Serra de Na Burguesa, por Xisco Simon

Serra de Na Burguesa, por Xisco Simon

Impactos: 70

A la carretera Palma-Puigpunyent (MA1401) sortim per una pista que neix just acabada la corba de Es Blanquer. Guanya alçada entre construccions enrunades i molta brutor fins que esdevé pista forestal i, finalment, tirany que te tendència anar cap a la dreta, deixant a l’esquerra el Puig de Bunyoli. El camí enllaça restes de forns de calç i remunta a l’ombra de la carena fins que desapareix, ai las! Allà, amb el bon amic Arni com a company de fatigues, decidim que ha arribar l’hora de tirar pel dret. Amb alguna dificultat però decidits i resolts, superem metres en direcció cap la llum que il·lumina la cresta de la Serra de Son Marill, a on sabem existeix un camí. Unes veus en alerten que el nostre grup esta proper i, guiat per la remor de la xerrameca i les rialles, els trobem ben distesos, berenant cara al sol. Hem sortit més enllà del Coll des Garrover que enllaça amb el Puig de Ses Gatoves, el primer promontori per llevant d’aquesta serreta destrossada per la Pedrera d’Establiments.

Comandats pel cap de guies Eusebi i esperonats per la presencia, llargament enyorada, del President Fernando, adequadament acompanyat, tirem a ritme viu per baixar al Coll de Son Marill i afrontar la pesada pujada fins el Coll de Son Camps deixant a l’esquerra els netejats costers del Puig des Revell i a la dreta la Coma Bella, que fa honor al seu nom. Desprès del Coll terreny amb tendència a pujar però que engana bastant, conformant un puja-baixa constant fins arribar al Puig de Sa Coma Fosca a on passem a la vora del xalet més elevat de la urbanització de Son Vida. Triem anar per el costat esquerra de la paret de partió entre Palma i Calvià en grupets que ara neixen, ara creixen, ara s’esmicolen i, això si, sempre fan treballar la “sense ós”. El terreny esta net i constituït per petites agrupacions de arboceres, alzines, pinetons, ullastres. Ben aviat arribem al collet amb el Puntals de Valldurgent a l’esquerra per iniciar el descens en un camí que s’ha espenyat molt en direcció al Puig del Vent mentre el renou de cotxes i altres andròmines mecàniques ens avisa de la proximitat de la carretera del Coll des Vent. A la cinta asfaltada, caminem uns metres cap a l’esquerra per sortir per el primer camí per la dreta. Veus d’avis per anar amb compte de no sortir del camí. La Serra de Na Burguesa esta plena de pous, avencs, encletxes, coves, … que en ocasions han causant més d’un esglai i qualcuna desgracia. El comellar de la dreta te un nom peculiar que convida a l’especulació; Coma de Ses Corbateres. Tal volta quelcom es dedicava al ofici de corbater per aquestes terres? O pot ser tingui relació amb el topònim Roca Corbatera, el penyal més elevat de la comarca del Montsant? S’accepten propostes i mocions! A bon ritme, viu i ferm, i ben esperonats per els guies alfa de la jornada, arribem a una cruïlla en la que agafem el caminal en direcció de ponent, que fent una llarga volta cap el sud, amb vistes immillorables sobre el Comellar de l’Infern i Es Pla den Palerm, en mena cap al Mirador d’en Alzamora. Allà, convidats per el esgotament, el talent i el sol a la cara, compartim el contingut dels sarrons i les botes. El nostre amic Galatzo i tot el conjunt del seus contraforts, Cadira del Bisbe, Es Moleto, Mola de S’Esclop, s’estenen en una visió que no cansa. De la historia del mirador agafem el que els amics de DOBLEVUIT varen publicar al 2009 i que, agraït amb la seva feina, reproduïm fil per randa.

Mirador: Se encuentra en la cima del Puig de s’Àliga (439 m.). La construcción es de planta rectangular (8m. X 6m. aproximadamente), con cubierta de una vertiente y portal que se abre a la fachada orientada al noroeste, sobre el valle de Benátiga coronado por el puig del mismo nombre de 375 m. Con expléndidas vista sobre la localidad de Calvià, sa Mola de s’Esclop (928 m.) i el Puig de Galarzó (1027 m.). En su interior un banco de piedra que recorre la mayor parte del perímetro. En el interior, desfigurado, destacan los restos de un hogar , en el ángulo de levante, y un banco de piedra interior. A principios de los años 90 del siglo pasado se tenían que realizar obras de restauración, pero finalmente no se llevaron a cabo. Actualmente presenta un estado de ruina total. En lo que queda de la puerta de entrada se puede ver, en el suelo, los restos de una placa en la que se lee: “FOMENTO DE  TURISMO, MIRADOR ALZAMORA. INAUGURADO EL DIA 19 ABRIL 1931”.

Represa la caminada tirem cap el Coll des Pastor per un caminal en suau i constant pujada deixant a la dreta Sa Coma de S’Aliga. La garriga en la seva màxima expressió es el paisatge que ens acull en aquest tram mentre la meteo juga a tocar i amagar el sol. A la collada, que si agaféssim per l’esquerra ens portaria cap el monument de Na Burgesa, tirem cap a la dreta. En una cruïlla que surt a la esquerra amb el Puig Gros de Bendinat per el traves de bavor un petit grup ens separem dels herois que va a seguir fins a Ca Na Peus Bruts i Son Caliu, en un recorregut intens i ple d’història. Honor als valents i eixerits.

Nosaltres iniciem el descens amb una vista sobre la mar que s’estira des de Porto Pi fins a S’Illot de Sa Porrassa, amb Illetes (els illots de Sa Caleta i Sa Torre) ben davant. Al cap de pocs minuts de pista en baixada surt un tiranyet a l’esquerra. Arni ens informa que es tracta del Camí des Mirador de S’Aguila i que es permetrà acurçar el recorregut fins al Cementiri de Gènova. Decidits l’agafem i aviat es transforma en un marcat camí que baixa vorejant els cingles del Barranc de Sa Font de S’Ermita. A estones just un camí entre pins, en ocasions ajudats de parets de sosteniment ofereix una balconada sensacional. Superat S’Agre den Masip amb la punteta de S’Aguila den Masip al davant, el camí gira cap el interior de la Serra per anar a cercar el eix central de Sa Coma de S’Arc. Aquest camí esta molt deteriorat per l’escorrentia, l’oblit i el mal us de maquines mecàniques de dues rodes i ens va atracant cap al bosc de pi i alzina que conforma el Bosc de Can Tapera. Arribats a una antiga instal·lació cimentera agafem un tiranyet que surt a l’esquerra per passar pel con de dejecció format per el materials de rebuig de les pedreres situades més amunt i que avui en dia son lloc estimats entre els escaladors. El camí s’allarga i s’allunya del nostre punt final però, en una ensumada magistral del nostre guia, a la zona de Ses Comunes agafem una pista en descens que surt a la dreta poc abans de Gènova per endinsar-nos en un comellar ombrívol que esdevé torrentó que batiarem com a Coma den Michelin per el impressionat conjunt de neumàtics vells d’aquesta marca que hi anem trobant amb altres testimonis de que l’espècie humana es intel·ligent però molt i molt porca. En el que just es qualificar com un nou èxit del senderisme mallorquí, arribem d’una forma molt elegant als pous d’aigua de Son Batle Nou per, arribats a la carretera, girar a l’esquerra i, tira tira, arribat en pocs minuts al tranquil cementiri de Gènova.

Pocs desprès tenim noticies de que el grup principal ha tingut èxit en el seu objectiu i que son tots sans, estalvis i espotonats.

Varen fer part de la trescada; Maria Antonia, Eusebi, Isidre, Angela, Fernando, Chelo, Cati de Consell, Cati de S’Horta, Paquita de Costitx, Arni, Fernando S-C, Miquel, Barbara, Janai , Mariano i, the last but not the least, Bernar. Si me deix qualcú, perdó i que la propera vegada es faci de veure una micona més, punyeta!

Fotos

Una de las vistas el día

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.