Cavall Bernat, por Xisco Simón.

Cavall Bernat, por Xisco Simón.

Impactos: 102

Cavall Bernat

Arribem a Cala Carbó que comença a mostrar els colors de la primavera. Des de la rotonda de la que parteix el camí cap a Síller tot d’un agafem un reguitzell de fites que ens porten, primer cap a l’esquerra en direcció cap a la collada esquerra de la Serra del Cavall Bernat, i desprès, per sota dels primers cingles, cap a la dreta. En arribar a la carena, el sol ens banya i tenim la primera visió del Port de Pollença. Les badies bessones de Pollença i Alcúdia amaguen les seves aigües sota una compacte catifa de boira baixa.

Uns voluminosos murs son el nostre proper objectiu. Ara les fites no fan falta, just es necessari fixar el objectiu en les pedres gegantines de les parets. En arribar tenim ocasió d’admirar la feina extraordinària dels constructors de l’antigor que avui, senzillament, ens sembla inversemblant.

El darrer esforç ens deixa en una collada en la que destaca al costat esquerra el cigronet de Sa Talaia Vella (352 metres). Esperonats per Andreu “tiramilles” que ja mostra el cap al cim ens desfem de les motxilles i per amunt s’ha dit! El turó, el primer de la Serra del Cavall Bernat que es perllonga cap a Gregal, ens proporciona la primera vista panoràmica sobre el extrem nord-est de Mallorca. A l’esquena la Serra de Cornavaques i la Serra de la Font, amb el dit de la Punta de Coves Blanques tancat la Cala Sant Vicenç. Allà baix, les cases de Boquer i les construccions del Port de Pollença que van ocupant tota la costa fins desaparèixer se en l’horitzó. Un fenomen sorprèn i destaca per damunt tot. Un mar de núvols abasta tota la badia de Pollença ocultant el mirall d’aigua. La punta de L’Avançada i La Fortalesa juguen a amagar-se i aparèixer entre la blancor dels núvols. La Talaia de la Victoria i Cap Pinar semblen illes llunyanes. Carregats de nou reprenen el camí (es un dir, es clar) tirant per on millor es veu, enmig de càrritx, pegant bots d’una roca a altre. El terreny còmode desapareix fins al horabaixa. Una depressió en la roca grisa es l’avís que som a la vora del anomenat com a Ull de Déu, un forat gegantí que deixa passar la llum del sol a la obaga de la Serra. Ara, per si algú encara el duia, ens fuig a tots el paparró. Terreny complicat, exigent, esquerp, carronyer, … De vegades per la cresta, ocasionalment perdent alçada per tornar a enfilar-se, sempre amb precaució, vista i, sobre tot, l’ajut del grup es progressa per aquesta Serra orfe d’ombra i seca com braç de mòmia egípcia. Cati i Paquita s’aferren a tot i per tot. Uep!, sempre de forma honorable i discreta. Ocasionalment un estranger feixuc i vermell ens segueix i fa capades en seguir-nos en grimpades exposades que ell, pobrissó, no te més remei que afrontar tot solet!

Una vegada superat el Forat de la Serra del Cavall Bernat, la prudència i la temperatura aconsellen baixar cap al Coll del Moro a on troben les restes d’un curiós pou veïnat al Torrent de Bóquer. Una visita a la Font del Sementer, que molts de nosaltres veiem brollar per primera vegada, es el preludi d’un reagrupament a l’ombra del penyals del Pas de Sa Bretxa per carregar piles. En Bernar s’en fa creus del origen de les construccions talaiòtiques situades a peu de terra. Allà acaramullades, a ple sol i sense aire condicionat! Aquí hi ha negoci!

La represa la fem cercant la llera del Torrent de Boquer que queda una mica més a baix per seguir el seu curs fins a desembocar a Boquer Petit. Volen evitar les cases que es situat a peu de la Serra del Morral enmig d’un til·lers d’un verd lluminós. D’allà, i en una romeria que ens permetrà observar totes les variants arquitectòniques del “lloguer vocacional turístic”, arribarem a Cal Pesó per, finalment, enfilar el camí cap al Coll de Siller. Els efectes del incendi iniciat el passat 27 de desembre com a resultat d’un llamp

son evident en la capa grisa i els troncs calcinats que son els restes d’una garriga abans esplèndida. Un camí sinuós i pedregós ens situarà a la collada vora uns dipòsits d’aigua i, de nou, xino xano, corre que te pillo, al punt de partida.

En tant ens cruspim unes sucoses taronges que Maria Antonia ens ha reservat tenim ocasió d’admirar la única construcció d’aquest lloc, el anomenat com xalet d’en Bonatti. Ens informa un que sap que sembla que el mític escalador i alpinista, uns dels millors de la seva generació, va triar aquest lloc per descansar i gaudir del seu lleure. Algunes vies d’escalada de la propera Serra del Cavall Bernat varen ser obertes, pel que sembla, per ell mateix. Mira quina forma de descansar tenia aquest homenot. Res millor per tant que sigui el guanyador del Piolet d’Or el que tanqui la crònica.

“En un silencia absolut, en els espais immensos, vaig trobar la meva raó de ser, una forma de vida a escala humana”

 

Las fotos de Melga.

Nuestro amigo Andres oteando el horizonte

Un pequeño video del día.

El track de la ruta

Powered by Wikiloc

5 comentarios sobre “Cavall Bernat, por Xisco Simón.

  1. Para mi una de las rutas que no me cansaria de repetir, espectaculares vistas. Con tramos donde no pueder despistarte. Gracias a todos por compartirla conmigo. Y eternamente agradecido a todos los que de una manera u otra me ayudais a que esta web salga a delante.

  2. Una excursio inolvidable,guapa entre ses guapes. Gràcies a tots per ajudarme i poder disfrutar d’unes vistes espectaculars.
    Salut i fins sa pròxima

  3. Aquesta excursió es per jo dins el Top5 de Mallorca, i tal vegada de las dues mes espectaculars que jo coneixo. La seva bellessa miris per on miris no deixa a ningú indiferent i la seva dificultat tècnica ajuda a que no es trobi massificada.
    Al menys dos dels integrants del grup es varen estrenar dins aquest paratge salvatge i magnífic i com no, tambe varen quedar enamorats de l’indret.
    Les grans fotografies d’en Miquel ens apropen una mica a la magnitud del Cavall Bernat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.