Excursiones

Mola de s´Esclop, es Moleto, Cadira des Bisbe i Puig Batiat ( Crónica de Eusebi )

Impactos: 65

Per aclamació polular, s’havia decidit el fer “una pateada”, res de cordes, res de trepades, res de passos (ni tan sols de setmana santa), res de fer-se el valent…RES, era l’amenaça de na Antonieta. Dit això, en Fer(nando), president electe, amb una dedicació i vocació a prova de bombes, s’exprimí el servell (lo que d’ell queda, es clar) i proposà aquesta magnífica excursió, a la qual com bon xotets de la guarda hi acudirem tots … tots el que hi acudirem. Amb una puntualitat no acostumada, es presenta tot el personal al parking del poliesportiu de Calvia, lloc situat a la carretera que uneix Calvia amb Estellencs, si, ho he escrit be, i si no, li demanau a Miquel homo despistabilis. Ai Miquelet, saps que l’has cagá Be, aparquem, ens possem les botes, fem exercicis, la parafernalia del excursionistes de diumenge i partim, amb ritme pausat arribem a les cases de Galatzó, les voreu a l’extens reportatge fotografic, obra dels dos profesionals, menys comptar les pedres de la façana de tot el demés en podeu gaudir. La caminada segueix i, entre rialles ens du de cap a la font de Sa Cometa, lloc on es decideix berenar, be ho vaig decidir jo, la resta trobava que era massa prest, ido i no, avui toca berenar prest, ajo y a… Pero aquí s’acabà l’alegria, cosa que a ca’l pobre dura poc, el cami s’enfila de cap a la coma i agafa altura rapidament, les fotografies s’espacien fruit de l’esforç, n’Andreu du el mando, marca el ritme i la guarda com un enfiloll de processionaria, s’estira (els forasters li diuen la serpiente multicolor, a mi em sembla una pardalada i no ho pòs). Aixo puja, i de valent, aturem per deixar constancia de la font de’s Poll, a les hores quasi aixuta, tot-hom fa bonda i reprenem l’ascens en poca estona ja som a S’esplanada, en Santi comenta que no coneix la font de’s Quer i amb Andreu i jo hi partim per veurer-la, unaltra decepció, tambe es aixuta…enguany si no plou i de valent hi haurà sequera. Hem arribat tots al coll i l’ascens de cap a S’Esclop de 928 m d’alçada es fa sense cap complicació, no se a sant de que n’Andreu i en Fernando decideixen recrear una fotografia de’n Bernar&family, pero como lo que no hi ha son ganes de discutir…si se ha de recrear, se recrea. Fotografia en privat i en grup, aquí en Miquel, possa el disparador en retard i segurament producte de l’esgotament erra comptant 1,2,3 …ara quin numero ve… quasi no arriba, surt a la foto, perque surt, ara…te va venir prim eh? campeon.
Una vegada descansats, partim de cap es Moletó, el jefe Andreu i Santi parteixen devant i ja els agafaràs, un dia d’aquets qualcu els hi tallarà les cames mem si afluixen d’una punyetera vegada. Na Wendy i na Gabi els segueixen, no xarren molt, fan. N’Antonieta i n’Andreu lo mateix, camina caminaràs… i al final arribaràs. I els Pol Pol, una parella encantadora, adaptables i sempre amb bon humor, cosa que es d’agraïr, van fent. De baixada ens creuem amb un grup que puja… Carme !!! Xisco !!! la noia de’n Jaume Escales!!!…anaven amb una colla que fan practiques de guiatge, l’illa es un mocador. Seguim baixant, ara toca crestejar, aquí poca broma una relliscada
i ens podem fer molt de mal. Ara ja quasi som al Moletó, una canal de pujada…tots trepem, hi ha estils, estilistes i estilossos, de todo hay en la viña del Señor. A la fi som adalt, les fotografies de rigor, ara toca baixar, miren el relotge …caray!! ja es tard, s’ha dit la paraula magica, gana, hi ha gana, encara es aquest l’adjectiu, d’aqui una estona na Cati la transformarà a la categoria superior… fam. Ens dirigim de cap a la Cadira del Bisbe, el transit es lent, anem paral.lels a una rejilla (fil ferrat), alla enfora es veu un pi solitari, al peus del Puig Batiat, es l’objectiu per dinar… si arribem, na Cati amenaça amb la sublevació, menys mal que l’autoritat la calma. Un a un van arribant, els darrers els Pol i jo, ja n’hi ha que mengen, al sol, a la sombra, enfilats, empotrats dins un carritx, para gustos colores. Antonieta i Andreu, fan molta bonda. Fernando recapacita l’itinerari fent-hi un recull mental, se’l veu ausente… el mando te aquestes conseqüencies. Miquel observa la camara, l’havia banyada amb el camel-bag espenyat, te prou feines i no diu res. Santi fa bromes amb Andreu, enfilat sobre una pedra, no pot dinar amb el populatxo, ja se sap el senyors… I jo ? , na cati m’havia obert la gana i no vaig fer cas a ningú, vaig menjar-mo tot i no vaig repartir les meves famoses i adorades Oreo Doble Crema, cosa per la qual deman disculpes ara, en aquell moment eren … mi tesssoro. Perque no es fes notori, els vaig fer partir amb la excusa de que feriem tard… i ho varen creure (si es que son como niños). Haviem de pujar el Puig Batiat, pero la panxa plena i la circumstància de que tots els puigxos son per amunt, fan que el grup es divideixi. Andreu, Miquel, Toni i jo agafem pujada, mentres que la resta, comandats per en Santi i amb en Fernando (Esquirol ∫) entre les seves files fan volta per trobar-nos a l’altra banda. La pujada la feim ràpidament, i la baixada mes, Miquel pot donar-ne fe, una relliscada imprevista fa que els seu beneïts ossos facin osca a la pedra. A la fi, ens juntem amb els companys, i tots plegats haviem d’anar… haviem d’anar ja!! Servidor, el rey del enmierde excursionista… dixit, jo record que devallavem per un cami… i van, i s’ho creuen !!! Aixo si que no m’ho esperava. Pero be, n’Andreu em fa costat, i tot dos decidim anar a cercar el cami que supossadament jo coneixia, a lo primer una estessa de carritx i ronya, molta ronya, despres una esquena de pedra xapada que fa el transit dificultòs i a la fi una baixada que ens porta a un camp de conreu, que creuarem per a la fi, sortir al cami que baixa de Sa Vinya per on vendràn els companys. De cami al parking, comentem amb Andreu la devallada i jo li cont que … jo havia pujat per aquella carena veus? I oh, sorpresa ! Eusebi, no es la carena que havies dit adalt, aixo es just l’altra coma …. punyetera geografia, be, ara ja sabem quina es, i sobre tot per on no hem de tornar a baixar. Disculpes Andreu. A la resta, no vos perdereu res… nomes una cosa, la fotografia del lloc, esper que la faci disponible Andreu. Com sempre, al final cervessetes, rialles, contes i demés. Bona excursió amb bona companyia, no es pot demanar res mes. Salut i muntanya !!! Esquirol ∫= Esquirol Integral, personaje rastrero que bajo el lema “me he quedado sin bateria para la camara” abandona, cual Schettino cualquiera, a tripulación y pasajeros.

Las fotos de Fernando

Del señor de la pipa al………señor de los saltos

Las fotos de Melga

Dos listillos perdidos , buscando el camino hacia Estellencs

Mapa de la zona

icon-car.pngKML-LogoFullscreen-LogoGeoJSON-LogoGeoRSS-Logo
Mola de s´Esclop

cargando mapa - por favor, espere...

Mola de s´Esclop 39.619970, 2.447376 Mola de s¨Esclop, es Moleto, Cadira des Bisbe i Puig Batiat

6 Comentarios

  • Antonieta

    Bona crònica Eusebi, donar les gràcies a tots els que fan possible poder disfrutar de la nostre gran Illa, als q proposen, els que cerquen l’itinerari, als que fan les fotos …. Gràcies per tan d’esforç
    Una super caminada, un clima ideal i la millor companyia…. Un dissabte superior

  • Catalina Dalmau

    Oooh que xulada de excurcion y fotos Fernando y Miquel, conosco bien esta zona, mas la del otro lado de las montañas, el valle de s’Alqueria, a Alqueriolas (refugio privado de un buen amigo nuestro) hemos pasado unas cuantas Nocheviejas y las puestas de sol desde s’Esclop, son preciosas!!
    Fins prest amics.

  • melga

    Hay señor, señor, como estan estos manejadores de plumas. Pero escriban lo que escriban los aprecio en su justa medida. PVs de postin montañeros avezados. Nos vemos el sabado.

  • paulino

    Vaya….vaya….el cronista se ha quedado a gusto repartiendo leña…,menos mal que por motivos de salud no pude ir con vosotros…ya me lo dijo el médico que me quedara en cama reposando…y eso hice.
    esta excursión me trae recuerdo de la que hicimos el “Blue Team” hace unos años y que nos dejó bastante agotados y en mi caso casi fuera de juego….
    Como siempre un verdadero placer leer estas palabras del ” Nervioso” y ver las fotos de los dos Presidentes del grupo. Abu espero que lo de la cámara no sea nada.
    Un saludo señores…

  • AndreuQ

    Una ruta molt xula!! L’ùnic “però” va esser que el pi el varen sembrar un poc lluny per alguns del grup. Eusebi, ja tinc ruta per fer el camí que vares perdre: Pujarem per allá i baixarem pel torrent de S’Esclop 😉

Dejar una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.