Mola de sa Bastida ( crónica de Guiem Roig )

 

km 0 producte local, son un poc mes de les vuit devant la benzinera d´Alaro convidats a fer una volteta pels encontorns a la vila.

Nou participants, verificat no deixar ningu, cap a los Amunts amb cotxe per no caminar tant diuen, evitar cafes tentadors I sospit berenars pecadors…cami de ses Artigues, molt aviat per l´esquerra un tirany ben fessat fins a la cova de Ses Mises i cap amunt pels llisars (patinadores deien els infants d´abans, que aseguts demunt una llosa per avall talment un trineu improvissat).

Anem fent conversa combinat amb alens espessos, una paret cabrera a ma detra mos duu al Pico Petit el salvarem per l´esquerra i aviat ja al Pico Gros entre paraments de velles muralletes pujarem a l´antiga talaia defensiva com podeu imaginar ara venen els oooh mirau … aqui, allo es …. els amics alaronencs confirmaren que no hi havia res de nou als seus corrals i ara cap la  un poc mes amunt del collet hi ha restes de muralla, els que en saben diuen d´aixo tardo romana (que te sembla sebel.li d´abans dels moros!!!) havent visitat el curucull des putxet i scampat la vista per tota la contrada llunyana o propera tornarem al collet per berenar.

Seguint cap a Ponent el cami va cap a la font i la pista des Rafal, es el cami facil previst, pero miracle quant Bernard fa memoria, que una vegada temps enrrera va devallar pels espadats nort aprop de la cova gran aquella ocasio anava amb l´amic Andreu Q. tota una garantia per amollar algun “batua” discret, per aqui anirem, decidit i ben convençuts ” ale a passetjar els ossos” rota amunt rota avall o per ranxos encingats …. sense descobrir el lloc feble, on salvar el cingle. Que vos pensau, no es facil endevinar el forat a la primera punyida. El gros del grup cerca una ombra ora l´esbucada caseta de roter. Bernar revestit de coratje anira altre cop un poc mes amunt per mirar que hi ha (aixo de no endevinar a la primera punyida ho duim certament malament) pero benvolgut amic ja saps que no es el mateix ” tenir el braç estes que la boca badada ” uns minutets i mes content que unes castenyetes crida “es aqui! ho he trobat ” alguna fita, fletxetes den Pep T confirmen la troballa, alerta! hi ha altura suficient per … les agafades a les mans bones encara que la terreta o fulleraca als peus emprenyen finalment una barra de fusta ajuda per la darrera passa ( la barra es part d´una rustica escala per fer el darrer tram ) segons indica en Joan Riera al seu bloc nomenen el lloc com Pas de sa Bastida, un tiranyet ens atraca desde la cova fins a la pista que va al Rafal, deixem un poc mes avall la Fonto cisterna des Quern. al collet superior abadonarem el cami principal per anar cap Es Barranquell en haver pasat el porxet de caçadors  ja per caminet i devallant per alzinar ja som al Pas des Arrambadors aquest caminet era el pas habitual per anar als llocs de caça que hem vist abans, quant la pista no hi era. Una estiradeta mes i som devant la casa des Barranquell una majestuosa heura adorna amunt i costats el penyalar que acull la rustica casa. A l´explanada del frontis sera un bon lloc per dinar entre mosegada i altre, silenci, quatre picarols algun ocellet, silenci, del grupet ni mu sera l´unic moment del jorn sense altre so quels propis de la natura, pero ja ho sabeu els entrepans s´acaben aviat i tornarem al xapaxep habitual. En Miquel dona la veu d´alarma prou xerrameca, aqui tots tenen el cul aferrat al terra, ara remugant i tornat a posicio vertical un rera altre van cap el cami de ses Artigues, de la proposta inicial per anar cap a can Llenderina res de res, rebelio total i si algu encara ho defensa sera apadregat sense contemplacio donada la situacio just podem anar cap a la vila, a mig trot talment mules somerines cap la menjadora de la paissa, al nostre cas unes cerveses que suen la frescor mos esperen a un cafe d´Alaro, ara sera quant en Miquel, en Pep, en Toni, na Cati, n´Andreu, n´Antonia en Libero en Bernard, i jo mateix en Guiem ja hem acabada la primera ronda, posant fil a          l´agulla per la segona, la conversa i uns bassons saladets tambe son a la taula. Fins la propera, bona nit i salut.

Las fotos de Melga

Ya es hora de comer y que mejor lugar que este en Es Barranquell

Tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

One Response to Mola de sa Bastida ( crónica de Guiem Roig )

  1. Melga says:

    Bueno a pasar de tener problemas con este puñetero cacharro durante toda, al fin se hizo la luz y pude publicar, buena ruta la del sábado y cerquita de casa,
    Gracias a Bernard que nos guió a un paso espectacular, es un placer descubrir nuevos caminos

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*