MORTITX – SA CALOBRA (Al menys ho intentarem) crónica de Eusebio

MORTITX – SA CALOBRA (Al menys ho intentarem) crónica de Eusebio

Impactos: 28

Son les 6,45 a.m. i set valents ens reunim a l’aparcament de l’Antonys, com es costum. MIGUEL MELGA, TONI MOCHON, BIEL LLULL, PAULINO, ANDREU, CARLOS i un servidor.

La idea, era fer la Excursió, i si, s’escriu així, Excursió, amb majuscula, només per a gent amb empenta i muntanyers.

Partim de cap a Mortitx, arribats vora el poble de Pollença ens començà a caure una pluja fineta, arribats al parking vora la entrada a la finca, aquesta es tornà mes forta, motiu per al qual ferem temps dintre els cotxes, amb la esperança que allò amainàs.

Mitja hora, escampa un poc i decidim començar, ja que a mitjan camí de Lavanor, en Carlos diu que hi ha cobertura per als mòbils i podrem mirar les alertes de pluja.

La pluja no amolla, pasem les vinyes, pasem la barrera del horts i arribem a les costes del cami de Ses Bases, la presa del llac es plena d’aigua (el camí) el qual ens obliga a mullar-nos les botes. El petit llac, fa pena, es quasi totalment buit, mai l’havia vist així.

La pluja s’intensifica, enfora veim els caires de la zona del Rafal i de la Torre d’Ariant, amb unes cortines d’aigua importants. Anem xops, i el pitjor, l’ànim comença a fer-sen resò del que els ulls ens mostren. La decisió, hem va costar, però no podía fer passar una quinucia als companys, tornem, avui no es el día.

La gent, a la que agraeixo el seu comportament, hem fa costat, tornem de cap als cotxes. Arribem i decidim …. anar a Ca’n Gallet a berenar, de cami ens aturem per veure si hi hauría bolets, ni això.

Quan som a Ca’n Gallet, xarrem amb l’amo i ens diu que… aquí no ha plogut ni una gota, lo que hem faltava per a sentir, no vaig dir res, però varen devallar de la A fins a la P tots els sants.

Per la finestra, entre rialles, som muntanyers i hem de saber encaixar les derrotes, veim el Caragoler de Femenia i el Puig Roig amb sol, i … com m’han batiat “el rey de los enmierdes” vaig dir, y si anem a Sa Calobra … en Paulino, n’Andreu i s’Abu, se miren, en miren i… ja hi som!!!

Arribem a Sa Calobra, trobem parquin, això se compòn. L’Amo d’es restaurant surt i xarram una estona, aquí ni una gota, ni ahir ni avui, ido noltros duim un xop de c…

Agafem els trastos i per avall, arribem al torrent, quasi buit, dues dotzenes de turistes, ens posem els arnessos, comprovem el material i en Paulino agafa Pas d’es Morro per amunt, la idea es deixar una linia de vida col.locada per als companys que no ho han fet mai. Els turistes es feien fotos, en familia amb el paisatje… dos minuts i varem tenir vint càmeras fent-nos fotos a noltros i amb el seu idioma, supòs que comentant… que putes fan aquesta colla de padrins !!! (no saben que som PVM !!!!)

En Miquel, decideix quedar-se abaix per a fer-nos fotos, cosa d’agraïr. Don Andreu, que havia d’anar despres de Toni Mochón per controlar, ja no pot mes, agafa i puja per… ell sabrà, a n’aquest coset val mes deixar-lo a la seva, i el mes important, no anar-li darrera, te mes perill que un conjunt de ruses amb tanga… això no anava aquí, ja arribarà.

Pujen en Toni, en Biel i en Carlos, jo el darrer per anar desmontant, la instal.lació feta i portar el material cap adalt. Arribem tots “sanos y salvos”, els primerencs fent-ne una festa, Neno … hazme una foto, esta pa mi nieto, esta pa mi hijo … en Biel, també es va fer el reportatge pertinent i .. de cap al pas d’es Racó, com que havia plogut el terreny está be per caminar, amb cuita perque no s’ha de fer s’ase per aquests llocs.

Arribem al pas, monten ses cordes per a fer els rapels, i comencem a devallar, en Paulino, n’Andreu (que ja no pot mes i el fa destrepant , no comment), i tota la resta. Arribem abaix sense problemes.

Pas del Morro, cosa d’infants… Pas d’es Racó, cosa d’infants, travessar el riu d’aigua que ens separa de “tierra firme”, aquí ja hi ha tema, fora sabates, fora calcetins, fora calçons… i de cap al fang. En mes o menys problemes anem passant, i el fotògraf (bona persona, com no n’hi ha d’altra) esperant inmortalitzar la remullada.

Per sort, no hi va haver cap “accident”. Estretes de ma, abraçades, som els millors… la moral, por las nubes. I encara no havia arribat el millor.

Cerveseta al xiringuito de la platja, ple de turistes… i ja no puc escriure mes, això s’ha de viure, pero recordau, una imatge val mes que mil paraules.

Esper unaltra día poder comptar amb els mateixos companys per a fer la Excursió pendent, va ser un plaer, com sempre, anar amb voltros.

Salut i muntanya !!!!!

P.D. : Ja no tornarem dir allò de, y que traigan rusas… que se les queda totes en Mochon.

El Mochon Ibérico ataca de nuevo, aquí lo vemos en plena actividad con seis si seis Rusas que quitan elhipo
El Mochon Ibérico ataca de nuevo, aquí lo vemos en plena actividad con seis, si seis Rusas que quitan el hipo

3 comentarios sobre “MORTITX – SA CALOBRA (Al menys ho intentarem) crónica de Eusebio

  1. Com diría en Melga: “Gran crónica, yo no lo hubiese explicado mejor” (aixó ho fa per no haver d’escriure i sempre convidant a gent nova a estrenar-se’n com cronista).
    Però realment ho has descrit a la perfecciò i la sort es que amb el dia quasi perdut ho varem saber disfrutar i aprofitar bé.
    Eusebi, esper no haver d’esperar molt per tornar i completar la teva curolla (i ara ja la de tots nosaltres).

  2. Como dice Andreu en el anterior comentario de un día que se torció al principio sacamos una jornada para el recuerdo. Pese al remojon de primera hora, supimos encauzar la jornada. Momento apoteosico a pesar del pas des Morro fue ver al Mochon Ibérico en plena acción.
    Lo de que las crónicas sean una tribuna es una idea que para mi es importante. Yo con las fotos y la web tengo mas que suficiente.
    Por eso agradezco que la gente colabore.
    Gracias a todos los que alguna vez me echaron una mano en esa labor.

  3. Siempre hay que sobreponerse a los imprevistos que siempre aparecen cuando salimos a la montaña. Y lo que parecía ser una salida fallida se convirtió en una jornada memorable. Memorable por muchas circunstancias entre ellas la subida del Morro de la Calobra de Mochón , Biel y Carlos , para ellos su primera vez. Y un final cervecero hilarante en la playa disfrutando de un ” Matador” en estado puro.
    Como siempre un verdadero placer y esperando coincidir otra vez en la Montaña.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.