Mentides, mentides grosses i mapes (De Cala En Feliu fins a Cala Murta) por Xisco Simon

Mentides, mentides grosses i mapes (De Cala En Feliu fins a Cala Murta) por Xisco Simon

Hits: 93

A les cases de Cala Murta fem el darrer aplec desprès d’una logística complicada per els problemes que Formentor posa als que la volem visitar i no tenim bo. Ritme viu ajudat per una pista còmode en suau descens enmig d’un bosc mixt d’alzines i pins. En intuir la bassa que s’alimenta amb les aigües del Torrent de Cala Murta anem en compte i sortim per el camí que ens desvia cap a l’esquerra. Tot el que hem baixat ho hem de recuperar i una mica més. El terreny surt de l’ombra del Alzinar de Cala Murta i puja sense descans fins al Coll de S’Olivardar, cruïlla de camins de la Vall de Formentor. Agafem a l’esquerra, de nou pujant i amb la boca de Sa Cova Badada que s’obre en els Cingles de Sa Mosquera den Miquel. Pista desfeta per l’escorrentia i paisatge gris, sense esma, amb l’únic consol de les vistes sobre les Cases Velles de Formentor i la verdor de les vinyes que fa poc anys han substituït a les figueres en el anomenat Sementer des Figueral. En començar el replà sortim per l’esquerra en demanda del Torrent de Cala en Feliu. En un temps hi havia una indicació de la qual avui en dia just un forat queda. Amb intuïció i quatre fites localitzem un carrerany que ens permet perdre alçada sense problemes fins arribar a un camí molt perdut que corre al costat esquerra del Torrent. De mica en mica el camí torna més evident, de bona mida i amb belles proporcions. En el punt en el que un altre braç del torrent que neix al darrer del Puig del Celler s’uneix a nostre podem observar al altre costat restes més que evidents d’un altra part del camí. Continuem per avall i en un moment determinat decidim seguir per dins la llera ja que en el camí canvia de costat i es fa intransitable. La remor de les ones i el aire fresc, banyat de saladina, ens anuncien la cala. Restes d’una caseta a l’esquerra abans d’entrar a la cala certifiquen, per si falta feia, l’ús d’aquesta contrada per a l’activitat humana. Contrabandistes, carboners, peguers, pescadors, roters, …, o una mica de tot o res de molt. Un mai s’acaba de sorprendre de les petjades del home en paisatges que avui, malament, poden alimentar salvatgina i males herbes. Fam i misèria, combustibles eterns de la humanitat.

Confortats amb una berenada, retrocedim camí fins a un punt a on ens sortirem a la dreta per un coster una mica més net (es un dir, es clar) i tirem per amunt fins a una collada que ens ha de donar pas a la part sud est de la Mosquera den Miquel. Quaranta esbufegades, una dotzena de vatuadells i dues esgarrinxades més tard arribem al punt indicat. Quan aconseguim separar el nas del genoll, la taca blava del mirall de Cala en Feliu ens dona alegria. Un camí que baixa del coll de Sa Geneta en direcció a la Cala i que s’esvaeix a mitja alçada es registrat en el quadern blau dels deures pendents per millor ocasió. Quan donem l’esquena a la Cala definitivament la visió ens sorprèn. Una primera baixada cap a la mar neix darrera el coll però no te, ni de bon tros, l’entitat de Cala En Forat, el nostre proper objectiu. Decidim continuar fins al següent coster sense perdre ni cota ni cara davant del complicat terreny a la cerca de la Cala. De nou sorpresa. Hi ha una torrentera que baixa i que desemboca a l’esquerra de la Punta de Can Panxa (mirant des de la mar), però tampoc es la de Cala En Forat. Cent putes! Talment sembla que algú ens l’esta jugant! El guia mira i remira el mapa. No queda més remei que tirar pel dret i continuar. Ja veurem que trobarem diuen que va dir en Tofol Colom (felanitxer sonat, com tothom sap) en partir de Palos de Moguer! De nou intentant mantenir l’alçada peguem a un comellar en el que una torrentera clarament marcada ens convida a baixar. Aquest es el que va a desembocar a l’anomenada Cala En Forat després de fer un gir cap a la dreta. Una mica despistats, tot s’ha de dir, no ens adonem de on som i decidim sortir del torrent cap a la nova collada a on trobarem dues construccions de les quals una al manco podria una naveta, refugi dels primers mallorquins. D’aquí, que diríeu que veiem? Idò si, companys, una altra punyetera baixada cap a una altre maleïda torrentera. Agafant com a referencia una altre naveta a la vora de la llera descendim a la mala, enmig d’un infern de plantes amb punxes. El torrent conforma el que el mapa diu que es el Canal Llis. El topògraf devia estar de broma o el varen enganyar com a un babau. Llis m’has dit! Puja aquí i veuràs Porto Pi! I ara que toca? Pujar fins a la següent collada que es la veïnada al Pla dels Hams. Tant pujar i baixar ha fet forat al estomac i convé posar remei. Dit i fet! Queviures i conversa, el millor aliment per cos i anima.

Reposats i confortats afrontem la darrera batuda de la jornada amb alegria. Amb confiança renovada en el nostre líder, agafem la baixada cap a l’esquerra que naixent al Pla dels Hams es coneix con Canal Fondo. Restes de camí més que evident ens dirigeixen cap a la seva desembocadura. Quan aquests desapareixen sortim per l’esquerra en per passar a l’altre costat que pensem, il·lusos sense remei, deu ser Cala Murta. Ah, putes! De nou ens equivoquem. Desprès d’anotar com el camí que hem abandonat baixa fins a la desembocadura (una altre anotació per el quadern blau dels deures pendents) veiem que lo que tenim es… una altre torrentera! Consentits cap a ella ens dirigim i gairebé no fem cas als restes de camí que, provinents del Pla dels Hams, corren cap a la mar, fins morir a Sa Cova des Pebre. De nou remuntar. De nou trobar la collada i, de nou, tirar pel dret fins que, ara si arribem a Cala Murta, just damunt la Cova de Sant Domingo i Es Castellot. Quan algú comenta que el pla inicial era prosseguir fins a Cala en Gossalba, remuntant el Puig de Ses Butzes, obté una silenciosa reprovació.

En silenci, a casa, il·luminat per la claror de la pantalla del ordinador tinc esteses damunt la taula mapes i llibres. Mascaro-Pasarius diu un, Editorial Alpina proclama altre, Instituto Geografico Nacional esbomba un tercer. El cappares de la geografia i la toponímia. Res. Comèdia. I grossa. Cap d’ells descriu, ni prop s’hi fan!, la bellesa extraordinària i salvatge d’aquesta petita zona abandonada per Déu nostre senyor quan va tancar el Paradís Terrenal. I en la que els homes, des de l’antigor, han viscut i suportat totes les malifetes que els destí els hi ha enviat. Hi tornarem, del cert. Aquesta vegada amb l’experiència que ens permetrà gaudir d’una manera distinta de la contrada i trobar-hi nous i excitants desafiaments.

I conte contat, conte acabat!

Varen fer part del grup; Cati, Toni, Eusebi, Maria Antonia, Isi, Fernando S-C, Miquel, Paquita, Catalina Dalmau, Pep i Xisco.

 

Una de las vistas de la jornada

 

El trck de la ruta.

Powered by Wikiloc
Un pequeño video

Un comentario sobre “Mentides, mentides grosses i mapes (De Cala En Feliu fins a Cala Murta) por Xisco Simon

  1. Ruta muy interesante la que llevamos a cabo este sábado, recuerdo la vez que bajamos a cala en Feliu con Fernando Vega y esa vez la roña era bastante mas importante, dar las gracias de nuevo a Xisco por ilustrarnos con su crónica, hay personas con una capacidad de aordarse de los nombres que no dejan de sorprenderme.
    Nos vemos en próximas aventuras.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.