Excursiones

Mola de S´esclop ( crónica de Jaime Garau )

Impactos: 24

La excursió d’aquest dissabte en principi se havia de fer fà una setmana però per la pluja real o fictícia (dic fictícia per que les previsions meteorològiques encerten manco que un borratxo amb una escopeta de fira) o va desaconsellar. Aquella tropa suposo que va quedar per consell i un servidor les esperava a les 8 i mitja a s’esglaieta, quan he arribat me ha trobat una dona amb uniforme montañero que no coneixia i que me ha demanat a veure si havia quedat per allà amb un grup excursionista, li he contestat que si i aquesta hauria estat la resposta de qualsevol per allà ja que gent a la Iglesia de s’esglaieta encara no n’he vist ningun, el 100% l’agafen com a punt de trobada per activitats ludico-esportives. Li he demanat a veure que me digues noms i han sortit melga i Paulino així que si era d’es nostres.

Cinc minuts després se ha presentat tothom que a part de na Carme abans esmentada hi havia n’Andreu, Libero, Bernar, Toni, Cati, Maria, Jaume, Miquel, Paulino i un servidor de dios y de usted que escriu aquesta crònica.

Una vegada repartit tot cristo a dins els cotxes i després de un camí llarg amb el conseqüent mal de cul hem deixat el parc mòbil a uns 2 Km passat Estellencs i hem començat a pujar per el Gr 221 cap al refugi de sa coma d’en vidal, un bon camí però amb una inclinació respectable, per aquí l’amic Andreu ha trobat blaves i altres especies micòtiques que ha netejar
al refugi de sa coma on hem berenat, una vegada acabat el tràmit hem seguit cap a dalt fins al coll d’es quer i des de allà hem pujat a sa mola de s’esclop per un camí situat a l’oest de la mola en lloc del camí clàssic, en tot aquest temps hem tengut boira amb mala visibilitat lo qual se ha traduït amb una constant posada de roba i llevada de roba. En aquest punt i ja que n’Andreu tenia esclatassangs, que al refugi hi havia una torradora i que he vist per allà una font de proteïna amb forma de tendre xotet les he cridat amablement però els cabrons han sortit per cames mes aviat que davant una guarda de llops.

Una vegada a sa caseta de n’aragó també coneguda per sa caseta d’es francès segons el mapa hem conegut una parella d’alemanys de Berlin segons l’amic Libero ,que es l’únic que s’entén amb aquesta gent, enmig del palique insubstancial inherent al nostre grup hem observat que el berlines estava amb agulles i llana fent  a ma un jarseret d’inspiració islandesa per un al·lot petit lo qual no es habitual a lloc pla i molt manco a 930 metres d’altura i amb aquelles circumstàncies.

Hem partit cap avall amb boira ara ja per el camí habitual per pujar a la mola i una mica mes avall hem dinat a un lloc que el mapa defineix com sa fita d’es torrent d’es pinotells a 600 metre d’altura, aquí amb mes bona visibilitat hem pogut veure el galatzó i a la llunyania unes illes que en Bernar deia que eren ses malgrats i n’Andreu i en Jaume que una altre cosa. En mig de discussions bizantines hem dinat adequadament repartits per aquelles pedres, en aquest punt i cosa estranya a la serra de tramuntana després de dinar he trobat  un conjunt de pedres d’ergonomia adequada que junt a la motxilla han possibilitat un descans amb certa comoditat, descans que nomes se ha vist torbat per una puta mosca d’es collons que venia a emprenyar de tant en quant i per els efluvis gasosos que en Bernar amollava situat a un escàs metre i a barlovento.

Una vegada dinats hem seguit cap avall per anar cap a n’es boal de ses serveres, aquí ja des de lluny hem sentit un renouer produït per una trentena de urbanites que es trobaven a un merendero de per allà amb gran profusió de nins cridaners, ens ha cridat poderosament l’atenció un individu amb polo lila que estava torrant, a l’home s’el veia mes fora de lloc que jo a un concurs de poesia, lo que ha quedat confirmat quan hem passat al seu costat valorant de manera no gaire amable ni constructiva el resultat de la torrada.

Ja a aquest punt les converses han degenerat bastant, durant tot el trajecte han anat de calçat, de gastronomia, restaurants, excursions i altres temes mitjanament normals en el transcurs de una patetjada de cap de setmana però ja des de el dinar han girat cap a la poc definida i difusa opció sexual d’en Paulino, aquí me he vist obligat una altre vegada a dir que jo no es que sia gay, es que ja me es ben igual si els beneficiaris dels meus efluvis seminals son humans o no, mascles o femelles, jo no perd es temps amb aquests petits detalls sense importància.  Com diuen per ponent “si hay hambre no hay pan duro” i per es meu poble “cagondeu, fora manies”. Tals comentaris han seguit en el transcurs de les libacions a un bar de Estellencs lo que ja ni les he escoltats.

Se me ha anat un poc sa pinza i no he pensat a aturar es track fins que hem arribat al bar, però mes o manco hem fet uns 10 Km, 671metres de desnivell pujant i 811 metres davallant, amb 4 hores i mitja en moviment i una hora i mitja aturats berenant, dinant o pardaletjant.

Hem sortit d’allà cap a Esporles fent una petita parada per trincar arboces i esquivant motoristes suïcides.

Camino de sa coma den Vidal, ya estábamos llegando al collado.
Camino de sa coma den Vidal, ya estábamos llegando al collado.

4 Comentarios

  • AndreuQ

    Jaume, me xap amb tú però segons quins comentaris els has d’evitar ‘lo que pasa en la montaña se queda en la montaña’: a quí l’interessa quans kilometres hem fet o a quina muntanya hem pujat? 🙂

  • paulino

    Totalmente de acuerdo con Andreu , no hace falta poner párrafos irrisorios con el fin de rellenar la crónica. De lo que hay que hablar es de los cotilleos, aventuras, desventuras y sobre todo del…………….

  • paulino

    Totalmente de acuerdo con Andreu, no es necesario rellenar con información banal una crónica que debería servir como plataforma para airear los cotilleos, aventuras , desventuras de los integrantes de la excursión y sobre todo hablar de……….mierda me estoy quedando sin batería…..

  • Miguel Melgarejo

    Jaime te voy a cortar los dedos de escribir, no incites al personal con tus orientaciones sexuales, habla mas de los pajaritos y de los arboles jajajajajajaja.
    Nos vemos en la próxima gañan.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.