar meravelloses cases amagades, molt cuidades,

VALL DE SÓLLER: Arribats a Can Bleda, només queda baixar pel Camí de Son Sales, un altres del racons poc coneguts de la Vall de Sóller, que amaguen una bellesa humanitzada.

Finalment una cervesa al centre de Sóller ens permet oblidar l’esforç i fer plans per noves rutes.

Gràcies a tots per acompanyar-me.

Para ver las fotos del día pulsa encima de la imagen.

Nos encontramoscon  algunos tramos que son bastante delicados, pero sin dificultad

El tramo de ruta que hicimos los menos valientes

Powered by Wikiloc

SERRA DE S’ESCARDAR, por Eusebio Solano

SERRA DE S’ESCARDAR, por Eusebio Solano

Impactos: 52

Dissabte 30 dAbril, l’objectiu d’avui es fer una volta per la Serra de S’Escardar,
per lo qual partim de l’area recreativa que hi ha vora la carretera de Lluc, lloc
on deixem els cotxes.
La intenció, segons el guia es pujar per el Comellar de Sa Jonqueta i despres
anar a cercar un pas que hi ha vora un devallador de troncs. La pujada pel
comellar es bruta, es fa per un desparegut cami que a troços es fa visible i que
seguim com podem, a meitat d’alçada del comellar ens hem de desviar de cap
a la dreta, per tal d’anar a cercar un pas que es troba vora un devallador de
troncs, estris que feien servir els llenyaters per acostar la fusta tallada a un lloc
on poder transportar-la.
Es desplega el grup, uns mes amunt els altres mes avall, tots fan el que poden,
es tal la intensitat de la recerca, que agotats decidim aturar per berenar. Aixo
ho feim vora el devallador de troncs, que ja s’havia localitzat. Aqui es discuteix
la direcció del devallador, la topografía del lloc, l’estat dels embutits … cansats
de sentir dois, el capitan Tan i en Locomotoro ens ordenen no mourer-nos ja
que ells aniran a trobar (no cercan, troben) el pas…a la orden de tu, se
presenta yo, quietos paraos.
Al cap d’una estona sentim la llamada de la selva, els aguerrits expedicionaris,
han trobat lo que cercaven, ho anomenen pas, a parrtir d’ara a sa finqueta al
troç que va al galliner li possarè de nom es pas d’es bossot, ahi queda eso.
Devallem “es pas” i tornem de cap al cami que ens porta a Sa Cometa Negra,
si be, abans de arribar-hi fem una troballa que ens encoeix el cor, una petita
cabreta, nada fa poc, belant junt a la seva mare, morta sobre el cami. Qualcu
diu…la vida debe continuar su camino, ido alea jacta est. Noltros continuem el
nostro, ara pujant es Comellar de S’Home en direcció a la Serra de S’Escardar.
La pujada es aixo, una pujada, i la anem fent tira tira, fins arribar al
començament de la Serra de S’Escardar, un lloc ple d’esquerdes, pareix
mentida lo imaginatiu que es l’hom amb els noms.
El transit per la serra, es fa lentament ja que es un lloc on si no vas viu, te
pots fer mal, una caiguda aqui comportaria greus conseqüencies. A meitat de
la serra, ja hi ha gana i aturem per a dinar, bona feina i a mes, agraïda.
Una vegada discutides les dades dels gps, aquest aparatet que qualsevol
persona vestida ad hoc com a muntanyer, porta a sobre, decidim el tornar a fer
cami. El dia que no agafin senyal (que no senyals) aquesta colla de
muntanyers que no ho son, s’ho creuen, no podran sortir de ca seva.
Seguim fent cami i arribem al Coll de Sa Jonqueta i d’aqui voltant un penyal i
per terreny molt esbaldregat arribem a la Rota de n’Esteve, per fer una
devallada directa de cap a la carretera de cap a Lluc.
A la Rota hi ha una paret amb filferro, per passar-la es fa complicat, pero no hi
ha problema, el nou fitxatge del grup, en Mariano, ens ha sortit viu i mentres
tant alguns anem passant-la amb molta cura de no enguinxar-nos amb les
pues, es ninet troba una porteta i mos compareix tot riallos a l’altra costat.
Pasem enfora de les cases i uns metres mes avall ens incorporem al cami de
carro, a partir d’aqui pau i tranquilitat. El darrer troç el feim per l’antic cami de
lluc i arribem a l’area recreativa.
Com era d’esperar…n’Isidre diu, i si anem a veure si la cabreta encara hi es ?
Dir i fet, un quants anem a veurer-ho, nomes haviem de caminar doscents
metres. Abans d’arribar al lloc ja sentim sa cabreta belar, tracem una
estrategia de caça i aconseguim agafar-la, si hi ha sort, viura.
N’Isidre se l’en du perque una veinada dels pares, n’ha surat unes quantes, lo
que no sabia era que fins els diumenge vespre no la trobaria…conseqüencia, la
cabreta ha de romandre dins l’autocaravana i el pobre Isidre, es veu obligat a
dar-li el bibero, apart de que com a cabra que es, se va enfilar a tots els
mobles del vehicle. Si ja ho va dir qualcu….si es que estan como cabras.
Salut i muntanya er a tots !!!

Para ver las fotos del día pulsa encima de la imagen

Paso encontrado

Trak

Powered by Wikiloc