Navegando por
Categoría: Ruta de exploración

Puig i Cova de Can Vila pel Pas des Llisar i el Pas des Garrover, por Nomisx

Puig i Cova de Can Vila pel Pas des Llisar i el Pas des Garrover, por Nomisx

Impactos: 164

El Puig de Can Vila es una petita elevació que reuneix al seu cim les fronteres entre els municipis de Alcúdia, Pollença i Sa Pobla oferint unes panoràmiques sobre les badies de Pollença i l’Albufera i les marjals realment impactants.

A uns 3 kilòmetres en direcció cap a Pollença una vegada passada l’ermita de Crestatx agafem una pista asfaltada fàcilment identificable per la quantitat inversemblant de brutors tirada per les voreres. Caminem per l’asfalt fins sortir per una pista de terra a l’esquerra que desprès de un revolt en portarà fins el primer objectiu de la jornada, la Cova de Can Vila, també identificada als mapes com Cova dels Diners. La petita entrada no dona pistes de la cavitat que anem a admirar. Emprada des de l’antigor com a punt de proveïment d’aigua, el que justifica els marges interiors que faciliten la davallada, avui en dia esta eixuta. En Miquel pren bones imatges de les belles formacions que l’adornen. Les seves reduïdes dimensions li donen un punt d’encant amb la llum filtrant-se per el foradi de l’entrada.

Desfem camí i agafem l’asfalt fins que s’acaba en un pila d’escombraries i brutor mig cremades. Sortim per l’esquerra seguint un conjunt de fites i marques de pintura que ens menen per un caminoi que pica per amunt fortament. Arribem als peus de El Llisar a on decidim fer una berenada amb el Puig de Navarra i el Puig de Son Toni una mica a la esquerra més enllà de la Vall endomassada de alzines de la Vall del Torrent de Siurana. Empipats amb els moscards que de forma acarnissada ens persegueixen assaltem una canal que només te una grimpada senzilla al començament per enllaçar amb una mata que travessem per, aprofitant un garrover jove, superar una esquena de roques llises. Ja hem fet el pas però no som, ni de bon tros, al cim. Superant una reixeta metàl·lica, per sortir de Pollença i entrar a Sa Pobla, seguint en diagonal esquerra per un terreny castigador d’alzines joves disperses i roquissar desfet. Arribats al llom que recorre el puig de Tramuntana a Migjorn ens sorprèn la presència d’un ample camí de pedra que el recorre en la seva totalitat. Girem a l’esquerra per anar a cercar el petit promontori més alt (336 metres) del Puig de Can Vila. Seguim el caminet deixant a l’esquerra el Tallat de Can Gall i, desprès de superar un portell metàl·lic, en dirigim cap a un petit pinar que presideix S’Era des Moro (296 metres) i, en diagonal esquerra, arribar a una balconada sobre Es Tallat Rodò i tota l badia de Pollença i les serres que la tanquen fins a Formentor. Des de aquest punt pensem que hem localitzat el Pas de L’Esquena que recorre part de Sa Canal de la Penya des Metge abans de tancar Es Corral Fals. Deures pendent per altra jornada.

Amb el Puig de Maria i el seu Santuari guardant-nos al nord desfem camí fins arribar al Coll de Sa Talaia a on en Fernando te l’oportunitat d’examinar unes restes d’origen i funció incertes. Desfem camí cap a Sa Pobla fins arribar a un gir brusc a l’esquerra que, un centenar de metres més enllà, ens mena a Sa Talaia des de on gaudim de una vista sobre la Penya de Son Fe i l’Albufera d’Alcúdia bellament serenes. Tornem fins a l’anterior corba per sortir del camí per una reixeta i resseguir les timbes del Puig per la dreta. Això ens permet admirar el massís central de Tramuntana amb el Massanella i el Tomir con a reis de la contrada. Arribats a una reixa metàl·lica ben alta, la seguim una estona per la dreta per fer una diagonal en sentit dreta-esquerra i, una vegada arribats al cingle, baixar fins trobar de nou la reixa i, amb alguns inconvenients i un problema d’orientació pegar a una pista mig envaïda per la malesa pel Pas des Garrover.

Començarem a baixar i, de mica en mica, va tornant més neta de vegetació però més plena de porqueria d’origen humà i de procedència diversa; dotzenes de matalassos vells, carcasses d’electrodomèstics, despulles d’obres, … merda assortida en bon mallorquí. Una vertadera pena en aquests bosc antic que mereix millor tracte i més respecte. Arribats al gris asfalt, desfem camí a bon ritme per arribar als vehicles.

El dinar ho farem al berenador del oratori de Crestatx. Una taula damunt la grava, el sol a l’esquena, menjar damunt la taula, cervesa fresca, bona conversa i millor companyia. I la protecció de Santa Margalida i Sant Antoni, Sants patrons de Sa Pobla. Que més volem!

I conte contat, conte acabat!

Varen fer part del grup; Catalina, Paquita, Toni Mochón, Fernando S-C, Melga i Nomisx

Superando una de las dificultades del día

UNA VOLTA PER PUIGPUNYENT, por Eusebio

UNA VOLTA PER PUIGPUNYENT, por Eusebio

Impactos: 127

Reunits per n’Arnau, na Maria Antònia, en Miquel Melga i un servidor, ens presentem per fer una trescada pels voltants de Puigpunyent.

La idea de n’Arnau, era partir de Son Forteza, tot seguint el cami del coll de Grau, visitar un safareig i una font propera al mateix. Anem cercant i el primer objectiu de la jornada s,aconsegueix sense esforç (de trescar), el safareig es de grans dimensions i malgrat es buit, li arriba aigua continuament.

Situats en aquest punt i consultant els mapes, ens orientem per anar a veure la font de Sa Replegada, coneguda tambe com Font de Sa Creu de S’Ermità, al no tenir clara la seva ubicació ens guiem pel mapa i aixi en Miquel (a partir d’ara el becari dels Trescadors) per un costat, i n’Arnau amb la resta de l’equip per unaltra trescam fins a trobar l’ull de la font i el pou que a la seva vora es troba. El lloc es encissador i s’aprofita per berenar-hi, segon objectiu assolit.

Tornant de cap el cami principal, ens trobem amb una creu, compta la llegenda que es honorant la figura d’un capellà que anava a dir missa a Puigpunyent i que en aquell loc es va precipitar al buit i va pereixer.

Seguint el cami i les constants indicacions de n’Arnau, trobem una antiga teulera, de la qual els cameramens deixen oportuna constancia grafica.

Continuem de cap a les cases de Muntanya, pero abans ens aturem a veure el fantastic aspecte que presentava l’albelló de Muntanya, tot verd i amb un fil d’aigua neta i clara que borbotava per la canaleta natural que ziga-zaga entre la pedra.

Arribem a les cases i a partir d’aqui, ens fan saber que la cosa s’embruta, es a dir, “lo puto amo” no te ni idea de per on anar-hi, molt de Google Earth, molta preparació…molta cara, confia en el becari per fer-li les feines, ojito, que no son les que penseu.

Anem pujant i en un desviament deixem el cami per anar a cercar el Corral de les Cabres, un tancat parescut a Sa Mamullada de Soller, pero de menor tamany, aixo si, al seu interior guarda una sorpressa, un forat que comunica amb una petita fesa. De tot aixo es deixa constancia, vista d’abaix, de adalt, en contrallum, la voy a hacer en sepia (per si hi ha inexperts amb fotografia es una técnica, no es menja).

A partir d’aquest moment, comencem la devallada de cap a un torrent que ens ha de portar a un pas elevat, una cornissa, que permet en cas de que el torrent vagi ple el sortejar-lo per una vora. Pero abans, trescant trescant, divisem una zona amb molts joncs, aquí hi ha d’haver aigua va dir tot-hom i aixi es trobem un ullal, un petit albelló no documentat al cataleg de fonts i que a ben segur s’afegirà a les moltes ja descrites.

Seguint les pases del becari, que se nos ha venido arriba i ara va el primer, anem apropant-nos al torrent i a l’objectiu de l’organitzador de la trescada, un pas elevat, una cornisa natural penjada a uns metres d’altura damunt el llit del torrent. Les imatges del lloc i la tiringa de gent cul a terra fent la travessa, fan riure al personal i en especial a MA que ha pasat sense problemes.

Seguim ara ja per cami ben marcat i ens afiquem amb les quatre potes dins el torrent, fins arribar a un punt que mereix atenció i que es possible salvar-lo mitjançant una petita cornisa algo expossada, pero de facil transit.

Arribem a un lloc idilic, la font de Sa Coma, un lloc molt ben cuidat i en el que decidim dinar-hi, el dia, amb un sol esplendorós, la temperatura de primavera, l’entorn amb un verd lluminós, converteixen el dinar en una festa per als sentits, la qual cosa es fa patent amb les expressions i comentaris dels integrants del grup. Moment que aprofita el becari per intentar ser donat d’alta com a trescador sense mes proves, i tu que lo has creido, tarzan.

Una vegada recuperats de tanta bellessa, partim desfent un troç del cami fet, per dins el torrent fins arribar al pas de Na Costitxa, un preciós cami empedrat que ens situa a l’esquena de la Mola de Na Costitxa, la qual transitem, es un alzinar amb molta pedra i ens condueix fins a una fesa, enorme i profunda, devallem i fem una volta pel seu interior, altra vegada els cameramens treuen els seus artilugis per tal d’inmortalitzar la ocasió.

Sortint d’aquesta, ens enfilem als caires de la Mola, fins trobar-hi un punt per baixar de cap a les cases de Muntanya, divisem just devant la teulera, per la que al mati haviem passat i qualcú va dir la frase maleïda… i si anem directe.

En Miquel remugant perque encara no te el títol de Trescador, n’Arnau que va diguent per aquí va be i els altres que darrera darrera anem fent, conclueix en una baixada off-route fins a l’objectiu final. Les cervesses.

Un altra dia de bon Muntanyisme, si amb lletres majuscules. Aquesta vegada n’Arnau s’ha lluït, i de valent.

Las fotos de Melga

Explosión de verdes

Fotos y crónica de Arnau

Interior de sa font de sa Coma

Video del día

Track, solo es orientativo ya que al ser grabado con el movil  no es fiable al 100%.

Powered by Wikiloc

Cingles de Ses Solanes, por Xisco Simon ( Nomisx )

Cingles de Ses Solanes, por Xisco Simon ( Nomisx )

Impactos: 28

Avui som una dotzena menys un. Ens repleguem als rentadors de Biniaraix per iniciar la jornada. Els Cornadors s’alcen poderosos damunt el conjunt de cases del llogaret. El sol lluita contra la grisor del dia ajudat per un vent glaçat molest i emprenyós que esquinça i estira els núvols color de cendra. El prodigiós camí recull les converses que van sortint entre els grups que es formen mentre les cames agafen el ritme i els cossos temperatura. La Font des Patró Lau brolla impetuosa omplint la llera del Torrent de Biniaraix. Altres han decidit admirar les meravelles del barranc i compartim amb ells xarrada i emocions. Una mica abans de S’Estret, Es Senyor ens ordena sortir per la esquerra tot seguint una resta de camí enmig d’un caos de roques. Amb tendència a anar cap a l’esquerra, primer passa al costat d’una barraca que conserva una petita cúpula, situada al peu del cingle per desprès pegar a una rosseguera empinada que creuem fins a enllaçar al altre costat amb un camí que, de mica en mica, s’eleva fent voltes i obrint la perspectiva sobre la Vila de Sóller i el seu Port. El camí s’atansa cap als peus de la timba que forma el Morro den Joi, una carena que s’enfila fins al Morro de Ses Solanes. Una darrera volta a la dreta ens porta a un collet a on les restes d’una construcció amb la teulada esfondradaens acullen a l’ombra de la paret del Morro. La vista des de aquest punt sobre Biniaraix s’allarga fins al Puig de Sa Galera i Es Teix. Senzillament esplèndid. El rotlo de sitja situat just al davant de l’esbucada barraca ens permet compartir berenar i xarrada. Tot compartint queviures s’adopta per unanimitat dels presents la concessió de la medalla d’or al Mèrit Muntanyenc amb distintiu vermell (no dona dret a pensió que els temps estan complicats) a Es Senyor de Sa Torre. Li fa falta pit per tanta medalla. En partir, el guardonat guia agafa per la dreta enllaçant una marjada i un altre d’aquest olivar envaït de pins. Amb la referencia de la part baixa de la timba anem progressant, ara una mica amunt, desprès provant una mica més avall, cada vegada amb més dificultats. Arribats a un punt a on el camí, clara i descaradament, segueix per amunt, Es Senyor proclama que esta segur que hem de seguir tot dret, desafiant uns cingles que, de mica en mica, es compliquen quedant empenyalats. Alguns no es troben còmodes amb aquesta situació i quan el capdavanter Pep ens informa que no veu continuació de forma prudent i discreta, repleguem veles i tornem al punt a on el camí pica per amunt. Una retirada a temps es el preludi de la victòria final. Ferit en el seu amor propi i amb la medalla recent concedida en perill de revocació, Es Senyor en mena amb decisió i, ara si, criteri. Anem seguint aquesta balconada sobre Fornalutx, als peus de la Carena que marca la partió entre Fornalutx i Escorca. Es succeeixen boscos ombrívols de terra negre amb aroma de picornell (Arni dixit), xaragalls de pedra grisa que, mira per on, sempre ens toca remuntar, rostes praderies de càrritx i argelagues. En un moment interceptem el camí que enllaça Can Sanat amb el pas del mateix nom sota la Cresta de Can Fusta. Ara toca aplicar la vella saviesa del muntanyenc apressa dels que ens han precedit. Vista llarga, passa curta, ferma, segura i, per damunt tot, esment amb el company de la vora, amb una bona indicació quan toca i una ma forta sempre a disposar. El abisme esta a unes passes d’on transitem. Del guiatge, de la broma i de la xarrameca ja s’encarrega Es Senyor que lluita desesperadament per recuperar els honors en perill. Quan tenim ocasió de gaudir del paisatge que s’obre a nord, amb la paret gegantina del Penyal des Migdia i barrant la vista sobre la mar, Es Puig de Sa Bassa i les alzines de Sa Comuna de Fornalutx, creuades per el Camí de S’Alzina Fumadora.

Ja amb el sol ben alt anem a desembocar a una enorme rosseguera que baixa del Morro de Ses Solanes obrint-se com un ventall en direcció cap el Puig dels Moros. Es Senyor ens convida a progressar per amunt fins arribar a una paret de partó enmig d’un bosc d’alzines velles. A raser del fred vent obrim motxilles i trèiem menjar i beure que compartim escoltant les histories d’uns i dels altres i alliberant la tensió acumulada amb unes bones rialles.

Consultats els mapes decidim arribar al proper camí que enllaça la vall amb el Portell de Sa Costa i que baixa fins a la Font de Na Martorella. Ara perdem alçada amb contundència i els especialistes en baixades treuen distància. El Alzinar protector cedeix el pas a la pedra grisa, poc desprès al càrritx i, Voilá!, al cobejat sender. No desaprofitem el privilegi de tenir un camí clar i transitat i el aprofitem per admirar l’obra gegantina de les marjades dels olivars i els camins que s’estenen com una teranyina que comunica el territori. Ses Roques a la dreta, Can Domatiga abaix i Es Cingle des Xoriguer a l’esquerra. Na Martorella ens regala un fil d’aigua, calmant la nostra set i alimentant la preocupació per la sequera que castiga les nostres fonts. Les cases de na Pera es destrien a la dreta.

El negre asfalt del Camí dels Marroigs o de Monnàber intercepta el rocós camí. Ara agafem cap a Ponent en sentit descendent dirigint les nostres passes de nou cap el llogaret de Biniaraix. La típica trilogia de la Vall de Sóller, olivar, cítrics i bestiar de carn i llana, reina a la contrada mentre l’horitzó s’eixampla i les cames fan passes ràpides per desembocar, finalment, en els Rentadors Públics, avui rebatiats com a Plaça Jean Dausset (*), que reben l’aigua de la Font d’en Dèt, que agafa el topònim del seu descobridor, en Guiem Deia, de malnom Dèt, que en 1868 va troball l’ull de aquesta surgència.

La plaça de la Concepció ressona amb les contarelles de Es Senyor i les rialles dels espectadors. El cambrer fa viatges amunt i avall enfollit atenent les nostres demandes. Les taules son plenes de begudes i menjar. Un moix espavilat passa d’uns braços a altres aconseguint escalf i menjar. Els Cornadors s’aprecien en el espai que deixen les cases d’aquesta vella alqueria islàmic i ens conviden a recordar velles trescades i planificar nous recorreguts. Els noms dels passos s’enllacen un darrera l’altre; Pas den Careta, Pas de S’Ingles, Pas d’hivern de S’Arrom, Pas des Nespler, … Els Banû Rasn, el clan bereber que habità el llogaret abans de la conquesta i que el convertiren en un verger, ens podrien ensenyar moltes coses d’aquestes muntanyes. El guia ha assegurat la medalla i esta més content que un ca rossegant un os.

Mirant les cares alegres record una plaqueta situada vora els Rentadors que m’ha cridat l’atenció. Esta situada a un monòlit erigit com homenatge al moviment escolta de Sóller. Diu “Deixeu aquest món millor del que l’heu trobat”. Avui ho hem aconseguit, fora dubte.

I conte contat, conte acabat!

Varen ser de la partida; Aina, Arni, Eusebi, Fernando, Maria Antonia, Miquel Melga, Paquita, Pep, Sebastià, Victoriano –Es Senyor- i Nomisx.

(*) Metge francès, Premi Nobel de Medicina del any 1980 i que va tenir sempre una relació molt especial amb Sóller a on va passar llargues temporades i a on el varen

considerar com un solleric més, senzill i discret, fins a la seva mort el any 2009. Els seus descobriments varen permetre els transplantaments d’òrgans entre humans.

Las fotos de Melga

Biniaraix, uno de los pueblos mas hermosos y bien conservado de nuestra roqueta

Las siete fuentes de Estellencs, por Fernando S.C. Alomar

Las siete fuentes de Estellencs, por Fernando S.C. Alomar

Impactos: 35

PERROS VIEJOS
Más sabe el diablo por viejo que por diablo.
(dicho popular recogido por Miguel de Cervantes en El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha)
El pasado sábado nos juntamos una jauría de especímenes de la especie canis lupus maduritus tramontanensis comú, evolucionados a partir de especies previas como el raconer comú, el esquirol comú, el penjat comú, el GEMensis comú y otras. Un grapat de mil leches, hablando llano.
Estos canes somos fruto del minifundismo cegato y ombliguista que se ha consolidado en la isla (por desgracia) desde hace siglos. Vallando todo lo vallable y más, convirtiendo a la fauna que desea visitarla y disfrutarla en seres furtivos, inquietos, sagaces, impenitentes e inasequibles al desaliento.
Eso sí cumplidores, como todos los españoles (incluidos políticos, empresarios, deportistas y agentes inmobiliarios) con todas nuestras obligaciones legales y tributarias. cosa que remarcamos a dos ejemplares de otra especie muy (por desgracia) común en la sierra, los CCC (caballeros del cerebelo cuadrado), en el ameno intercambio de pareceres que tuvimos y que se saldó con abrazos y promesas de respeto eterno.

Leer más Leer más

Puig de sa Cuarterada, por Eusebio Solano.

Puig de sa Cuarterada, por Eusebio Solano.

Impactos: 41

Sábado, tres de febrero del año del Señor de 2018, son las ocho y quince minutos de la mañana, y frente al lugar acordado llegamos una parte de los, en teoria, integrantes de la excursión programada. Habiamos reunido seres vivos de tres grupos diferentes, los Esquirols, Raconers y Trescadors. Pero el anarcosindicalismo mas extremo se ha instalado en este nuevo grupo, y los integrantes de la salida, pasamos de catorce a siete.
Integrantes : Catalina Dalmau – Maria Antonia – Victoriano – Arnau – Miguel – Paulino – Eusebio.
La excursión, programada por Arnau, debia ser una caminada sencilla con ascensión al Puig de Sa Quarterada, y luego descender por el torrent de S’Alqueria, Sa Coma Clova y volver al inicio tras subir al Coll des Coloms y descender una suave ladera hasta la carretera.
Si se terciaba, además, mirar una canal de subida que el susodicho habia visto en los mapas y en el Google Earth … y en su perturbada mente.
Bien, comenzamos la excursion en el GR 221 que enlaza Andratx con Estellencs, pasando en este punto por el Km 103,9 y adentrándonos en la finca de Ses Fontanelles, comenzamos una ligera subida por la Coma des Cellers, durante …. cinco minutos, poco dura la alegria en la casa del pobre, el guia nos dice: en este punto hay que desviarse y subir hacia unos pinos que se ven, advertencia, no hay camino. Y es cierto, lo que si hay son arboles caidos que ralentizan la marcha ya que hay que evitarlos y, consecuencia de los ultimos incendios, se está produciendo una degradacion en la estructura del suelo, pasando de un suelo vivo con bioelementos que fijan y cohesionan las particulas del suelo a un suelo “inerte” que es fácilmente erosionable.

Leer más Leer más

Mola de Planisia por Ramiro

Mola de Planisia por Ramiro

Impactos: 26

El sábado fue un dia histórico. Por primera vez, y quizás última , me ponía al frente de un grupo de  para llevarlos donde quisiera.
La idea era encontrar algunos aljibes y revisitar otros situados en la cara sur de la mola de Planicia.
Empezamos en el camino del correo a la altura de la Granja de Esporles. Al poco tiempo notamos que a Talavera´s boy le esta saliendo
sarpullido, actuamos rápidamente y nos salimos del camino. ….bufff…por poco tenemos un disgusto… Seguimos ahora ya en nuestro medio habitual, sin camino, con la idea de atravesar el comellar de sa caÇola .  Después atravesamos otro comellar innominado y por fín llegaremos al comellar dels Romanins al pie de un salto donde esta la cuerda del pas dels caÇadors. Aquí berenarem mientras compruebo que el componente femenino del grupo no alcanza el 15 %.     Envalentonados con esta mayoría númerica los varones no dejan de soñar con exhibiciones pornográficas…Hay muchos dispuestos a doblar a Nacho Vidal en las escenas mas difíciles.
El paso de la cuerda es un pelín complicadoy optamos por buscar una alternativa. Remontamos la ladera hacia poniente hasta llegar a un

Leer más Leer más

DE CALA BOQUER AL CASTELL DE LA CLO ( Crónica de Eusebi )

DE CALA BOQUER AL CASTELL DE LA CLO ( Crónica de Eusebi )

Impactos: 25

Feia un temps en rondava la idea de anar desde Cala Boquer fins al Castell de la Clo. Encara més hi vaig pensar desde que el mes de Juny amb els companys del Gem anarem a fer un troç d’aquesta ruta.

El concepte d’excursió d’una ment normal, difereix i molt del de la meva, una ment pertorbada per a la bellesa de la nostra serra, i només a la qual se li poden ocorrer trabucades com aquesta.

Ala idò, fets els preambuls, passarem al ambuls, o lo que es el mateix, que va passar….
Com sempre ens reunirem al punt habitual, gairebé els mateixos, però aquesta vegada hi ha reforços, i quin reforços, quan els veig em vaig temer lo que a bon segur havia de succeir.

En Toni Sinever, en Joan Trepador, en Lluis Coyote, n’Andreu, Paulino, José Antonio, Llorenç, s’Abu i un servidor, conformaven un grup… divers. La escala técnica i física de +10 a + ??? millor no possar xifres. Com es pot veure la elite es en cursiva i la resta… la resta som normals.

Leer más Leer más

Tossals Verds pel Comellar de S’Homo (crónica de Xisco J. Simón )

Tossals Verds pel Comellar de S’Homo (crónica de Xisco J. Simón )

Impactos: 20

Cita a veïnat de l’Ermita des Cocó sota un cel que amenaça pluja. Desplaçament fins a les barreres de la finca de Son Ordines, a on comença el camí cap el refugi de Tossals Verds. En el punt en el que travessem per passar al costat dret hidrogràfic del Torrent d’Almadrà deixem al costat el Turo dels Ullastres, ben cobert d’aquest arbre esponerós. Arribats al pont sobre el Gorg de Na Maria aturada breu per llevar la roba que una breu pluja fina ens ha obligat a treure.  Llevar, posar, guardar; un resum de la sacrificada vida del senderista. Reprenem el camí a ritme viu, constant, mentre anem guanyant alçada evitant la cinta asfaltada pels tiranys oberts  entre les marjades del Camí de S’Olivar Vell. A les cases del refugi de Tossals Verds ens reben alguns senderistes que van amunt i avall preparant la motxilla per la jornada que tenen al davant. Aturada breu,  com alenada de ropit, per partir cap a les Cases Velles de Tossals pel camí de Sa Coma des Pou. La llum esmorteïda va donant volum al  conjunt de Ses Marjades mentre ens atraquem a la cruïlla de camins a on desemboca el Camí de Sa Pica des Garrover. La circumferència guarnida de velles pedres

Leer más Leer más

Pasos por la mola de son Ferrandell ( crónica de Eusebio )

Pasos por la mola de son Ferrandell ( crónica de Eusebio )

Impactos: 63

Sabado, 17 de Septiembre de 2016

Habiamos quedado a las 8 de la mañana en S’Esglaieta, punto de reunion habitual cuando se trata de ir por la zona de Valldemossa-Esporles. Como siempre, Arnau, Paulino, Mochon… com un clau, no se puede decir lo mimo del resto, una cochada provinente del centro-norte de la isla, que se presentan a las 8,20. No coment. Ah! y cuando digo cochada, es cochada, lleno hasta la bandera, Mito, Toni de Sa Muntanya, Aina Betlem, Luis y el Abu, no os cuento como llego la pobre.

Bien, reunidos y conformes marchamos hacia el punto de partida de nuestra excursion-indagación, ya que la intención era confirmar la existencia de un posible paso de salida en la cornisa de la mola.

Aparcamos los vehiculos en la urbanizacion de Son Cabaspre, de acceso sinuoso y solo para conductores muy avezados (le estoy haciendo la pelota al referente), nos ponemos en fila y … Arnau sale como un tiro, pero

Leer más Leer más