Excursiones

Pasos de sa Paella i de ses Maromas ( crónica de Maria Garau )

Impactos: 42

Bon dia tengui tothom.

Avui m’estren com a cronista per petició de s’Abu i clar, com li podria dir que no a s’Abu….de cap de ses maneres…

Així que vaig a mirar de fer el màxim de memòria per relatar els fets de dissabte passat (els que se poden contar)  i especialment recordar els noms de passos, finques i camins, que generalment es mantenen en el meu cervell pocs minuts.

Quina alegria quan sé que anam per la zona de s’Atalaia de s’Arxiduc a Valldemossa pujant pel pas de sa Paella i baixant pel pas de ses Maromes. M’encanten els paisatges d’aquella zona i darrerament l’he trescada poc, així que per part meva la motivació està al màxim.

Mos trobam tot l’equip: En primer lloc en Guillem, el nostre guia d’avui, s’Abu, en Toni, en Jaume i na Monika, en LLorenç i na Sandra, en Bernar, en Paulino i jo mateixa.

Deixam els cotxes a Ca Madò Pilla i des d’allà feim el tram de carretera fins arribar al punt d’inici de la pujada que en Guillem, el nostre savi guia, havia programat.

Anam pujant i ben aviat arribam a sa cova del Beat Ramon on entram a pegar una ullada. Seguim caminant cap a Ses Ermites Velles que atravessam continuant en direcció al nostre primer objectiu. Anam pujant i pujant i no molt més tard arribam al Pas de sa Paella. Aquí ja se complica la cosa…. El dia està boirós i humit, en alguns moments cauen gotes i tot això fa que en arribar al pas, és delicat  travessar-lo. Però com que entre noltros hi ha muntanyers de nivell, ben aviat troben solucions a base cordes i arnesos que anam compartint segons les instruccions que ens donen en Guillem, en Toni i en Paulino.

Sa pujada des pas se fa llarga i degut a les baixes temperatures tots acabam ben congelats i amb els dits de les mans sense sensibilitat. Però sorpresa¡¡ en arribar a dalt s’Abu mos espera amb una tasseta ben calenta de Té Tai amb llet, jeje quin nivell Abu¡¡¡

Una vegada a dalt és un moment arribar al Mirador de Can Costa, des d’on tenim unes vistes fantàstiques que no haviem pogut disfrutar fins en aquest moment, degut a l’espessa boira que havia fet fins ara.

Continuam fins al Pla des Pouet on dinam, xerram i feim unes rialles.

En acabar de menjar, partim cap al segon objectiu, el de baixada, es pas de ses Maromes. No el trobam a sa primera però gairebé i començam la baixada que se fa llarga i dura però també divertida i entretenguda.

Quan arribam abaix en Guillem mos duu pel camí que arriba a l’Ermita de la Trinitat on feim un relax al solellet que finalmente s’ha decidit a sortir.

Després del descans baixam directament cap a Ca Madò Pilla per tornar als cotxes.

Una ruta preciosa, un guia de categoria i companyia fantàstica. Rés més podria demanar llevat de tenir altres oportunitats de compartir muntanya amb voltros.

Moltes gràcies per aquest dia¡¡

Las fotos de Melga

Aquí se ve a maria ascendiendo el pas de sa Paella y a Toni asegurando al personal
Aquí se ve a maria ascendiendo el pas de sa Paella y a Toni asegurando al personal

11 Comentarios

  • melga

    Bienvenida Maria a esta sección de cronista del grupo, muy buena excursión y mejor compañía. Aunque se pusiera brava a la hora del pas de sa Paella. Ahí es donde gente como Guiem, Toni y Paulino demostraron sus conocimientos a la hora de salvar una dificultad y ayudarnos al resto del grupo a subir asegurados por esa pista de jabón que se había convertido el paso.

  • Arnau

    Molt bé María, molt bé, no sabia jo que a més del que se de sobres, ets una autentica reporter cronista, ¿què saps fer més coses?.
    una abraçada a tots i una besada a totes.

  • AndreuQ

    Vaja, vaja!! Na Maria ha fet publica alguna parella que ningú s’havia atrevit a descobrir publicament (segons la crónica): “En primer lloc en Guillem, el nostre guia d’avui, s’Abu, en Toni, en Jaume i na Monika, en LLorenç i na Sandra, en Bernar, en Paulino i jo mateixa.” Segur que a mes d’un m’hos a agafat de sorpresa 😉 inclós algun dels que formen parella que ni ells ho sabien :-).
    Aquets cronistes becaris s’atreveixen amb tot per anar pujant dins el grup. 😉

    • Maria

      Que som una cronista novell, per descomptat.
      També sé poc dels afers dins el grup.
      Però rés més lluny de les meves intención que agraviar i manco emparellar a ningú.
      Es criteri per agrupar amb conjuncions era per cotxades… coses de becaries… 😉

  • Isidro

    Molt de peloteo, Maria nomes son una guarda de impresentables, pot dir el que penses….
    Cabrons, anau a fer punyetes i deixau de fer enveja, que les uniques excursions que faig son de la tercera edat i de les escoles

  • guiem

    benvolguda cronista fas llarg amb el fet encamellarme als altars en la condicio de guia, el merit es dels que inserten els traks a les webs els mires fixament i ja esta amb un poc de sort endevinar, a vegades poden esdevenir en memorables enmerdades, pero aixo sera farina d’altre costal, dissabte en Ramon va vetlar per nosaltres, salut i rialles.

  • jaume

    Amb el vostre permis i especialment amb el de na Maria fare un copiar i aferrar al texte del track que vaig gravar. El pos íntegre o be he de llevar els noms? Que trobau?. Una excelent crònica i molt educada no com un altre Garau que quan en fa una insulta a tot cristo.

  • guiem

    amic e amat, o el llibre de les amonestacions
    havent de fer coneixer als homens et femmes les noves del senyor, blanquerna va infantar-se oc lo garriguer, feu de la barraqueta del pou, ermita, lloc per escampar los desitjos de l’amat, essent eixos “procurar per la vida de les besties o les maravelles ad dins llur corral habiten”

    essent lo jorn cap al mig dia, en plena contemplacio quasi a l’extasis, un fort soroll trenca de cop la conversa il.luminada…. it tambe llur becada. Lo guardia mes emprenyat que un mixto va prest cap al mur don ve el gros renou, aixeca lo cap per la paret i escomet les femmes et homens cridasers, que asseguts menjen riques viandes en animada xaxara.

    Los amonesta amb rigor, pero un primer cop d’ull i destria “son sarrains” no conversos. aquets folls necesiten coneixer nostra norma i regulacio et aqui comenca lo sermo ac preicar llur veritat, Amablement indica desti i cami a seguir.

    Homens et femmes ben panedits, a la trinitat pel cami mes dret a pas rapid van, sos indulgencies promeses hi son de l’amat pels amics. Aconortades nos animes, cal cel.lebrar comunio pel cos entorn la taula on una vella olivera et una ratjola tomassina ja vetlen pels conversos sarrains.

    Lo siento no fui capaz de dominar esta mente sexantina / malsofrida, pero no puedo oir sin rebote que ponen normas para preservar, cuando la intencion es crear regulacion para limitar, dando una vuelta de tuerca cuando les apetezca, llegando al cierre casi total para nuestro colectivo i reservar este disfrute particulares seleccionados. Salut i camins sense traves

  • Arnau

    A fer punyetes es GPS, intuició, tresques y troballes fora aparells, a l´antiga Guillem, com fèiem abants. Si no només fa falta agafar un taxi.

  • paulino

    María, bienvenida al grupo de cronistas/tronistas de Esquirols. La verdad es que resulta extraño leer una crónica que se ciña sencillamente a explicar y describir la excursión realizada. Parece ser que hacía falta poner un poco de sensatez y cordura…y porque no decirlo también de “ glamour” a un grupo tan estrafalario como el nuestro. Espero que ésta sea la primera de muchas crónicas que compartas con nosotros.
    Respecto a la excursión del pasado sábado me gustaría agradecer a Guiem que la propusiera . No conocía el Pas de Ses Maromes y me hacía mucha ilusión bajarlo. Como ya he dicho en otros foros, nunca sabes el tiempo que te vas a encontrar en nuestra Roqueta y si por la mañana tuvimos que abrigarnos debido a la humedad y el frío por la tarde disfrutamos del calor del Sol en los jardines de la Ermita de la Trinidad.
    Hasta la próxima

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.