Bulgaria tierra de contrastes, por Xisco Simon Nievas

Bulgaria tierra de contrastes, por Xisco Simon Nievas

Impactos: 114

Primer dia – Llacs Demianytsa

Arribats de matinada a Bansko –destacat ressort de muntanya i lloc que ens acollirà els propers dies- just dormin cinc horetes abans de fer la primera sortida. Ens traslladem enmig de boscos immensos fins al Restaurant Banderica (1811 M) per iniciar la pujada al Refugi Vihren (1980 m) amb una visita al arbre –un pi negre- considerat més vell de Bulgària. Arribats al refugi continuem per la vall del riu sobre el riu Banderica que avui baixa crescut per les pluges dels darrers dies. Anem enllaçant praderies verdes, cobertes de arbres, i rius i rierols fins arribar al llac Zhabeshko Banderishko. La boira va baixant de mica en mica i finalment ens atrapa. Iniciem la pujada a la Collada Todorinata (2560 m) en un camí que gira una vegada i una altre enmig de la pluja. De tant en tant tronades llunyanes ens avançen que l’aigua ha arribat per quedar-s’hi. En algunes ocasions tenim l’oportunitat de destriar el enorme circ glaciar que s’obre als peus del pic Todorka (2746 m) i els petits llacs que queden. Ara passem per el coster nord del Todorka per arribar a la vora d’un llac i continuar per la dreta en descens per anar a cercar les proximitats del llac Gorno Vasilashko, per girar a la esquerra i pegar a un altre llac anomenat Ribno Vasilashko (2200m) en el que comença un recorregut relativament planer en suau descens enmig de boscos espessos i banyats. El camí va al costat del riu fins que iniciem una baixada contundent enmig d’enormes pins negres fins al refugi Demianytsa d’inspiració soviètica enmig d’un paisatge extraordinari. Allà moments de confusió. Pensaven que la carretera era a tocar i resulta que no. Aleksandr, el nostre guia, ens informa amb el tó gutural que aviat aprendrem a estimar, “a este rritmo quedann dos o trrres horras, y tanto y tanto y tanto”. Mentre el comitè de savis es reuneix s’obren les portes del cel i començant a caure poaladas d’aigua. Es passa la veu de iniciar la marxa a ritme “de brega”. Dos minuts més tard una dotzena de mallorquins emprenyats i banyats avancen al guia que te dificultats per mantenir el pas. Una hora i quaranta minuts desprès som a cobro. El guia no s’ho pot creure. Idò, que t’havies pensat, estimat Aleksandr?

refugi Demianytsa d’inspiració soviètica

Segon dia – Pic Vihren

Per evitar les pluges previstes a partir de migdia iniciem el recorregut ben d’hora. A trenc d’alba iniciem el recorregut des de el Refugi de Banderitsa per iniciar la pujada a bon ritme enmig del bosc. Anem guanyat alçada entre la boira fins arribar a una vall en la que s’insinua un camí per anar a la collada que permet el accés al circ glaciar del Vihren. Restes de la glacera al fons de l’enorme olla rodejada de les parets granítiques del Vihren. Sortirem per la dreta al costat d’una llengua glaçada i per sota del refugi no guardat Kasana. Ara gir a l’esquerra mentre la boira es tanca i els efectes de l’alçada afecten a alguns del companys. Som al peu de la ruta Koncheto, també anomenada Pas del Cavall, una via escarpada i equipada amb cadenes per assegurar-se. Ara toca anar pas a pas, guanyat metre a metre en direcció al cim. La boira no permeten destriar el cap cucurull. A la fi arribem al cim. Alegria, joia i alguna llàgrima emocionada vessada. Foto de grup i baixada ràpida per les roques adornades de marbre en direcció a la collada Kabata. El sol guanya la partida i ens permet admirar el bonic llac Pirin que dona nom al Parc Natural. Ara el terreny ha canviat i passa a ser un camí enmig de roca granítica que baixa amb ganes fins a la Vall del riu Banderica en demanda del Refugi Vihren. La previsió meteorològica s’acompleix i a poc menys de 10 minuts del refugi

comença una mica de cama d’aranya. Arribats a lloc es desferma una tempesta descomunal que podem contemplar, ben divertits, amb una cervesa a la ma tot celebrant el cim. En acabar de ploure, desfem camí cap al punt de trobada més contents que uns gínjols.

A la nit decidim fer un sopar típic a un restaurant de la plaça. Bon menjar, excel·lent musica, extraordinària companyia. Encara no han sortit del seu astorament quan la persona que va fer la reserva els hi va dir el seu nom “My name is Solano, Lord Solano”. Encara baden boca.

Ultimos tramos de la subida al  pico Vihren

Tercer dia – Polezhan

Partim del refugi Delchev amb un telecadira que ens deixa a veïnat del Refugi Bezbog (2.236 m) i el seu bonic llac. L’experiència de agafar i amollar un telecadira i la sensació d’anar penjat d’un tub de ferro d’un dit de gruixa es esfereïdora per alguns. Passant per el costat dret del petit llac i després de superar un pontet de fustat mig esbucat sortim a la mala a la dreta en demanda del cim del (2653 m) que esta coronat per una creu. El bon temps s’esvaeix i arriba el vent, la boira i el fred mentre lluitem costa per amunt amb matolls i lloses granítiques apilades que dificulten, i de quina manera, la progressió. La boira es tanca i la visió des de el cim de la resta de la jornada es inexistent. Baixem cap a una collada que ens permetrà, resseguint la carena, assolir el Polezhan. Un moment de màgia s’esdevé quan sentim un grup a l’esquerra que canta l’ària “Carmen” de Bizet. El vent ens fueteja i dificulta la progressió. Intuïm més que veure, la vall amb les famoses 17 llacunes de la esquerra i les restes de glaceres a la dreta. Els tallats vertiginosos s’oculten darrera el gris mal temps. La part final pica amb força per amunt en un caos de llosses granítiques, relliscoses i amb fam de fer-nos tombar un turmell. El cim ens rebrà amb una visibilitat limitada a poc més enllà del nostre braç. En baixar anem donant-nos compte de la timba poderosa que s’obria als peus de la carena. Na Paquita torba el seu búlgar particular, un tipus clavat al mut dels germans Marx, que va per amunt en calçons curts, botes i fora camiseta. En Miquel s’enamora d’un canet meravellós i quasi tenim un conflicte internacional per arrebasar-li dels braços. En arribar a zona més planera girem el cap per admirar el cim. Millor que la boira l’hagi ocultat ja que te un aspecte temible. Animats per la feta anem desfent camí i el sol comença a guanyar la batalla de la meteorologia. De sobte tenim una visió extraordinària del llac i el refugi. Talment un compte de fades! A la taberna veïnada al llac festegem el cim i compartim una bona cervesa búlgara abans de dir adéu a Bansko i dir hola a Samokov, la nostra base pels darrers dies.

Entre la niebla y rachas de viento conseguimos coronar el Polezhan

Quart dia – Llacs de Rila

La proximitat de la ciutat de Sofia fan que el recorregut sigui extremadament popular. El nostre guia ens indica que farem el recorregut del més baix fins al mes alt fins assolir el nombre màgic de set. Cadascuna de les lamines d’aigua te el seu nom i un seguit de llegendes populars que adornen la seva historia. Començant per el més baix iniciem el recorregut en suau descens per admirar el anomenat com a “ull” fins arribar al refugi que es situa al costat del segon, conegut com a “llàgrima”. Allà Lord Solano te una experiència corprenedora amb la senyora del encarregat de la instal·lació, que gasta més bigots i pels a la barba que el seu company de vida. Bona sort, company! El quart llac rep el nom de “ronyó” encara que Aleksandr ens informa que alguns, més romàntics, s’estimen més el de “bessons” per els seus dos lòbuls. El cinquè es el més visitat per la seva proximitat al punt d’inici i just el freguem per anar a cercar el sext. Situat en un petit circ glaciar en el que desemboquen dues llengües de gel blau del que es desprenen amb lentitud alguns petits bocins que naveguen com icebergs els oceans. Aquí es dividim per arribar al darrer llac, al cap cucurull. Uns es desvien cap a la dreta per assolir el punt més alt i descendir per la cresta i els altres segueixen el rost sender clàssic. Tots els camis porten al sèptim llac, “nineta d’ull” que admira a tots i en el que topen amb un grup de senderistes d’Euskadi amb el que celebrem la feta. Descens vertiginós i fàcil amb el sol a l’esquena i l’anima plena de bones sensacions per l’endemà a on espera el Musala, el pic més alt del Balcans.

Uno de los siete lagos, donde se puede ver la cantidad de gente que los visita

Cinquè dia – Musala

Papallones a la panxa en el berenar matiner. Silenci en el recorregut en el autocar. Cares somiadores al telecabina que ens deixa al inici del llarg recorregut fins al cim que apareix als nostres ulls com un castell inexpugnable, rodejat de torres grises i afilades. Per començar fem una llarga pista entre petites garrigues de pins baixos que es un excel·lent escalfament per el que ha de venir. El primer refugi esta al costat d’un llac i ens ofereix una imatge idíl·lica. Allà decisions; parella deixondida agafa variant més esportiva i directa en tant que la resta farà ruta clàssica amb pujada més distesa. Recorregut que voreja una sèrie de petits llacs mentre la pedra grisa guanya la batalla a qualsevol signe de vida. Aigua que passa davall les llosses procedent de la fusió de les llengües de gel que s’alcen al davant. Ritme constant que ens permet mantenir-nos en el millor horari previst. Descans en el refugi alpí construït al costat del fondal fosc del llac superior. Ara toca fer la part més rosta. Excel·lent ritme que admira a alguns dels que fan el mateix camí. Ells peguen estirades, ens superen a tota velocitat i, una estoneta més tard, els trobem esbufegant i estirats al costat del camí. Ritmo 8000 com diu el amic Miquel. O “visteme despacio, que tengo prisa” que deia Don Juan Tenorio. La boira es tanca de mica en mica fins arribar al cim. Foto de grup enmig d’un munt de gent. Es diumenge i sembla que per ser bon ciutadà búlgar has d’haver pujat al manco una vegada al cim més alt del país i dels Balkans. Al sud Grècia, al Est Montenegro, al nord, Romania, al oest, la Mar Negre. Però noltros, enmig de la boira, no veiem un pebre! Baixada ràpida, alegre, amb ales al peus i escalfor al cor.

Una de los  tramos mas escarpados de la subida al Musala, los mas listos fueron por el camino que discurre al lado.

Sisè dia – Piràmides de Stomp i Monestir de Rila

Passejada per la ruralia búlgara. Poble de Stomp a on admirem les formacions geològiques anomenades piràmides, petits monticles que queden en un terreny sedimentari desprès de les pluges, amb formes i disposicions inversemblants. Visita a la petita església del poble, completament diferent a les nostres. Campanar separat, sense altar i amb les parets cobertes de Ikonòs, amb el terra cobert de estores i una enorme estufa al costat per escalfar els feligresos. Una senyora major ens acompanya en la visita i ens regala la seva conversa –inintel·ligible- i unes pomes del hort de l’església –boníssimes-. Desprès d’una estirada d’una hora visitem el cor espiritual de la nació, el monestir de Rila. Amagat en una vall enmig de boscos de roures, faigs i castanyers, es extremadament peculiar. Rodejat d’alts murs, amb una església

principal i varies secundaries i amb balconades de fusta i obra, ens sorprèn per el contrast amb les construccions catòliques que coneixem. Els monjos, grans, barbuts i una mica malcarats, i les omnipresents pintures murals ens admiren. Tanta santedat ens obre la gana i ens entaulem per degustar la “nanenitza” una salsitxa local molt anomenada. Fem un consum immoderat d’aquest embotit i tornem més contents que unes pasqües a Samokov.

Piràmides de Stomp
Monasterio de Rila

Setè dia – Sofia

Visita a la capital amb recorregut ràpid per el centre i edificis més destacats. Biblioteca Nacional, l’església Alexander Nevsky i les seves cúpules daurades, el segon edifici religiós més antic de Bulgària Sant Basili, construït sobre unes termes romanes, la seu del Patriarca de l’església Búlgara (el papa d’allà en poques paraules), la Universitat Central, la plaça del Tsar Alexandre II llibertador de la nació búlgara, el Parlament, el Teatre Nacional, l’antiga seu del Partit Comunista Bulgar, … Tot d’edificacions amb un estil fortament influït per l’estètica russa, amb les seves variants tsaristes i estalinistes. Sorprèn la religiositat que copsem en les visites a les esglésies, molt especialment la catedral ortodoxa russa a on tenim ocasió de presencia un bateig d’un nin una mica emprenyat amb això de les aigües santes.

Iglesia de Alexander Nevsky

Gloses Búlgares

A Bulgària hem anat

sense haver-nos ningú enganat.

Ai, Mare de Déu de Lluc

doneu-nos bon aixopluc

que ens ha rebut amb aigua

just Lord Solano ha paraigua.

Vihren, cim poderós

a Maria Antonia causa plors.

I Catalina, sa madona de S’Horta

troba la cadena que conhorta.

Mentre Miquel, l’home objectiu

no deixa paisatge fugitiu.

Amb Aina, de Betlem Reina,

som segurs de fer bona feina.

Que Paquita riallera i amb fal·lera,

no permetrà la plorera.

Victoriano i Teresa, Teresa i Victoriano

Ying, yang, que si per amunt, que si per avall,

ca i moix, força i tendresa.

Cati i Toni, de Consell son

millor gent, a fe don, no trobaràs al mon

Arnau, ai compte Arnau batallador,

company i amic encisador,

gran home, més gran cor.

Glosador no som, més bons amics tenc,

I, senyors i senyores, res més pretenc.

 

Fotos de Melga

Fita a fita

Video del viaje

Fotos de Arnau

A pocos metros de la cumbre del Musala ( 2925 metros )

Pico Vihren

icon-car.pngKML-LogoFullscreen-LogoQR-code-logoGeoJSON-LogoGeoRSS-LogoWikitude-Logo
Pico Vihren ( Pirin national park )

cargando mapa - por favor, espere...

Pico Vihren ( Pirin national park ) 41.785649, 23.402252

Pico Musala

icon-car.pngKML-LogoFullscreen-LogoQR-code-logoGeoJSON-LogoGeoRSS-LogoWikitude-Logo
Pico Musala ( Rila national park )

cargando mapa - por favor, espere...

Pico Musala ( Rila national park ) 42.180133, 23.585329

8 comentarios sobre “Bulgaria tierra de contrastes, por Xisco Simon Nievas

  1. Gracias Xisco por tu colaboración y por tu amistad, espero compartir muchos dias de montaña y lo que se tercie. Espero que mi aportación os guste. Salud i muntanya.

  2. H’estat una semana inolvidable, gracias Xisco per tant fantastica i “certa” cronica, gran companys i amics de muntanya!!
    Salut i muntanya sempre!!

  3. Pero que guapos todos! I la lluvia os sienta muy bien. A ver si nos vemos en septiembre. Y espero que quede algo de mis hierbas…

  4. Entranyable recollida de muntanyencs mallorquins i amics d’aventures amb simptomatologia masoquista.
    Gràcies a tots per tan agradable companyia.
    P.D. es mòbil a mort, no per s’humitat, ha estat a causa d’un empatx d’arròs.

    1. Y te dije yo que le faltaban avios y los gambones que pescamos en las montañas, solo con el arroz era imposible solucionar tan dificil problema.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.