PUIG DELS TOSSALS I VOLTANTS ( Crónica de Pep Muñoz ) )

Bé, m’ha tocat!! Me nom Pep i m’estren escrivint cróniques.

Aquest dissabte degut a la volta ciclista 312 varem decider al xat del grup cercar una ruta que ens evitàs pendre el cotxe per carreteres per on circulava dita cursa. Es va decidir anar al Puig del Tossals verds i apart de pujar al cim, cercar un amagatall de refugiats de la Guerra civil.

A les 8 a l’Altura a Lloseta: Antonia, Andreu, Bernar, Cati, Toni, Melga, Guillem, Toni i un servidor; i per amunt cap a son Ordines, punt d’inici de la nostre trescada.

Botes, motxilles, berenar i gorres al cap, s’estrevé un dia assoletjat i alguns tenim poca protecció a la closca.

Arribam al refugi dels Tossals, i després de la pujadeta ens toca refrescarnos i deleitar l’aigua que ens ofereix la Font del Prat. Forces reposades i per amunt cap a les cases velles. Enlloc del camí standard decidim anar per el camí del pouet, camí resguardat del sol que ja comença a fer-se notar.

Berenam a l’era de les cases Velles i seguim el nostre camí fins arribar al trencall que a través de la coma dels benavenguts ens durà directament al cim. Un camí molt interessant que transcorre dins un bosc d’alzinar de sitja en sitja.

Perdem el bosc i la soletat del roquisar ens indica que la forta pujada està apunt d’acabar. Així és i el camí ens deixa aprop del Puig de Tossals Verds. El nostré destí pròxim el Puig de Tossals on reposarem forces i seguirem la nostra ruta.

Al cim descansam un poc i en Toni ens indica per on hem de seguir la nostra propera ruta. L’objectiu d’avui es cercar la cova de’n Quelolles i l’avenc que just devora.

El nom d’aquesta cova prové de una familia que es va refugiar a aquesta cova perquè eren perseguits per els rotjos durant la guerra civil. Diuen que hi varen viura durant 3 anys amb el que caçaven i de lo que la gent lis anava facilitant d’amagat.

Perdem el camí i les fites i ens dirigim cap al salt dels Cans, zona propera a la situació de la cova. Seguim una torrentera com a camí evident i arribam a la “terra vermella”, bosc de pinar bastant enlairat i arresserat del vent. Es nota que per aquesta zona no hi pastura molta gent.

Després de barellarnos amb la frondositat del bosc aconseguim sortir d’ell i pasam per unes de les fites que en Toni recordava, sa Capella Blava. Com que alguns de noltros ja tenim gana decidim aturar-nos a dinar al plaer de les vistes que ens otorga aquest paratje poc trescat.

Mentres dinam un parapent ens deleita amb maniobres de destreça enlairant-se gairebé fins als núvols i fins perdrer-lo de vista.

Anen a per la cova, roca per amunt roca per avall, deu esser allà, no aquí no és. Seguirem un poc més, segur que és allà i tampoc!!! Sens acaben les oportunitats i no aconseguim trovar-la.

Fa gairebé 20 anys que un dels nostres hi havia estat però una de les curiositats d’aquesta cova es el mimetisme que té amb l’entorn.

Decidim deixar la recerca, comença a ser tart i la duresa del terreny fa que algún de nosaltres es noti el cansanci. Esteim bastant aprop del camí del pas LLis però bastant enlairats encara, provam sort i baixam per una coma amb bastanta pendent que fa treure el fred a algún de nosaltres. El dia ha anat cambiant i del sol de primavera del inici hem passat a clima mes bé hivernal.

Remugs i batuetjades i ja som al camí!! Lo dificil està fet i ara tan sols queda caminar I com no!! Arreglar el món i fer un poquet de set per les cervesses que ens esperen a L’altura.

Gran dia i gran companyia.

Las fotos de Melga

Vista del comienzo del descenso de la cima.

Tagged , . Bookmark the permalink.

2 Responses to PUIG DELS TOSSALS I VOLTANTS ( Crónica de Pep Muñoz ) )

  1. Bueno Pep ya te estrenaste como cronista, a que no ha sido tan malo? espero que compartas mas salidas con este grupo de locos por sa roqueta.

  2. Arnau says:

    Sou com cabras tot lo dia enfilats
    una aferrada a tots.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*