Es Castellot i Carena del Puig de Ses Bassetes ( crónica de Xisco Simon )

Es Castellot i Carena del Puig de Ses Bassetes ( crónica de Xisco Simon )

Impactos: 10

Arreplegats a la sortida de Inca fem cotxades per partir cap a la Font des Noguer, a veïnat del embassament de Cúber. Dia estirat amb la mar plana i aferrada, grisenca com les nuvolades baixes que s’atraquen per Ponent. En el camí dues visions contraposades; la majestuositat brillant del Puig Roig i la grisor de la pedra nua i seca de les parets buides del embassament del Gorg Blau. I es que en aquesta terra nostra eixuta, cada gota val per mil! I enguany, ni poca ni molta, res de res.

Arribats a la font des Noguer la seva orientació nord, fa que la humitat i la temperatura ens convidin a traure i posar la roba d’abric ben aviat. Per amollar cames i escalfar cossos iniciem la marxa a bon ritme al costat de la canal que portaria (si n’haguera, es clar) l’aigua del Gorg Blau fins a Cúber. Es el moment de retrobar i compartir una estona de xarrada entre aquells que fa estona que no coincideixen i conèixer nous i interessants caràcters. L’alegria contagiosa d’alguns s’encomana als altres i en tombar just per sota el Morro d’Almallutx (1064 m) el sol de tardor ens beneeix amb la seva escalfor. A l’esquerra les parets poderoses del Puig de Ses Vinyes,
el guardià de migjorn del Puig Major de Son Torrella, ens enllepoleix amb les seves canals verticals i parets de vertigen. N’Arnau agafa el comandament en tombar cap el Coll des Coloms per començar a trescar sota les alzines. Deixant a l’esquerra la pujada al Puig de Tossals i, una mica més baix, el desviament cap a la Font des Prat, ens dirigim a tota
pastilla a la cerca de Sa Canaleta de Massanella, a la que ens enfilem poc desprès de emprar el pontet sobre el torrent des Corral Fals. La terra banyada, ombrívola i olorosa ens fa pensar en la possibilitat d’alguna troballa micològica però, ca barret!, res de res, més enllà d’algunes falses alarmes. El pas sobre Els Arcs posa un punt de dificultat als més adversos a l’alçada. Tot seguint l’obra mestre del famós Montserrat Fontanet anem seguint i admirant les voltes i paisatges que s’obren a la vista. Poc abans del punt en el que la conducció forada la pedra i segueix en demanda de Ses Cases del Bosc, surt per l’esquerra un camí que inicia la pujada fins a Es Castellot des Rafal. El camí s’esvaeix ben aviat en un replà cobert per un bosquet d’alzines. Bon lloc per al sol que ens escalfa, convidar a tothom a compartir queviures i llevar-se, de forma prudent, roba d’abric. Les darreres sobrassades sortides de la ombra del rebost s’alineen al costat de la fruita d’hivern i les llepolies habituals. Acudits, contarelles i alguna que altra rialleta ens regalen les oïdes. Au partim!, s’escolta en de cop. Aviat tanquem motxilles i reforcem les llaçades per tirar per amunt. Grup nombrós, grup escampat. Ara cap a un costat, ara cap a l’altra, ara seguint a N’Arnau, ara encalçant els darreres d’Eusebio, més tard calcant les passes calmades den Melga, tirem per amunt en un terreny esquerp, ple de petites dificultat que fan que cadascú de nosaltres exprimeixi les seves habilitats muntanyenques. El terreny s’estreny de mica en mica fins desembocar en un replà estranyament net que ens ofereix una balconada privilegiada sobre la part central de la serralada de Tramuntana. Es Castellot des Rafal (902 m) atalaia sobre la part del pla que s’estén fins al arxipèlag de Cabrera, fent honor a aquestes petites i no massa visitades elevacions que, més enllà del grup dels cim per damunt els mil metres, ofereixen perspectives extraordinàries.

Al cap cucurull esclata una mica de divisió per determinar la baixada. Un grup explora una canal que aviat es precipita en una timba sense sortida. Desprès d’un procés de prova i error (cada error pagat amb remuntades esbufegant i flastomant en arameu), Paulino, Toni i Arnau, l’encerten. Es tracta de la primera canal que surt a ma esquerra mirant cap el Puig de Ses Bassetes, en trobar una mata ben xalesta, sortida cap a l’esquerra. Trobareu un parell o tres fites que, ara si, ja no vos deixaran cap dubte ni un! El pas de baixada va enllaçant de forma còmoda i amb petites grimpades petites terrasses plenes de mates de boix fins arribar una zona bastant desfeta en la que es precipiten formant xaragalls les roques de Es Castellot. En venir be, comencem a iniciar una travessa en horitzontal cap a l’esquerra, tot cercant el coll que separa les parets de Mestal des Castellot del Coll des Cisternó. A la collada veiem a un pi ben xalest les restes de una de les primeres instal·lacions que portaven la corrent elèctrica de la central de Turixant fins Mancor i Selva. Arribats al Coll des Cisternò, divisió amistosa per raons esportives; uns volen anar a passar pena, tallar claus i fer pujar i baixar sants davant una pantalla rectangular brillant i els altres continuen fent la cresta del Puig de Ses Bassetes. Pujada rosta i contundent fins a assolir el punt en el que els cingles es precipiten cap al Comellar des Prat. Navegació senzilla en demanda del punt més alt. La preocupació per la nuvolada propera i grisa ens convida a la prudència i, a poc més enllà de 100 metres de desnivell del cim, ens aturem per fer una bona dinada. Balconada privilegiada, d’aquelles que no es compren en pessetes, si no en esforç, suor i cames. Sa Trona, perversament orgullosa al altra costat, ens ofereix algunes de les vies més interessants de pujada. El esperit esportiu i aventurer ens convida a explorar una canal del tipus paquesepu (“…parece que se puede” en expressió del nostre estimat Coyote). Rosta, fortament inclinada, relliscosa i tremendament divertida ens regala una estona d’emoció i tècnica. Acabem en una rotlo de sitja de un verd brillant que la fa brillar com una maragda entre els tons foscos del alzinar. Arribats al camí que porta cap Sa Font des Noguer, alguns bolets despistats son requisats per ordre governativa, mentre animen a alguns esforçats corredors que encara persisteixen en la seva lluita per arribar a Pollença amb claror (que va a ser que no). Ritme de càrrega, ràpid i sincopat per desfer camí des de Es Coll dels Coloms fins a Sa Font des Noguer. L’aroma del suc de civada fermentada en perspectiva (beguda isotònica de reconegut prestigi i destacables característiques recuperadores) tanca una xarrada refotudament divertida i una jornada amb la millor companyia.

I conte contat, conte acabat!

Conquistando cimas
Conquistando cimas

2 comentarios sobre “Es Castellot i Carena del Puig de Ses Bassetes ( crónica de Xisco Simon )

  1. Una crónica magnífica como no podía ser de otra forma conociendo al escritor de la misma. Fantástica excursión al Castellot y preciosa bajada al coll desde su cima. A ver si volvemos a coincidir todos en la montaña.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.