Galatzó – Cami de ses Planes, Por Xisco Simon

Galatzó – Cami de ses Planes, Por Xisco Simon

Impactos: 13

Galatzó – Cami de Ses Planes

En el dia del Sant Sebastià anem al sud-oest per les terres de la Vall de Galatzó. Trobada a les abandonades cases de Ca l’amo en Biel per avançar per la pista en direcció a les cases de Galatzó i agafar el desviament a la dreta que marca el Camí de Ses Planes, just desprès de passar per un pontet damunt el torrent que desaigua la vall. De mica en mica el camí guanya alçada, primer al costat d’un hort de tarongers i pocs després sota l’ombra de la garriga i alguns pins, fent revolts. Arribem a una primera barrera pocs metres més endavant d’on la canaleta que porta l’aigua de la Font des Ratxo des de dos quilometres a la dreta. A l’esquerra del camí s’obre una perspectiva sobre dos enormes safaretjos que acumulaven l’aigua per fer marxar els dos molins d’aigua dels que encara es conserven els enormes murs que suporten la síquia que menava el líquid element cap el cup.

Les antigues cases de Galatzó ens mostren la façana occidental, la més propera a la llera del torrent que desaigua aquesta vall. La pista continua picant per amunt. El grupet s’estira i es formen grumets de gent. Ara davant dos, darrera tres, un pel seu costat… Un aroma inconfusible de tabac de pipa arriba de les posicions capdavanteres. Anem a l’ombra del pinar que guarda un vell talaiot, pràcticament esmicolat, als peus de les dues puntes de Es Castellot i Es Castellet. La panoràmica s’obre sobre tota la serralada que neix al sud amb el Penyal des Migdia continua amb el Puig Batiat, seguint amb el cigró de Es Moletó abans de tancar a Tramuntana amb la Mola de S’Esclop. El dia s’aclareix i dona pas a un cel blau i brillant que ens convida a fer la berenada a la Era de Ses Planes. El camí va tornant dolç i s’obre el paisatge sobre la carena del Galatzó amb el Puig des Caragol i la Moleta de Galatzó com a primeres fites per la dreta. Donem la volta a una petita vall que deixa per la dreta les runes de la caseta de Sa Rota de Ses Planes i la esplèndida bassa, avui ja sense capell. El camí s’esvaeix de mica en mica però continua enfilant-se enmig d’un terreny monopolitzat per el càrritx. Al costat d’un pinot ben esponerós veiem com el tirany desapareix i ens toca seguir un reguitzell de fites que ens menen a un racó a on trobem un rotlo de sitja pràcticament no utilitzat. Si mirem cap avall veurem dos rotlos més, situats dins el comellar del Torrent de Ses Planes. Ara seguim restes de camí i les fites fins que pocs minuts desprès el tirany es divideix en dos. El costat de l’esquerra s’enfila cap al contraforts de Ponent del Galatzó. L’altre, el nostre, el que seguirem baixa per la dreta fins una torrentera a on es situa un rotlo de sitja ben net i pica per amunt per un camí pràcticament destruït fins arribar a un ampli replà presidit per un pin de grans dimensions; son a Es Pinot de Ses Planes. Es tracta d’una zona a on es conreaven cereals i llegums segons diuen. Avui en dia, just una extensió uniformement coberta per càrritx, quatre argelagues i molt de pedrolí. Davant Sa Moleta Rassa tanca la vall.

Sortim per la esquerra en direcció a una depressió que marca el inici del Comellar de Ses Planes. Un parell de fites de bona mida ens menen fins a l’entrada del torrentí que corre per avall. De mica en mica el terreny es complica i convé anar amb coneixement car no toca complicar-se la vida. Es la part més tècnica sense requerir cap esforç extraordinari. Passat un petit bosquet de pins, la llera gira cap a la esquerra per desembocar en un pas bonic que es desgrimpa amb facilitat i que, finalment, ens deixa al Torrent de Galatzo.

Desprès de escalfar-nos amb el sol una estona seguim la llera en direcció sud anant perden alçada de forma suau i continua. En dos minuts admirem un sestador construït aprofitant la visera d’un cinglet a la esquerra. Al altre costat una línia de fites s’enfila per el Comellar de Sa Coma den Vidal en direcció al camí que enllaça amb aquesta.

Ara pegant un bot, ara fent una fotografia, sempre amb xarrameca de fons el grup arriba al Camí de Ses Sínies, vora el camí de Sa Naveta. Fem unes passes mes per arribar al Pou de Ses Sínies a on alliberem de pes les motxilles compartint pa i taleca amb els amics. El horabaixa ha quedat esplèndid i reben un parell de lliçons magistrals sobre la vida impartides per alguns del participants. Tal volta el efecte alliberador de unes galetes banyades generosament en hidromel de Llubí hi tinguin alguna cosa a veure.

Amb el depòsit de combustible a les totes ens mengen el Camí fins a les cases de Galatzó en dos parenostres i un avemaria, aquest davant el forn de calç restaurat que admirem.

Com que inversemblantment alguns no havien entrar en les cases aprofitem que son obertes de pinte en ampla per que admirin la fantàstica tafona (refeta i reformada) i les instal·lacions annexes com la Sala del Cor

a on una pedra amb forma cardíaca conté, diu la llegenda, el cor del Compte Mal. Conten que encara avui en dia es pot sentir el batec rítmic i apassionat del llegendari personatge.

En lo que dura un gloriapatri fem una visita a Sa Caseta del Delme, apuntem a l’agenda la visita a S’Argolla i a la Font den Debades, admirem les primeres flor del ametller i agafem els cotxes i som seguts a taula amb un conjunt de begudes fredes i calentes que farien content a un nàufrag en dejú.

La conversa ha agafat un tomb inesperat i rebem una nova lliçó, aquesta vegada sobre gambúsies, carpes, ph, inversions tèrmiques, … que ni el magister Ramón Llull a la Sorbona de Paris. El fred vent porta cap a nosaltres una musica de xeremies. Avui a Capdella es fa una processo en honor de Sant Sebastià que, diuen els vells, va lliurar a la població per la seva miraculosa intervenció de la epidèmia de Grip Espanyola del any 1918. Una llegenda més a afegir a les que poblen aquesta contrada; El Compte Mal, François Aragó, els encanteris de Galatzó, … I es que senyors, cadascú creu el que vol!

I conte comptat, conte acabat!

La colla va estar integrada per: Aina, Paquita, Cati, Toni, Miquel Melga, Eusebio, Es Senyor de Sa Torre i Nomisx

Las fotos de Melga.

Interesante ruta por la finca del Galatzo

Un comentario sobre “Galatzó – Cami de ses Planes, Por Xisco Simon

  1. Siempre es un placer tenerte como guia, y aun mas como cronista, ya que no solo nos indicas el camino, si no que tambien nos explicas la toponimia de los lugares, gracias por compartir toda tu sabiduria.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.