Cingles de Ses Solanes, por Xisco Simon ( Nomisx )

Cingles de Ses Solanes, por Xisco Simon ( Nomisx )

Impactos: 13

Avui som una dotzena menys un. Ens repleguem als rentadors de Biniaraix per iniciar la jornada. Els Cornadors s’alcen poderosos damunt el conjunt de cases del llogaret. El sol lluita contra la grisor del dia ajudat per un vent glaçat molest i emprenyós que esquinça i estira els núvols color de cendra. El prodigiós camí recull les converses que van sortint entre els grups que es formen mentre les cames agafen el ritme i els cossos temperatura. La Font des Patró Lau brolla impetuosa omplint la llera del Torrent de Biniaraix. Altres han decidit admirar les meravelles del barranc i compartim amb ells xarrada i emocions. Una mica abans de S’Estret, Es Senyor ens ordena sortir per la esquerra tot seguint una resta de camí enmig d’un caos de roques. Amb tendència a anar cap a l’esquerra, primer passa al costat d’una barraca que conserva una petita cúpula, situada al peu del cingle per desprès pegar a una rosseguera empinada que creuem fins a enllaçar al altre costat amb un camí que, de mica en mica, s’eleva fent voltes i obrint la perspectiva sobre la Vila de Sóller i el seu Port. El camí s’atansa cap als peus de la timba que forma el Morro den Joi, una carena que s’enfila fins al Morro de Ses Solanes. Una darrera volta a la dreta ens porta a un collet a on les restes d’una construcció amb la teulada esfondradaens acullen a l’ombra de la paret del Morro. La vista des de aquest punt sobre Biniaraix s’allarga fins al Puig de Sa Galera i Es Teix. Senzillament esplèndid. El rotlo de sitja situat just al davant de l’esbucada barraca ens permet compartir berenar i xarrada. Tot compartint queviures s’adopta per unanimitat dels presents la concessió de la medalla d’or al Mèrit Muntanyenc amb distintiu vermell (no dona dret a pensió que els temps estan complicats) a Es Senyor de Sa Torre. Li fa falta pit per tanta medalla. En partir, el guardonat guia agafa per la dreta enllaçant una marjada i un altre d’aquest olivar envaït de pins. Amb la referencia de la part baixa de la timba anem progressant, ara una mica amunt, desprès provant una mica més avall, cada vegada amb més dificultats. Arribats a un punt a on el camí, clara i descaradament, segueix per amunt, Es Senyor proclama que esta segur que hem de seguir tot dret, desafiant uns cingles que, de mica en mica, es compliquen quedant empenyalats. Alguns no es troben còmodes amb aquesta situació i quan el capdavanter Pep ens informa que no veu continuació de forma prudent i discreta, repleguem veles i tornem al punt a on el camí pica per amunt. Una retirada a temps es el preludi de la victòria final. Ferit en el seu amor propi i amb la medalla recent concedida en perill de revocació, Es Senyor en mena amb decisió i, ara si, criteri. Anem seguint aquesta balconada sobre Fornalutx, als peus de la Carena que marca la partió entre Fornalutx i Escorca. Es succeeixen boscos ombrívols de terra negre amb aroma de picornell (Arni dixit), xaragalls de pedra grisa que, mira per on, sempre ens toca remuntar, rostes praderies de càrritx i argelagues. En un moment interceptem el camí que enllaça Can Sanat amb el pas del mateix nom sota la Cresta de Can Fusta. Ara toca aplicar la vella saviesa del muntanyenc apressa dels que ens han precedit. Vista llarga, passa curta, ferma, segura i, per damunt tot, esment amb el company de la vora, amb una bona indicació quan toca i una ma forta sempre a disposar. El abisme esta a unes passes d’on transitem. Del guiatge, de la broma i de la xarrameca ja s’encarrega Es Senyor que lluita desesperadament per recuperar els honors en perill. Quan tenim ocasió de gaudir del paisatge que s’obre a nord, amb la paret gegantina del Penyal des Migdia i barrant la vista sobre la mar, Es Puig de Sa Bassa i les alzines de Sa Comuna de Fornalutx, creuades per el Camí de S’Alzina Fumadora.

Ja amb el sol ben alt anem a desembocar a una enorme rosseguera que baixa del Morro de Ses Solanes obrint-se com un ventall en direcció cap el Puig dels Moros. Es Senyor ens convida a progressar per amunt fins arribar a una paret de partó enmig d’un bosc d’alzines velles. A raser del fred vent obrim motxilles i trèiem menjar i beure que compartim escoltant les histories d’uns i dels altres i alliberant la tensió acumulada amb unes bones rialles.

Consultats els mapes decidim arribar al proper camí que enllaça la vall amb el Portell de Sa Costa i que baixa fins a la Font de Na Martorella. Ara perdem alçada amb contundència i els especialistes en baixades treuen distància. El Alzinar protector cedeix el pas a la pedra grisa, poc desprès al càrritx i, Voilá!, al cobejat sender. No desaprofitem el privilegi de tenir un camí clar i transitat i el aprofitem per admirar l’obra gegantina de les marjades dels olivars i els camins que s’estenen com una teranyina que comunica el territori. Ses Roques a la dreta, Can Domatiga abaix i Es Cingle des Xoriguer a l’esquerra. Na Martorella ens regala un fil d’aigua, calmant la nostra set i alimentant la preocupació per la sequera que castiga les nostres fonts. Les cases de na Pera es destrien a la dreta.

El negre asfalt del Camí dels Marroigs o de Monnàber intercepta el rocós camí. Ara agafem cap a Ponent en sentit descendent dirigint les nostres passes de nou cap el llogaret de Biniaraix. La típica trilogia de la Vall de Sóller, olivar, cítrics i bestiar de carn i llana, reina a la contrada mentre l’horitzó s’eixampla i les cames fan passes ràpides per desembocar, finalment, en els Rentadors Públics, avui rebatiats com a Plaça Jean Dausset (*), que reben l’aigua de la Font d’en Dèt, que agafa el topònim del seu descobridor, en Guiem Deia, de malnom Dèt, que en 1868 va troball l’ull de aquesta surgència.

La plaça de la Concepció ressona amb les contarelles de Es Senyor i les rialles dels espectadors. El cambrer fa viatges amunt i avall enfollit atenent les nostres demandes. Les taules son plenes de begudes i menjar. Un moix espavilat passa d’uns braços a altres aconseguint escalf i menjar. Els Cornadors s’aprecien en el espai que deixen les cases d’aquesta vella alqueria islàmic i ens conviden a recordar velles trescades i planificar nous recorreguts. Els noms dels passos s’enllacen un darrera l’altre; Pas den Careta, Pas de S’Ingles, Pas d’hivern de S’Arrom, Pas des Nespler, … Els Banû Rasn, el clan bereber que habità el llogaret abans de la conquesta i que el convertiren en un verger, ens podrien ensenyar moltes coses d’aquestes muntanyes. El guia ha assegurat la medalla i esta més content que un ca rossegant un os.

Mirant les cares alegres record una plaqueta situada vora els Rentadors que m’ha cridat l’atenció. Esta situada a un monòlit erigit com homenatge al moviment escolta de Sóller. Diu “Deixeu aquest món millor del que l’heu trobat”. Avui ho hem aconseguit, fora dubte.

I conte contat, conte acabat!

Varen ser de la partida; Aina, Arni, Eusebi, Fernando, Maria Antonia, Miquel Melga, Paquita, Pep, Sebastià, Victoriano –Es Senyor- i Nomisx.

(*) Metge francès, Premi Nobel de Medicina del any 1980 i que va tenir sempre una relació molt especial amb Sóller a on va passar llargues temporades i a on el varen

considerar com un solleric més, senzill i discret, fins a la seva mort el any 2009. Els seus descobriments varen permetre els transplantaments d’òrgans entre humans.

Las fotos de Melga

Biniaraix, uno de los pueblos mas hermosos y bien conservado de nuestra roqueta

4 comentarios sobre “Cingles de Ses Solanes, por Xisco Simon ( Nomisx )

  1. Gracias Xisco por tu crónica, y tambien a todos los que alguna vez han colaborado, ya que si no fuera por vuestra contribución no me quedarian ganas de seguir con esta web. La excursión tuvo un poco de todo desde aventura hasta roñin del bueno, las historias del guia fueron de lo mas divertidas, un gusto que compartias vuesta sabiduria con todos nosotros.
    Salud y muntanya.

  2. Buena excursión gracias a Victoriano, el grupo como siempre a la altura de la ruta. Compañia excelente y ración de roña proporcional a la duración del evento.
    La proxima…. mas. Salut i Muntanya !!!

  3. Solo he podido disfrutar de la CRONICA y FOTOS ésta vez, pero leyendo y mirando he tenido la imaginación de estar con vosotros ( sin cansarme). Sois fantásticos !!.

  4. Vaya fotos MASTER
    Crónica, como siempre, ilustrativa y cómica, todo un placer leerlas.
    El guía, muy bien como era de esperar, buena ruta Victoriano.
    La compañía, la esperada durante la dura semana que antecede al soñado sábado.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.