Barrancos y Cuevas,  Excursiones,  Rutas 5 botas

SA PESQUERA D’ES GAT ( crónica de Eusebi )

Impactos: 13

Diumenge 29 de maig de l’any del Senyor de 2016.

8,30 hores del mati, lloc de reunió l’habitual l’aparcament d’Anthonys, haviem de ser un grup però ja se sap, que si he sortit el vespre, que si me fa pupita això, que si si… que si no.

A la fí, “seis bravos exscursionistas, seis,de la afamada squadra de la

Melga & Racons & Tresques” decideixen iniciar aquesta aventura. Arribem a l’aparcament front a la entrada de Mortitx, fora gent… cosa rara. Al minut apareix un autocar, i “vomita” la seva apreciada carrega, un grup d’excursionistes, molts d’ells coneguts i comandats per en Jopela, salutacions, abraçades, un dia ens hem de veure per a sortir… lo de sempre.

Partim i anem de cap el torrent de Mortitx, obrint camí, com sempre, en Lluis Redondo, seguit d’aprop per en Paulino, na Bea, en Didac, la autoridad, n’Andreu i com no podría ser d’altra manera un servidor, n’Eusebi (PVM major) darrera, per vigilar-los, que aquesta colla es despista amb molta facilitat i ha d’haver qualcu amb seny per a possar ordre.

Arribem al Rafal d’Ariant i de cap a la font de l’Hort d’es Rafal i seguint el torrentó fins als penyassegats damunt la Pesquera d’es Gat, aqui aturada i berenar per a repossar forces… que falta ferán.

Junt al precipici, en Lluis comença a fer la instal.lació per a poder baixar fins un punt on ens permeti seguir vora mar per tal d’assolir les balmes i cingles on hi ha el secret de Sa Pesquera.

Un a un anem devallant, amb precaució i molta cura, el terreny, inestable molta pedra solta que s’amolla amb facilitat i podría ferir als companys que ja son abaix. Primer en Lluis, després jo, que una vegada amollat de la seguretat de la corda, faig llanegada i … un cul com un tamborino, quina

p..malada, vaig flestomar una micona, mes que res per fer ambient i vaig restar aferrat a una roqueta fins que devallaren tots sense dir res, bon al.lot que es un.

Be, ja som tots abaix, comença lo que en Lluis defineix com “un camino” la diferència entre aquesta rara avis i una persona normal, es això, el “camino” es una maleida travessia per esquerdes, parets verticals, trepes i destrepes, passos llenegadissos, lo que vos havia dit .. “un camino”.

Varem costejar vora mar, mes alt, mes baix fins arribar a la punta de Sa Pesquera i després ens va mostrar el secret, un lloc on els contrabandistes amagaven el material que no podian pujar d’una sola vegada, per recuperar-lo unaltra día i fer la seva feina.

He de dir, que al meu pareixer, es un lloc meravellós per la seva grandiositat i l’harmonia del conjunt, esquerdes, balmes…la mar.

Pero s’ha fet hora de tornar enrera, desfem el cami del mati i tornem a la base dels penyassegats on hem rapelat… ens possem tot el que tenim, l’arnes, el yumar, el croll, las bagues d’ancoratge, el pedal, el casc, i…..

El primer en pujar, en Didac, un bomber, sense gaire problemes s’alça i trepa ajudant-se dels estris, ara el yumar, ara el pedal…ara el barram.. val tot. Siguiente ens crida, el “Niño de Talavera” agafa la seva i … per amunt, pareix que això va be. El segueix n’Andreu, com a tercera força d’intervenció kein problem, ja n’hi ha tres i dels bons adalt, han montat una politja per ajudar en la pujada, ara li toca el torn a Paulino, això ja es mes feixug, el sentim rebufar, cops per a la paret, un parell de batues i… logra arribar a la canal de sortida, aqui ja es mes fàcil i … siguiente.

Bea, es el teu torn, la nina s’arma de valor i amunt!! comença la pujada i la veig pim pam pim pam, com si no res, pens… idò no es tan complicat, arriba a dalt i es senten rialles i veus que no s’aclareixen desde abaix.

I ara… ara ve quan la matan. Em pos tot el que tenc, que si el yumar, el croll, el pedal, el seguro de pujada per que puguin ajudar, i… venga a fer força, però al no saber no hi ha manera de que la corda vagi llisa per al croll i ni una passa per amunt, força, nirvis, res …. només hi havia una cosa a fer … cridar al cos de bombers, alli presente.

El pobre Didac, devalla, em tranquilitza, em coloca el seu croll, al pareixe el jo duia es del triàsic superior, es queda abaix tensant la corda perque el croll corri i poc a poc, com les gallines, inici l’ascens. Això no es dur, es molt dur, extraplomat, sense espai, pegues per la paret, fins que logres, això si extenuat, col.locar-te dintre la canal, on fent oposició progreses adequadament (com a la ESO). Una estirada mes i sent la frase que fa que tot tengui sentit “al fin, el cerdo en la cochinera”, una triada d’esforçats havien lograt pujar-me i fent un alé expresaven la seva satisfacció.

El pobre Didac, encara era abaix, però … son d’unaltra pasta, en un tris ja es adalt.

La sensació que sents es de ràbia amb tu i d’agraïment amb els altres, pero no t’ho deixen expresar, fel.licitacions, bromes i tot el que faci falta per tal de que no et venguis abaix, no es el moment, mes endevant ja t’ho diran.

Cansats, pero feliços, anem fins al Bec d’Oca a fer un cap fico a un gorg, per referscar-nos i menjar qualque cosa, la triada es possa en remull, ma que cosa fai!!!, craso error amics, instantanea i en el moment en que se n’adonen … eh!! això no es publica, no juguem….

Dinem, i torrent per amunt, adalt ens espera el cotxe amb una gelera pleeena de cerveses, arribem cansats però molt satisfets, rialles, bromes i tot-hom a casa a murmir que mañana hay que trabajar.

No puc acabar aquesta crònica sense uns agraïments, a Lluis per la seva imaginació i savoir fair, a n’Andreu sempre pendent dels mes débils, Paulino un gran amic, na Bea, es la primera pero no la darrera que esper coincidir amb tu i en Didac, que era la primera i ell espera que sigui la darrera que coincideix amb jo…. no t’espera nada, moreno.

Gracies a tots, un día per fer-li un racó al cor.

Aquí podéis ver a Luis remontando la parte mas difícil del recorrido
Aquí podéis ver a Luis remontando la parte mas difícil del recorrido

5 Comentarios

  • Arnau

    vaya vaya, ahora resulta que vamos a tener que llamarle “El Niño de Talavera” alias “el Variante Caminos”.
    un aplauso para todos, con dos coj…, el lugar espectacular.
    por cierto falta una foto que me gustó mucho y seguro que gustaría a muchos gente.

  • paulino

    Arnau……ahora se autodenomina ” El señor de los cochinos”…habla con Eusebio , Él te dirá por qué.
    La excursión ESPECTACULAR de principio a fin y además sirvió para darme cuenta que necesito algún cursillo para remontar con cuerda. Tal y como dijo Didac gastamos demasiadas energías porque no lo hacíamos de la forma correcta.
    Agradecer a Luis que nos mostrara este lugar tan maravilloso y de difícil acceso que esconde uno de los paisajes más alucinantes que he visto.
    Lo dicho al ” Niño de Talavera”, el ” Variante caminos” o el “Señor de los Cochinos” le doy mi más sincera enhorabuena.

    Por cierto a ¿qué foto te refieres?….Como dijo Luis…lo que pasa en la charca se queda en la charca……

  • AndreuQ

    Bona crónica amic meu, encantat de tornar a compartir aventura amb tots vosaltres (la primera -esper que de moltes- amb en Didac).
    Vull destacar uns moments del dia: el lloc i el paissatje, la lluita entre diverses aus per controlar el “seu territori”, aquest no ho diré (pssst “es un secret”), un altre secret (“lo que pasa en la charca se queda en la charca”… y si no pues hubierais venido), la companya i el companyerisme i, com premi final, la cervessa gelada en arribar al cotxe (deferència del cronista).

  • melga

    El niño de Talavera, alias el señor de los Cochinos os condujo por sendas tenebrosas a paraisos perdidos que se ven en contadas ocasiones. Sois una panda de valientes. Grandes fotos y hilarante crónica del c….o, que hay que reconocerle un valor a prueba de todo.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.