Excursiones

Excursiò al singles de ses Bufaranyas ( Crónica de Eusebi )

Impactos: 7

Recopilem un conjunt d’imatges i vivències d’un dimecres de fa molts d’anys….

Aquell día partirem de cap a Formentor, erem un petit grup format pels Pvs i dues criatures del senyor. En arribar a la zona i cercar lloc per deixar el cotxe avistarem una rara espècie, en comptades ocassions es vista en llibertat i menys a tan curta distància, perque sempre vaga per llocs mai transitats i que nomes ella coneix. No varem poder fer-li una fotografía donat que els seus moviments i el dels grups que l’acompanyen son molt rapits, impossibilitant aixi la captura d’imatges, una llàstima.

Be, feta la resenya científica, passem a descriure el día, era clar pero enterbolit per una calitja que li confería un llum especial, avui amb la contaminació ja no es possible gaudir d’aquests dies. Començarem per pujar vora una torrentera fins a un coll que ens permet l’acces a la cara nord, i d’aqui… per avall, rosseguera, ronya de la bona, travessia lateral (això es propi del Niño de Talavera) i ens deixa als peus de la cova de les peonies.

Decepció, pensem que em fet tard, moltes de les flors ja son seques… bono i que i farem. Pujem per vorer d’aprop alguns exemplars encara florits i els dos cracks de la fotografía els bons amics Miquel i Andreu, treuen tota la artilleria i comença el festival… n’hi ha que duen hasta coixinets per possarsi damunt i que les punxetes no els molestin (panda m…). En aquest moment arribá un nou component, un jove que ve tot sol per fer l’excursió donat que d’aqui uns dies hi ha de dur un grupet d’amics i vol confirmar el recorregut, a dìa d’avui el jove ja es jubilat.

Una vegada inmortalitzades aquestes floretes, ens dirigim al costé on hi ha la major part de peonies, i…. oh miracle!!! quasi totes estan florides, es un espectacle que mereix se vist, però que gracies a Deu, no per tothom, això t’ho has de guanyar amb suor i qualque escarrintxada. Mes fotografies, a les flors, a les dones totes soles, a les dones amb les flors, bé, fins acabar els carretes.

Una, dues i tres… partim, perque sino no arribarem mai. D’aqui fins al coll que ens mostrara la vessant de mestral unaltra pujada d’empenta, vora el coll hi ha una avenc del qual no en puc dir res.

Transitem per aquests costers i ens dirigim de cap el coll on hi ha l’esperó per pujar al repla on dinarem, o això pensavem. El transit es lent perque no hi ha cami, molt de carritx i forta pendent, arribem al pas per devallar al collet on hi ha l’esperó, un rera l’altra devallem i aferrats als carritx (beneïda planta) ens possem al nivell del petit coll. D’aqui es pot anar tambe de cap el forat, que tambe ens permet pujar al repla superior, pero noltros pujem poc a poc i amb seguretat l’esperó i en deu minuts son al replá. Que feim? Era obvi, anar al Pal, pareix curt, però anar i tornar ens du mes d’una hora, per terreny escarpat i en el qual has d’anar viu, roca esquerdada, bonys i forats.

Pero arribem, vistes magnifiques i decidim dinar-hi, no hi pot haver lloc millor, veim passar les barques per devall nostro, fan la volta i circulen entre l’illot del Colomer i la costa, al front Cala Boquer, la Serra del Cavall Bernat, el Castell del Rei, Punta Galera… un espectacle fascinant. Però toque tornat enrera i assolir de nou el repla on arribarem hora i mitja abans, d’aqui, devallant la torrentera per, ara si, un tirany ben marcat, ens durà fins a la vall de Formentor, per després amb poc cami, i de carro, deixar-nos de nou a peu de cotxe.

Acabem el día prenent unes begudes a Ca’s Simpatic, a día d’avui crec que li han canviat el nom i es diu El Camp de l’Om, allá fent unes rialles i concretant noves sortides donarem per acabat el día.

Las fotos de Andreu

M.A. en el tramo final de la subida al Pal
M.A. en el tramo final de la subida al Pal

Las fotos de Melga

En la cima del Pal, después del avituallamiento descansando antes de la bajada
En la cima del Pal, después del avituallamiento, descansando antes de la bajada.

6 Comentarios

  • paulino

    Qué tiempos aquellos…….yo todavía no os conocía, eso sucedería años más tarde. Veo que M.A. se movía con agilidad felina por la montaña cosa que no puedo decir de Eusebio que sigue igual…..Fotos preciosas.

  • AndreuQ

    Quins records!! Ara, pareix que en Miquel no va tenir temps de capturar tan apreciada flor, si hagués estat un caragol ho entendría, peró una flor… Afortunadament jo vaig estar rapid i vaig poder ‘caçar’ alguna.
    Gran companya i un lloc únic dins la nostra illa.
    Per cert avui una persona de certa importància m’ha dit un altre lloc per poder anar a veure aquestes flors, tal vegada faré una escapada un dematí de la propera setmana ja que crec que l’itinerari es curtet.

  • melga

    Aun recuerdo ese día con las peonias en plena floración y las estupendas vistas. Viéndonos ahora parece que no ha pasado el tiempo. La foto que os tome en la cima del Pal lo demuestra, estáis echos unos chavales aparte de la yogurin de Maria. Parece mentira que coincidiéramos con mas gente en esos parajes poco transitados. Esperemos que siga así y que no se masifiquen por el bien de las plantas y del maravilloso entorno.
    Bueno que decir del cronista, que es un crack y un verdadero placer compartir jornada con gente de esa naturaleza.
    M.A. enhorabuena por haber superado la prueba que tu misma te habías marcado. Marieta un placer verte mover por la montaña y confiar en los pasos que voy dando ya que seguirme es a veces una temeridad. Andreu magnificas fotos, eres un artista.
    Nos vemos en la próxima peña.

  • Arnau

    soy un retrasado, en aquel tiempo todavía hacia fotos con carrete de diapositivas kodacrome y viendo la cámara de Andreu seguro que era de contrabando, por aquí no la vendian.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.