Serra de Pedruixella i La Malé ( Crónica de Xisco Simon )

Serra de Pedruixella i La Malé ( Crónica de Xisco Simon )

Impactos: 24

Sota un cel gris de un dia en que la llum encara lluita per regnar, arribem a les barreres de Mortitx  i notem a les esquenes les primeres fuetejades de un vent de ponent  salvatge.  Son molts i toca fer via, temps tindrem per fer coneixença en el decurs del recorregut. Sota l’ombra gegantina del cim del Tomir agafem la pista que ens porta vora el descomunal aljub de la finca i el seu peculiar aqüeducte. De seguida agafem un camí a la dreta que ens condueix entre les vinyes sotmeses al procés de la poda, la feina de tallar les redoltes o sarments vells per donar forma al cep i deixar-lo en les millors condicions per fructificar.  Es tracta d’arribar al anomenat com  Es Clot de Ses Someres  ja dins la finca de  Mortitxet, travessant les terres del antic  olivar de Mortitx, avui en dia convertit en gran part en plantacions de vinya. Primer una barrera (oberta) i desprès un botador (ben alt) posen les primeres dificultats.  L’ample camí segueix amb sentit clarament descendent entre pins i mates fins que un conjunt de pins que s’han ajagut damunt el camí, ens obliguen a sortir-nos, a la mala, cap a l’esquerra. Al fons es destria el nostre primer objectiu Es  Coll de S’Era, la obertura que separa Mortitxet del  Olivar de Pedruixella Petit. Desprès d’un parell de voltes, s’obri un camí a la dreta que hem de seguir, als peus d’un quer gegantí. Poc més enllà, la pista esta interrompuda  per una reixeta metàl·lica que ens barra el pas. Riu que te riu, ara tu per un vent jo per s’altra, ja som al altre costat i caminant a bon ritme en direcció al collet. La saviesa dels nostres llauradors es destria en els petits detalls d’aquesta rota. A la collada abandonem les terres de Mortitxet per penetrar en les de Pedruixella Petit, d’on son les cases que es veuen al fons. Girem a l’esquerra per començar a dirigir-nos al esperó sud de la Penya Rotja, el contrafort meridional de la Serra de Pedruixella, el nostra objectiu d’avui. El terreny pica per amunt amb exigència. Arribats als peus de les roques, intentem amb decisió superar les dificultats en forma de roques, mates, pujades i baixades, fins arribar al Coval de S’Era, una balma natural de grans dimensions, amb restes de paret a la part més exterior i mostres evidents d’haver esdevingut refugi d’animals darrerament. Aprofitant que som a cobro del aire i que hi ha lloc i gana, aprofitem per homenatjar les delícies contingudes al nostre sarró. El menjar ajuda a començar a intercanviar els primers acudits i historietes que ressonen en aquesta formació gegantina.

Au partim! diu algú i en pocs minuts ja som una altre vegada en camí cap a la collada a on acaba la murada de la Penya Rotja i comença la part central de la Serra de Pedruixella. Fem un intent infructuós i bastant cansat per localitzar la Cova Argentera. Arnau ho intenta una vegada i altre amb poc fruit. Per no enredar massa decidim continuar. Quan tornen la propera vegada a cercar-la ja sabrem, com a mínim, a on no cercar-la! El grup s’ha disgregat i la visió de puntets de colors movent-se amunt i avall en el perfil de la carena, amb la Vall d’en Marc a la dreta, les parets del Esbaldregat de Pedruixella i la mar rissada es una vertadera “serpiente multicolor”. En Fernando mostra senyals més que evidents de la seva recuperació.

Puja’m la cresta seguint, ara si, ara no, un conjunt de fites, amb tendència anar a sotavent per evitar l’aire . A la dreta la vall den Marc es perllonga fins el turo del  Puig de Maria i el mirall de les aigües de la  Badia de Pollensa. Per l’esquerra trau el nas la muntanya del  Puig Gros de Ternelles i ja s’endevina el  Coll d’Ariant. A bon ritme anem fent camí amb les finques de Pedruixella Gran i Petit als nostres peus a la dreta, mentre la costa airosa i furiosa que marca la frontera entre Escorca i Pollensa ens guarda la nostra sinistra. No ens adonem i ja hi som al mes alt de Pedruixella o Puig de Son Massot (632 m) el punt culminant del recorregut. Temps per gaudir del paisatge, de la murada que comença a la Cuculla de Fartaritx continuant pel Coll de Miner i acabar en el Puig de Ca i el cappare de Tramuntana, el Tomir. Les dues badies ofereixen una perspectiva hivernal amb la mar grisa i aferrada en la que algun destalls de llum es reflecteixen de tant en tant. I el massís del Puig de Gironella, un dels territoris més agrestament atractius de tota Tramuntana.

Iniciem el descens cap el coll d’Ariant i a una zona molt planera sortim cap a l’esquerra en direcció a la Male. Recorregut tècnic i amb certes dificultats encara que la conversa lleva tensió a la baixada cap a la Vall amagada i silenciosa de La Malé que s’obre a la nostra esquerra i ens mostra tota la seva serena i tendra bellesa. Una bassa plena d’aigua (aveïnada de  S’Avenc de La Malé) i una esbaldregada caseta son els primers testimonis de l’activitat humana en aquest racó. Dirigim els nostres passos cap a l’esquerra fins arribar al  Pou de La Malé. Una ullada al seu interior ens mostra una bona quantitat de fresca aigua recollida de les darreres pluges, el ben mes preuat en aquestes eixutes terres. Qui mana ordena “a discreción” i tot li feim cas. Queviures just acabats de sortir el rebost conforten panxes i sentits. Un breu descans per admirar la paret immensa que constitueix la carena de la  Serra de Pedruixella que hem transitat abans. Es proposa i accepta anar a cercar un amagat refugi situat als voltants de  Sa Coma de S’Indi. Es tracta d’anar a cerca el  Pas des Garrover i en arribar a una esplèndida figuera girar cap a la dreta, per anar a agafar una vall lateral a La Malé. De forma sorprenent, trobem un tiranyet que ens porta amb certa comoditat entre càrritxs, mates i petites dolines que actuen com engolidors per alimentar els nombrosos avencs i cavitats que minen la zona. Sense donar massa mes detalls, ben aviat arribem al Refugi Troglodític. Impressiona el seu interior, cuidat i aprofitat de forma intel·ligent. La seva decoració sobta a alguns i espanta a altres, però no deixa indiferent a ningú. El sol ha guanyat la batalla i tornam a caminar fins al camí que uneix  Es Rafal d’Ariant i Mortitx, en el replà situat a la zona superior de  Ses Voltes de S’Ullastre. Guiats per un conjunt de fites diligentment situades, anem perdent alçada de forma continua fins arribar a un punt en el que hem de fer una parell de desgrimpades per arribar al Camí, just al davant de  Sa Penya des Llamp. Aquest, marcat amb taques de pintura vermella i verda, es desvia cap a l’esquerra i puja per un collet en direcció cap a la  Serra Mitjana. Sense adonar-nos anem agafant ritme i les cames passen una davant altre ben aviat. Quan ja som a punt d’arribar al Camí que uneix Mortitx i Lavanor, el grup és desfà i dos grups parteixen per anar a visitar  l’Avenc de S’Aigo i Avenc dels Llorers, situats a la dreta del tiranyet. Les seves dimensions impressionen. Es tracta d’enormes engolidors, que actuen com un gegantí sistema d’evacuació d’aigües de tota la contrada, per la seva situació en una depressió del terreny. Encara impressionats per les dimensions del Avenc, sortim fora camí i ens dirigim per l’esquerra a la cerca del Camí que al mati hem agafat vora l’aljub desprès de desfer camí a bon i vivaç ritme. Les vinyes ens tornen a donar la benvinguda a l’espera de que la primavera les faci florir de nou.

Celebren la caminada amb l’acompanyament d’unes begudes. Tot sans, tots estalvis, tot cansats i contents. Rialles, contarelles, alegria i passió per la muntanya. Un esperit que el poeta Josep Punsola i Vallespir va reflectir amb un punt de ironia amb la seva estrofa

 

No creguessis, rocs petjant,
de trobar costa planera
Dues passes endavant,
quatre passes endarrere!

Las fotos de Fernando

Pasarela otoño-invierno desfile modelos montaña fashion week………

Las fotos de Melga

Toda la tropa en posición de foto en el valle de La Malé

4 comentarios sobre “Serra de Pedruixella i La Malé ( Crónica de Xisco Simon )

  1. Un placer compartir ruta con amigos que no dejan de sorprendernos por todos lo conocimientos de nuestra querida sierra que atesoran y comparten con nosotros. Garcias Xisco por tu magnifica crónica y por hacer de guia en esta magnifica ruta. Y dar la enhorabuena a fernando por su recuperacón, cada dia te veo mejor. Un gran grupo de gente la de este sábado, un gran abrazo a todos y cada uno de los que vinieron. Nos vemos pronto si el tiempo lo permite.

  2. Gràcies a tots per compartir amb jo aquesta meravellosa ruta, reportatge de cine (Miguel), crònica o rondalle? és igual estupenda Xisco com no podia esser d’una altra manera.
    fins a sa pròxima.

  3. Sábado espectacular a pesar del molesto viento, con una gran elección de ruta y gran poder de convocatoria. Agradecer a los asistentes una jornada perfecta. Felicitar a Xisco por la descripción del día, he disfrutado con esa pluma fina dando forma a una crónica didáctica, plena de toponimia y momentos para recordar. Un placer señor@s, nos seguimos viendo……..

  4. Impresionante la crónica de Xisco, ¡¡¡enhorabuena !!!. Y una alegría volver a coincidir con tantos compañer@s de travesía que hacía tiempo que no veía por la montaña. La zona de Mortitx como siempre Espectacular a pesar del mlesto viento que nos acompañó todo el días.
    ¡¡¡Hasta la próxima !!!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.