Comuna de Valldemossa por Xisco Simon Nievas

Trobada a S’Esglaieta en el primer dia veritablement tardorenc del any. Sota un cel gris i una temperatura que convida a no oblidar el tapament, ens apleguem gent vinguda de Llevant, del Raiguer, del Pla i de Ciutat per trescar sota es mestratge de Arni i l’atenta i vigilant mirada den Melga.

Primeres passes ràpides per escalfar les cames per el Camí de Son Mossènyer, passant al costat de Es Molinet una destacable construcció avui convertida en habitatge particular amb un aire molt peculiar, tot evocant les llunyanes terres d’Orient. Tombarem a la esquerra i desprès de passar sota les restes d’un antic aqüeducte que abans abastia a la Cartoixa, agafem un sender que s’endinsa en el bosc de alzines. Un escalons que deixem al costat esquerra pugen fins al Moli de La Beata. Al final del caminet un arbre amb les fulles de color daurat ens sorprèn. El nostre expert particular ens fa adonar-nos que es tracta d’un roure, espècie vegetal poc abundant als nostres boscos, dominats per la seva cosina, l’alzina. Ara arribem a les Cases de Sa Taulera, al costat de les quals es situen uns antics dipòsits que s’alimentaven de la Font de Na Llambies, la volta de la qual podrem veure al costat dret del camí. La font pateix les conseqüències de la espantosa sequera i no mostra ni gota d’aigua. I pensar que el monjos de La Cartoixa confiaren per segles en les seves aigües per regar la seva horta i jardins!

El camí pica per amunt i a la segona o tercera volta ens sortim per la dreta a la mala. Ara transitem per un terreny de garriga amb la presencia de alguns pins i moltes varietats de estepes. Una pista ens barra el pas i la seguim en direcció est seguint-la uns metres fins decidir sortir a la mala per començar a pujar cap al pic de Sa Comuna de Valldemossa en demanda d’una bonica canal que ens ha promès Arni. Esbufegades, renecs, remucs, gemecs i altres expansions orals puntegen la progressió en un bosc mixt d’alzines i roca. En arribar al camí que puja fins a la Comuna, tot seguim com nins d’uè la figura de Arni que ens promet una bonica canal. A pocs més de 100 metres a la dreta s’endevina una obertura estreta i llarguera que talla la paret que tanca el cingle. Una forta pendent, en la que cal anar amb esment i coneixement amb les pedres que puguin amollar els que van davant en la progressió, es el preu que hem de pagar per sortir a una prodigiosa balconada a on els nostres guies ens permeten fer la berenada. En Toni de Consell s’enfila per admirar la vall que s’estén des de Son Moragues fins a Son Ferrandell. Les cases de Son Mas, de Vistamar i de Son Olesa Gran puntegen les balconades de La Marina de Valldemossa. Bona troballa Arni.

En reprendre el camí tirem cap a la dreta. Som en terres de Son Mas en demanda del bosc situat damunt el Sementer de Son Beltrán, intentant mantenir una alçada pujant i baixant seguint la línia dels penya-segats, girant suaument cap el sud, mentre deixem el Coll de Sant Jordi i el Esperó de Son Ferrandell a la dreta. Per tot trobem restes de la intensiva industria carbonera; sitges, forns de pa, restes de camí, barraques de parets encara dretes, … Arribem a un pas de pujada en el que un inútil i ronyós boci de corda esta a una estirada de que algú tingui un accident, a més de escanyar la soca d’una alzina. La reciclem definitivament i continuem donant la volta al massís de Sa Comuna en direcció cap a l’est. El camí s’amplia i aclareix, dintre de la monotonia de l’alzina, baixant de forma continua per S’Engegada fins arribar a una cruïlla de camins presidida per un gegantí forn de calç en la zona de Sa Garriga Plana. Des de la portada podem veure la olla, la caixa a on la calç es recollia i les parets de la part que sobresurt de la terra, anomenat cintell. Velles paraules que avui han passat al oblit d’un passat no massa llunya, quan aquestes instal·lacions proporcionaven morter i ciment per bastir edificis a tota Mallorca.

Des de el forn agafem la pista que surt a la esquerra. Pica per amunt i el grup s’estira i esmicola en paquets que van perdent unitats a mesura que la pendent s’incrementa. Desprès d’una breu aturada per alenar i planificar les properes sortides, tirem per començar a baixar per l’altre costat, a la vessant nord, des de a on anem a gaudir de le instal·lacions de la Casa de Neu dels Cartoixos, un descomunal i monumental exemple de la puixant industria de la neu i el gel que va néixer i prosperar aprofitant les condicions de la petita edat de gel, als segles XVII i XVIII i fins meitat del XIX. Quan comencem a desfer camí cap a Sa Font de Na Llambies, Arni ens mena cap a un forn de calç monstruós. Les seves dimensions, extraordinàries, i característiques, contraforts i composició del cintell, el fan veritablement únic. Un exemple que caldria conservar i, sobretot, restaurar. Al final de la pista, i guardant silenci i discreció, tornem al camí del mati. Decidim, una mica més enllà del roure daurat, pujar al Moli de La Beateta i fer honor al nostre fons de motxilla, carregat de rics menjars i bones llepolies. Repartir i compartir es gaudir més.

A aquest lloc Sor Catalina Thomas pujava per fer oració i meditació. No de bades es un lloc clau per admirar tota la vall, des de la mar fins a la ciutat de Palma, enredoltat de la serena bellesa de Tramuntana. Lamentem el seu estat deplorable de conservació, just suportat per una parell de puntals ronyosos i tota la fe del mon!

Desfem camí i ens dirigim per acabar amb un bona xocolata calenta i un boci de coca de patata. Talment com si haguérem tornat al temps de la nostra infantessa. Menjar de nins, menjar de senyors. Allà celebrem que la santa valldemossina, Sor Catalina Thomas, fa avui festa grossa i ens ha regalat aquesta jornada. Gracies (Santa) Catalina per convidar-nos!

I conte comptat, conte acabat!

La colla va estar integrada per: Arni, Miquel Melga, Caterina, Joan, Paulino, Toni, Mochón, Janai, Barbara, Paquita, Bernar, Xavi, Fernando i una servidora.

Las fotos de Melga

Una canal de subida que gracias al magnifico guia ( Arni ) que condujo al rebaño pudimos disfrutar.

Tagged , , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

4 Responses to Comuna de Valldemossa por Xisco Simon Nievas

  1. Nomisx says:

    Molt bones fotos Miquel!

  2. melga says:

    Es un autentico placer compartir con la creme de la crem estos dias de montaña, un deu por el guia y un deu por el cronista, que con su sabiduria nos llevan a sitios que merece la pena ser visitados y ademas, nos enseñan con su esplicaciones los secretos de los que un dia fueron los moradores de esos sitios

  3. Paulino says:

    Espectacular crónica y preciosa excursión y, como ya es habitual , preciosas fotos. Una caminata matinal muy entretenida en muy buena compañía.
    Hasta la próxima.

  4. ARNAU says:

    Gràcies Xisco molt agraït per ses teves referències cap a sa meva persona, un aporta lo que sap, en benefici de tots.
    Melga unes fotos extraordinàries, bé, com sempre.
    Fora planificar-ho, vàrem fer una ruta fent honor a Santa Catalina

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*