Excursiones,  Playas y calas

EL COÑ… DIGO… SA COVA DE NA BERNARDA. ( crónica de Jaime Garau )

Impactos: 93

 

He tengut un lapsus linguae amb es títol, el dia anterior vaig mirar sa web i vaig dir que hi anava, per les 8 de s’horabaixa des divendres vaig cridar en Miquel hi me va dir que hi anàvem ell, jo i ja està, be, vaig anar a cercar sa discografia dels village people però un poc després se va apuntar sa rossa i en Miquel hem va comunicar que en Toni també venia així que ja hi havia quòrum suficient. Vàrem quedar al dia següent s s’esglaieta (un esglai es un acubament light, així que no tenc ni puta idea de que es una esglaieta) i a les 9 es varen presentar en Miquel, sa rossa, en Toni i en Paulino (aquest darrer per entretenir sa ressaca no per que l’homo hagués planificat aquell dia per activitats campestre-ludico-festivas).

Ficats tots 5 dins sa furgona d’en Toni vàrem anar fins a sa darrera curva abans d’arribar a Banyalbufar (cuerno soplado quan utilitzes es google translate) i vàrem agafar es camí d’es general, en aquest cas en tot el camí es van escoltar converses sobre camins, cordes, rutes i altres temes adients a l’activitat excursionista, no com de costum que escolta’m paliques sobre champus, cremes, ofertes d’es muller i semblants. Deixa’m el camí i tiram cap avall per anar cap al coñ… joder, una altre vegada, per anar a sa cova de na bernarda on hi vàrem arribar mes o manco una hora després de començar a caminar. Allà ens trobarem amb un altre grup excursionista incluint un tipo de sant jordi que xerrava un cristo i mig d’idiomes (jo me pensava que a sant jordi només hi havia vaques, una depuradora i vistes a l’aeroport però vaja).

En Paulino no se si per calor, valentia o per cosa de sa ressaca es va tirar a l’aigua sense mirar si hi havia comitè de bienvenida, desp

rés jo i en cert grau la resta des grup nostre i de l’altre ja que hi havia un grup de males putes d’aquestes liles que piquen, en vaig pescar 7 per facilitar les activitats aquàtiques de la resta des personal. Berenar, intercanvi d’anècdotes, rutes i viatges i una vegada acabats de berenar vàrem anar cap a una altre platja. Aquí es va produir una ja habitual separació de grup, Paulino, Toni i miquel tiren per un camí i jo i sa rossa amb 2 membres de l’altre grup tiram per un altre, caminata fins a dalt i a reunir-nos amb la resta del grup.

Seguim el camí d’es general cap al port del canonge on com no podia ser de una altre manera aquella tropa comença a ensumar com a cans de caça fins trobar un lloc amb cerveses fresques on sen foten 2 cada un manco jo que li peg al nestea ja que soc un tio sa, a la sobretaula es perfilen les següents sortides i desfeim el camí cap als cotxes, dinam per allà i en el camí de tornada he de escoltar converses bastant preocupants de com i en quines concretes circumstàncies en Toni o en miquel tendrien actes contranatura i altres comentaris sobre culs i dits…. molt però que molt preocupant.

Arribam a la fragoneta i ens anem cap a casa, mes o manco uns 11 km de camí i unes 5 hores i 20 minuts de caminar efectiu.

Paulino como siempre buscando los lugares mas escapados donde subirse
Paulino como siempre buscando los lugares mas escapados donde subirse

4 Comentarios

  • melga

    Buena mañana de playa con los primeros calores que anuncian la llegada del verano, buena compañía y algo poco habitual, cervezas a media excursión. Crónica de nuestra rara avis, que denota su naturaleza.
    El sábado mas y mejor si eso es posible.

  • paulino

    Preciosa excursión por la zona de Banyalbufar y el Port des Canonge. Tuvimos la suerte de que el calor no nos atacó con saña y pudimos disfrutar de una mañana placentera con unos paisajes increíbles. Los colores turquesas del mar nos dejaron a todos boquiabiertos.

Dejar una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.