Barranc de Son Cifre ( crónica de Xisco Simón)

Participants

Miquel Melga, Arnau Bisquerra, Eusebio Solano, Maria Antonia, Aina, Isidro, Paquita, Pau, Toni, Caty, Mar, Aina, Toni Mochón, Carmen Poppys i Xisco.

Aquest dissabte vàrem beure de la inspiradora crònica den Joan Riera Bordoi (vegeu-la a http://airesdelaserramallorquina.blogspot.com.es/2016/11/barranc-de-son-cifre-manacor-1-11-2016.html ) per anar a recórrer les terres de aquest territori; cruïlla entre els termes de Petra, Santa Margalida, Artà i Manacor.

Baixada des de un tirany que neix al inici del Cami de Son Cabell Nou, al costat del Pont de Son Cifre. En arribar a la llera del Torrent hem de saber que el que ens queda a la esquerra, aigües amunt, es el Barranc de Son Queremany,
que es perllonga gairebé un kilòmetre i mig fins a les cases que li donen nom, en direcció entre migjorn i xaloc. Passem sota la obra del Pont, sòlidament assentat sobre pilars de cantons de pedra de marès fixat amb ciment mallorquí. La volta de canó conserva el color groguenc de la pedra just acabada d’arrabassar. El ambient es fresc, carregat d’humitat primaveral, convidant a la caminada i la conversa a la quinzena de trescadors. A poc més de unes desenes de metres trobem les restes del antic pont, possiblement derruït una vegada finalitzat el nou i que presenta una factura de rústica simplicitat. Com si juguéssim a toc i pam, uns pocs metres més enllà al costat esquerra, apareix la boca de la Cova de Son Cifre. Es tracta d’un element catalogat i amb protecció d’alt nivell donada la presencia de restes d’època pretalaiòtica en el seu reduït espai. Ara sortim a la llum enmig de batzers i cerquem infructuosament a l’esquerra un conjunt de esglaons metàl·lics que faciliten el accés a la llera. Continuem fracassant amb la no localització de la Font de Son Cifre. Tocará tornar amb més cura. El recorregut fins ara ha estat senzill i distes, sota la cobertura d’alzines i figueres bordes. Arribem al entreforc en el que per la esquerra s’avoquen, quan n’hi ha es clar, les aigües que venen de Es Barrancó, que discorre per les terres de Can Bernat des Barranc, com no podia ser d’altre manera. A partir d’aquest moment anem recorrent la part més estreta i bruta(i divertida, uep!) del torrent. Ara per amunt, ara per avall, el grup s’estira i esmicola. Aaaah!, Eeeeeh!, alerta-u!, mirau! i altres exclamacions i onomatopeies, tan acolorides com els mariol·los d’alguns dels participants, puntegen i componen la banda sonora de la trescada. Cal destacar la visita a tres enormes balmes en les que reben instrucció per part d’Eusebio sobre els misteris insondables de la geologia aplicada alhora que gaudim d’unes vistes sobre el conjunt més que destacables. No cal parlar de les dificultats per arribar-hi que, en major o menor mesura, son eliminades amb dosis massives de caparrudesa, testiculina, xorrac i algun que altri vatuadell! sonorament expressant quan els batzers fan la seva infame feina. Les tranquil·les tortugues mores (testudo hermanni) que moren per la contrada ens miren al passar amb la saviesa i tranquil·litat del que coneixen la faula de La llebre i la tortuga, tot recordant-nos que no per fer molta via s’arriba més prest. La vida transcorre en les finques que limiten amb el barranc sense que els seus habitants (Can Banyeta, Can Guiem de Son Mesquida, Ca Na Catalina de Son Cifre Nou, Ca Na Margalida de Son Cifre Nou i Son Cifre Nou) tinguin noticia del peculiar grup que els hi ha tocat en sort.

El barranc desemboca en el Torrent de Na Borgues, que ve de Sa Marineta de Petra. Sorprenentment porta aigua i en bona quantitat. Seguim per la dreta la seva riba i ens les prometem molt feliços presumint un recorregut planer, distès i ple del color dels sembrats primaverals, acompanyant al aigua en el seu camí. La Serralada d’Artà s’albira darrera les suaus colines. Tot va més o manco be fins que arribem al lloc en el que en breu successió desemboquen per la dreta en Na Borges el Torrent de Son Janer i el Torrent des Cabanells. Sortim de Manacor per arribar a Petra o el que es el mateix, sortim de Guatemala per pegar a Guatepeor; ens fiquem directament al infern. El conjunt de males herbes, canyís, batzers, argelagues i brutor es de tal magnitud que es mal d’explicar. Per acabar-ho d’adobar el guiatge falla estrepitosament i recorre, qui t’ha vist i qui te veu, a la maquineta per veure com sortint-ne. Malament ja t’ho dic, rapinyats com si ens haguessin ficat dins un sac ple de moixos emprenyats. Es produeix un estrany fenomen de inflació temporal molt significatiu que altera la quarta dimensió. Vint minutes de no res es transformen en vora dues hores de forma que mereixeria la atenció de Albert Einstein si no estigués amb un metre de terra damunt la panxa de fa setanta anys. Els senderistes li fan recordatori vehement d’aquesta feta al guia que, altre no li queda, pren nota. Finalment aconseguim arribar de forma miraculosa a un camí que, d’aquella manera, ens manera fins a S’Hort de Son Doblons i, ja dins Santa Margalida, a la cruïlla del Torrent de Sa Talaieta, sortir a la mala una altre vegada per arribar a les terres de Ca Mado Aina Miraieta, a la intersecció entre la MA 3320 i la MA12, a veïnat de la benzinera de Na Borges. Ja ho val que ens alegri arribar a un lloc encimentat i amb olor de petroli!

Som davant un bon gelat que ha vingut a complementar un aclaparador conjunt de begudes fresques i calentes, delicioses totes elles, compartint contarelles, anècdotes i una mica de vida. Els nostres amfitrions ens fan sentir com a ca nostra. Estranyament ningú es mira massa les rapinyades i esquinçades més que evidents ni esta esmolant la destral per tallar-li el cap al infame guia. I això que algú va dir “que parezca un accidente”. Alguna raó deu haver.

L’home és un ésser que necessita els altres. No es concep la vida de les persones sense altres persones. Per fer coses en la vida és necessari recolzar-se en els altres, en el sentit més noble, conviure és viure amb. I això és el que fem o intentem d’una forma habitual. Amb més o manco sort, amb més rapinyades o menys.

I per molts d’anys!

Las fotos de Melga

_MG_8715

Una de las muchas maravillas que  esconde esta ruta escondida y poco transitada

Tagged , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

4 Responses to Barranc de Son Cifre ( crónica de Xisco Simón)

  1. Miguel Melga says:

    Excursión diferente de las que no sabes lo que te vas a encontrar. La senda de las tortugas, Sitios impresionantes y al final mucha roña, pero a mi me gusto la excursión. Gran cronica de Xisco, como siempre nos da las claves de la toponimia por donde nos movemos. Gracias por tu inestimable colaboración.

  2. fotos estupendas Miguel, buen reportaje.
    Xisco, como en tus buenos tiempos, donde la crónica toma tintes de “rondalle”.
    y yo que era un solitario senderista y ahora no se como salir del grupo.
    encantado de compartir rutas con vosotros, un abrazo a todos/as.

    • melga says:

      De salir del grupo na de na ahora te aguantas y te j..es, es un placer compartir rutas con gente de esta categoria.

  3. Pep Torrens says:

    La font de S. Cifre,és una piqueta picada en la roca, donde caen gotas de agua. Nunca la he visto seca.
    Está en el margen izquierdo del Barranc,, donde hay que subir ayudado por un pasamanos de troncos.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*