Excursiones,  Fuentes

Els Tres Mils pel Pas dels Picarols, por Nomisx

Impactos: 55

Trobada a Inca per fer cotxades. Ens apleguem gent del Pla, de Migjorn i de Llevant. Els que tenim la sort de admirar la fina conducció de la nostra conductora africana favorita arribem esparverats, ulls clucs i elevant les nostres oracions a la Mare de Déu de Lluc als voltants de la Font des Noguer. Mati fresc i amb una mica de rovada que ens convida a començar a caminar en direcció cap a Es Collet a on el portell que dona accés a la pista que volta el embassament de Cúber comença. Passes vives per anar escalfant en tant el sol inicia la seva lluita contra els niguls baixos i grisos. La vista de les minses aigües recollides per l’embassament es complementa amb la de la carena que en direcció cap a Llebeig es l’objectiu de la jornada amb els seus punts destacats; Sa Rateta, Na Franquesa i L’Ofre.

Guiats, d’aquella manera, per l’inefable Eusebi i amb Paquita fent de llebre i al seu aire, sortim pocs metres més enllà de superar la paret que tanca el pas del aigua cap el Torrent de Almadrà, per una resta de camí cap a l’esquerra. Fita rere fita ens encaminem cap a un petit bosquet de alzines al peu d’una canal ben marcada. Per arribar allà superem primer un roquissar i desprès unes marjades envaïdes per el càrritx que es el que queda des Sementer de S’Era. Fem una canal ben protegida per sortir a un petit comellar que, desprès de superar una paret de partió, en fa arribar a un pas que ens situa sobre una coma que s’obre als peus de la Carena de Sa Rateta. Es tracta del conegut com Pas dels Picarols. Es un bon moment per, ara que el sol ens toca i ens escalfa, fer una primera aturada i gaudir de les vistes. Just al davant s’intueix el peculiar Pas de Sa Romana al peus del Morro de Cúber, amb el Cingle de Na Perota a la seva ombrívola vessant nord. La Coma dels Ases i el camí que mena cap el Pas Llis destaquen clarament.

Reprenem camí amb el contrafort de Sa Rateta acompanyant-nos progressant a bon ritme en direcció cap a una collada ben definida. El vent a la cara ens avisa de que som propers a la ampla planura que conforma el cim de Sa Rateta. En dirigim al mes alt, que ens ofereix una visió dels dos embassament amb el Puig de Ses Vinyes i Es Coll dels Joncs amb el Pa de Figa de Son Torrella i el Puig Major presidint la contrada. Fotos, alegria i joia dels debutants i, per avall s’ha dit, en direcció cap el Coll des Gat que ens separa del proper objectiu; Na Franquesa. La baixada la fem per un tirany pedregós i inestable que requereix certa atenció. La praderia que conforma el coll te una paret a la dreta a la que s’arriba des de la pista principal per un camí anomenat Es Caragol per les giragonses que fa. A un costat tenim les terres de Binimorat i a l’altre les de Orient i Comasema. Des de el Coll es pot anar fins a Sa Font de Sa Parra o be baixar fins a les cases de Comasema per el Pas de Sa Rateta. Nosaltres sortim tot seguint el camí que surt en direcció a garbí per després de guanyar alçada coronar l’estret cim de Na Franquesa. La visió sobre el sud esta presidida per les dos prominències bessones del Castell d’Alaró i del Puig de S’Alcadena, als que alguns anomenen Sa Sabata per la seva forma característica. Una baixada ràpida i divertida ens col·loca al Coll des Cards des de el que, franquejant el pas situat darrera una antiestètica torre elèctrica, transitem la cresta per arribar, al cap cucurull de L’Ofre. Tots mirant cap a la Vall de Sóller i el seu Port que s’obre rodo i acollidor sobre la accidentada costa, degustem i compartim queviures i contarelles. Una de les assistents es la primera vegada que pot gaudir d’aquesta talaia sense la limitació de la boira. Bona feina idò avui!

Inspirats, per que no dir-ho, per Eusebio desfem passes cap al Coll dels Cards i anem en direcció cap Es Sementer de L’Ofre que trobem completament protegit per un filferro de bona mida. Ara en direcció cap a gregal seguim un tirany mig esvaït que passa al costat de l’enrunada casa de neu de Na Franquesa. Existeix un altre una mica més amunt que te fama de ser la de més capacitat de tota Tramuntana, que deixem per visitar un altre dia. El camí guanya amplada i en un revolt a l’esquerra es situen restes d’una era. El guia ens convida a cercar la Font de S’Aritja que ens refresca amb la seva aigua sota l’ombra de platers i pins. Poc més abaix esta la barraca de Son Repòs que desemboca al costat de les cases de Binimorat, ja documentades al Llibre del Repartiment del segle XIII.

La avorrida pista i un esplèndid astre solar ens conviden a admirar el paisatge de la vall de Cúber, conrada de temps enrere com demostren els topònims dels diferents sementers que la composen. El pastor de la finca, Miquel Martorell, ho contava així al març de 1971 recordant els temps en que les cases no estaven sepultades sota milers de tones de formigó. Aixi parlava Don Miquel Martorell, que al cel sia, “…es sementer des Sestadors a sa banda de l’Ofre, es des Caragol a sa banda de sa Franquesa, es des Roters on hi ha el portell des pas des Bous, es de s’Era que arriba fins a les cases, es sementer d’Enmig, es Sementeret de sa font des Noguer. I aquí devora teniu s’hort de la casa, regat amb aigua de sa font des Noguer, que hi arriba per una canal davall terra. Què ho són de bones les pomes d’aquest hort !” Avui en dia passem sense adonar-nos al costat de sestadors, barraques de roter, rotlos de sitja, camins, marjades, … que varen ser erigits per treure d’aquesta terra dura i poc generosa una mica de profit. Quanta suor ha banyat les pedres grises!

Epíleg

Les converses flueixen i s’atropellen com un rierol juganer sota el cel d’aquest octubre primaveral. Una bona quantitat de begudes atapeeixen la taula i canten en ser alçades per omplir boques seques obertes en cares brillants. Es parla de menjar, de recorreguts pendents, de histories no per velles mai ben recordades, de amics, de gent que ja ha partit, de tot i de res alhora. La meva mirada passeja per la terrassa i s’aturen sorpresos. Un plat de caragols. Una ració de allioli que tira d’esquena. Una botella de vi negre a mig buidar i un tassó ple. I una jove excursionista de parla alemanya, ben prima i curra tota ella, que al nostre costat i amb una cara angelical esta atacant, fora manies i boca ample, el plat de gasteròpodes que ja ha mostrat la bandera blanca davant la mirada horroritzada dels seus acompanyants. Aquesta ha descobert Mallorca. La fi del mon s’atraca.

I conte contat, conte acabat!

Participants; Maria Antonia, Eusebio, Melga, Fernando S-C, Alejandro, Catalina de S’Horta, Paquita, Maria, Joan i Nomisx.

Las fotos de Melga

Desde sa Rateta veo la parte de atras de las gemelas, desde mi casa veo la otra cara.

Powered by Wikiloc

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.