Excursiones,  Fuentes

Clot de Déu, turó fortificat i Torrent de Muntanya por Xisco Simon

Impactos: 77

Amb baixes d’alguns notables destacats i habituals farem aquestes passes per un territori excepcional.

Passant per davant de les cases de Son Marc iniciem la trescada d’avui davant les barreres de Son Melcion, sortint cap al Torrent de Muntanya i superant una barrera situada al torrent intel·ligent-ment dissenyada per no impedir el pas de les aigües. Resseguim la vorera dreta del torrent, deixant al altra banda de la paret que ens acompanya els camps de La Vela Llarga, als peus del caos de roquissar que conforma Es Rellar d’en Marc. Uns minuts desprès, a punt d’arribar a una paret de partió que baixa de la muntanya, sortim per un tirany més intuït que altre cosa per la dreta. El tiranyet esdevé camí roquer en pujada constant en direcció nord gairebé tot el temps. De mica en mica es fa més marcat i notem com la conversa minva i s’esvaeix enmig d’esbufegades i renous assortits. Les alzines creen un tendal ombrívol i fresc que convida a mantenir ritme i escalfar cos i anima. Arribem a un revolt en el que una barraca amb un sostre metàl·lic amb el sostre metàl·lic passat per ull ens ofereix la magror dels mitjans dels treballadors d’aquests racons, sotmesos a una vida dura i sense massa divertiments. Es un lloc adequat per fer una mirada a la Vall den Marc, puntejada de construccions ací i allà, amb el Puig de Maria presidint la contrada just per damunt d’una prima línia blava de les aigües de la Mediterrània.

Les converses floreixen com els ametllers i posen el fil musical quan superem una petita paret, que es la partió entre el municipis de Pollença i Escorca, i convergim en un comellar que en constant ascens ens col·loca sota la protecció d’uns conjunt de grans alzines aglaneres, que creixen a veïnat de les formacions rocoses de Els Travesos, la part més meridional de Es Rellar d’en Marc. En un punt determinat hem de sortir per un comellar cap a l’esquerra, barrat amb les restes d’un arbre caigut per continuar per en diagonal dreta i retrobar de nou el camí, molt perdut a estones. En una estona i dos acudits més arribem a un penya que ens obre la porta de un circ rodejat per parets de pedra. Som al Clot de Déu.

Visitem els cables de la tirolina instal·lada per raons no massa ben establides i que es avui testimoni de una feinada a la qual ningú li treu cap ni profit, just abans de progressar en direcció a les esbucades cases tot seguint les restes de la síquia, avui colmatada de sediments, que regava l’hortet que donava una mica de fruita i verdura fresca als habitants d’aquest racó. Una pedres prominents al costat de Llevant de les cases ens fan de improvisada trona des de la que admirem el paisatge i gaudim de la conversa.

Es Clot de Déu (encara que en alguns mapes es anomenat com Les Pedrisses) sembla una dolina. Es a dir, una depressió o clot natural que superficialment pren una forma més o menys circular i que es típica de les zones càrstiques a causa del procés de degradació de la pedra calcària. A ponent esta tancat per Es Penyal des Corb i tancada per parets que la separen de la finca de Muntanya. A Tramuntana s’albirà la punta del Putxets que conformen El Més Alt del Pi, el punt culminant de Es Rellar d’en Marc. Les esbucades cases, res més que quatre parets a punt de caure, plenes de runa, disposen de porqueres i lo que podria semblar uns sestadors, tot això dins un tancat de forma vagament trapezoïdal amb les cases al seu cantó més sud-oriental. El Tomir, senzillament impressionant, es omnipresent amb la seva cara nord totalment exposada.

Ara ens dirigim cap el coll de Moixarrins per lo que en dirigim en direcció nord fins superar una paret tot seguint un reguitzell de fites que ens menen enllaçant ara un garrovers, desprès un pedrolot, més tard ja t’ho diré… fins assolir un comellar que se va estrenyent fins arribar al seu punt culminat. A la dreta es veuen fragments d’una murada que ens disposem a assaltar de forma total i absolutament descoordinada i matusser. Si els fragment de murada vertical impressionen que cal dir de quan comprovàrem la seva amplada extraordinària. El seu interior esta completament ocupat per el omnipresent càrritx que dificulta la trescada cap a un mirador damunt Es Racó Fred i, sobre tot, la Roca del Tamboret que guarda l’entrada a Mortitx. El origen d’aquestes construccions es incert però la toponímia ens pots ajudar una mica. En la nostra llengua moixarra (en castellà moixarra) es un terme per denominar a un peix també conegut com a orada. Segurament aquest indret no era massa bo per agafar peix però hem de recordar que en àrab muhárrab significa esmolat, afilat. I ningú pot negar que aquest roquissar esta ple de formacions ben esmolades.

Tornem a la collada i sense perdre alçada en dirigim completament fora camí a una replà rocós en el que sorgeix un fontinyol cobert de plantes i que desemboca en un aparentment natural abeurador. Es tracta del Fontinyol de Moixarrins, l’única font d’aigua més o manco permanent de la contrada, segons en informa Arni. Ara pugem per una canal inclinada amb bona aferrada cap a la cota 431, el punt més alt d’aquesta formació. Negociant amb prudència les trampes que el càrstic ens para arribem a una balconada prodigiosa. Es Clot de Dèu, la Vall den Marc, Puig Caragoli i el emperador Tomir. Fotos, alegria i prosseguim en demanda d’una rota situada més al Oest i que es veu clarament. Baixada un pel tècnica però sense problemes per arribar a la rota, girar a l’esquerra tot cercant el seu punt febre a on girem de nou cap a l’esquerra per iniciar la tornada cap a les cases del Clot. Primer una mica de camí, desprès pedra i càrritx per acabar en un infern de argelagues i altres plantes punxants. Com a supervivent de la retirada de Dunkerque i sota el comandament de Isi trobem un espai sensacional en el que procedim a instal·lar-nos en les còmodes butaques mallorquines de càrritx per fer honor als queviures. Soper mallorquines de verdures, panades dolces des Forn Fondo, Dàtils del Neguev i altres llepolies construeixen el ranxo de la jornada.

El sol ens regala la cara amb la seva força i els plans per properes sortides s’acaramullen. Com sempre, molt de xarrar però poca popa.

Reprenem camí, anem cap a la tirolina i sortim per l’esquerra tot seguin restes d’un gairebé desaparegut camí. Un garrover de bona mida ens indica que som en el racó bo i, pocs minuts despès apareix a la esquerra el inici d’un camí sensacional que ens ofereix una visió privilegiada sobre Es Penyal del Bosc de Ses Cases i S’Olivar amb un bosc dels millors de Mallorca. Aquest vell camí de carboners ens mena, amb facilitat i bon ritme, fins a un portell veïnat del Torrent de Muntanya que ens arriba per la dreta. Ara som a la pista del GR11, en una de les seves variants, i descendim enmig d’arbres monumentals, forns de calç, carboneres i un ambient màgic. Arribat a les parets de Son Melcion, tornem a la llera del Torrent de Muntanya i desfem camí com volem; ara dins el torrent, ara al costat… tot seguint uns camins evidents. El guia es castigat amb un batculada que erosiona el seu ja magre prestigi i autoestima poc abans de que s’incorpori al Torrent de Muntanya per la dreta el cabdal del Torrent de Sa Font de S’Hort Nou. Sense més inconvenient i amb ganes de restaurant el nivell de líquid i electròlits en el nostres coses agafem cotxes i partim cap al primer expenedor de cervesa disponible.

Varen fer part del grup; MA, Arni, Catalina de S’Horta, Leticia, Aida, Paulino, Concepció, Isi, Alexandre i Nomisx.

Las fotos del día.

Una vista de las muradas monumentales del coll dels Moxarrins

El track de la ruta

Powered by Wikiloc

2 Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.