Excursioneta per el cap de Formentor ( crónica de Toni Muntanyeta )

Excursioneta per el cap de Formentor ( crónica de Toni Muntanyeta )

Impactos: 14

 

Com podeu veure aquestes darreres cróniques van de estrenos literaris, i aquesta vegada m’ha tocat a jo, jajajjaja, no m’he pogut escaquetjar després de fer-me es loco unes quantes vegades.

Bé idó, sabado sabadete…..i toca anar a estirar les potetes, i aquuesta vegada fidel a la meva manera de saber el que hem de fer, divendres missatge de’n Melga informant que anavem a caminar per el cap de Formentor i després un poquet de ruta culinaria per la Fira de la Sipi a Alcudia.

Puntuals al punt de trobada s’hi trobaven tot el grup d’aquest dissabte: VC-PV Melga, CG Paulino , Cati, Toni, Jaume, Maria, Santi i les dues futures promeses muntanyenques: En Joan i na Llucia.

Després de discutir una bona estona el que fariem després de caminar decidim partir amb dos cotxes direcció a una de les meravelles de Mallorca, la peninsula més occidental i extrem nort de la nostra roqueta estimada, el Cap de Formentor.

La intenció inicial era deixar el cotxe passat el túnel del Fumat de Formentor i baixar fins a cala Engosalva, després anar fins a les pla de les basses i arribar al far, després retornar fins al cotxe per ser a temps a menjar sipi.

Una vegada amb el cotxe aparcat, començam la caminedeta, les joves promeses impacients per caminar s’adelanten i començam a caminar. Un grupet de nosaltres decideix anar a veure una font i nosaltres ens adelantam.

Per fer l’excursió un poquet emocionant decidim no anar per camí i fer un poquet de “torrenting” i emocionar un poquet als més petitons.

Idó amb un plis plas ja som a Cala Engosalva, preciosa i tranquila platja amagada, al manco en aquesta época. A l’estiu prostituida per els party boats.

És prest per berenar i decidim anar un poquet més amunt. Acabam al mirador del forat i com no podia faltar, foto de grup i berenar!!!

Pantxa plena ,un poquet de “ronya” i una bona pujada ens condueix al pla de les basses. Zona curiosa, amb molts de sediments que fan que la caminada sigui de lo més cómoda. Es veu que aquesta zona es com un engolidor d’aigua, està plena d’avencs.

En feim una visita a un d’ells i ens dirigim a enganxar el camí vell de Far.

Després d’una estoneta de pujada i una cómoda baixada arribam a un mirador om decidim que fer. Són les 12:30 i ens queda una horeta per arribar el far i si seguim dues hores per retornar al cotxe, així que decidim retornar al cotxe directament i així poder anar a fer unes tapetes de sipi.

Retornam al cotxe per el camí Vell del Far, via curiosa i en trams bastant en bon estat i altres molt perduda.

Au idó, tothom a dins el cotxe i apunt per esquivar al milenar de ciclistes que ens tenen la illa invadida. Son com formigues, en surten de per tot arreu.

Cap a Alcudia, aparcam i assetats ,com no podia faltar com a bon Esquirol, a fer una bona cervessa per celebrar l’excursió del dia.

El temps ens ha acompanyat i la cervessa es fa insoportable de la calor que feia arran de la mar així que reprenem la marxa, uns cap a fer tapes de sipi i els altres cap a casa.

Besos i abrassos pertinents i fins el cap de setmana que vé, més i millor.

Salut i muntanya.

Llegando al pla de ses Bassas
Llegando al pla de ses Bassas

4 comentarios sobre “Excursioneta per el cap de Formentor ( crónica de Toni Muntanyeta )

  1. Bueno, otro nuevo cronista, esto va viento en popa, chapo Muntanyeta. De la matinal del sábado me quedo con la alegría que desprenden las nueva generaciones, aunque en Juanet acabo cansado. Na Llusia se fue con un gran tesoro en forma de rocas brillantes y la energía casi intacta. La visita a la feria de sa sipia no estuvo mal. Un día disfrutón.

  2. ¿ CG ?…..ya me dirás lo que significa porque no lo recuerdo. Enhorabuena por la crónica Toni y preciosa excursión por nuestra península de Formentor. Lo que no te perdono es que pusieras en juego nuestras vidas al descender el torrente sin cascos ni arneses.Un poquito de por favor que llevábamos niños pequeños……

  3. “Muntanyeta”, has de donar un poc de canya al personal (i no de cervessa). La crónica es una mica “light” supós que es per si la llegeixen els menors 😉
    A l’abu li va de conya que hi hagui molts de cronistes així es pot escaquejar mes. Per cert, el meu amic Santi encara no ha escrit mai i ja es hora, je, je.

  4. Un paisatge preciós verem dissabte.
    Es dos virons varen aprendre moltes coses interessants, però també varen amplliar es seu vocabulari a base de paraules gruixades i malsonants…. A jo es meu menut ara me diu PA… 🙁

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.