SES MAMELLES-CLOTS D’INFERN-SA CAMPANA (2018.03.17), por Paquita ( na Garau )

SES MAMELLES-CLOTS D’INFERN-SA CAMPANA (2018.03.17), por Paquita ( na Garau )

 

Com cada dissabte, ens aplegam una guarda d’assortits animalons disposats a fer alguna incursió per sa nostra estimada Serra. En Melga tenia previst dur-nos a pasturar per Son Torrella, pero en vistes a la predicció de plujes a partir del migdia, Eusebi ens ha proposat una alternativa ruta que ha resultat tot un éxit: Els Castellots-Clots d’Infern-Clots Balladors-Cova de sa Campana-carretera Sa Calobra.

Partim del Nus de sa Corbata cap al primer objectiu del día, els Castellots, més popularment coneguts com Ses Mamelles (encara que se semblin mes a unes capgirades bosses tristes de bona mida). Amb un no res ja som adalt (749m), desde allá albiram el Puig Major i el Morro de’n Pelut coberts per un espès i carregat nigul, el Puig de ses Vinyes, els bells revolts de sa carretera de Sa Calobra, Sa Mola de Tuent, l’imponent Puig Roig, Pareis, el Morro de sa Vaca…. unes vistes marevelloses que deixam ben retretades, especialment bonica es sa foto de 360º que n’Andreu ens ha fet amb el seu piruli telescòpic, espectacular.

Reprenem sa marxa seguint unes fites que ens van pujant fins el capcurucull. Fàcil i ràpid Ara es tracta de baixar per dirigirnos cap a ses dolines que, desde sa nostra posició ens queden a ca una valenta senyora.

A partir d’aquí comença sa festa, anam desgrimpant per un terreny que no et deixar badar en cap moment. Xalests i divertits anam avançant entre acudits i rialles. Ja som a sa primera dolina del Clot d’Infern, la vegeteció no ens deixa traure el cap i caminam per dintre un senderoi que algú va netejar i desbroçar per facilitar el camí, gràcies! Ara toca un poc de terreny càrstic, grimpades i desgrimpades que mai no s’acaben, roques i forats que mos rapinyen sa pell i ens regalan algúns insurts que, per sort i tot en gros deixarán un cop blau, res, no l’hem de diexar refredar i seguim fins arribar al Clots Balladors que, en un punt que el guia oficial no tenien massa clar, haviem d’abandonar cap a la dreta per anar cap a sa cova de sa Campana.

Bernard alias “el máquina” s’ha posat al davant i ja ho crec que sí, ens ha duit certer fins a la cova. Son les dues i hi ha fam, hora de traure els queviures abans de visitarla. Una servidora només a guaitat des de el primer escaló i no he gosat baixar, cosa que sí ha fet sa majoría que, provists del armetjos necessaris han rapelat fins a sa primera sala. Mentres els companys anaven baixant a una cova sucosa de fang, he quedat ambadalida mirant el paisatge que tenia al davant alhora que em venia al cap el dia gloriòs de quan el Señor de sa Torre ens va beneïr a tots urbi et orbi amb la creu qui hi va trobar al cim del Morro de Sa Vaca, o de com estarem cercant pels Replans dels Pins una pipa que havía perdut per allá, llavors varem saber que l’havia perdut 40 anys enrera. Pa matarlo!

Als companys ja van sortint un a un de la caverna amb un punt de fang per la roba, a destacar la manca de comentaris positius del que han vist, Eusebi diu que fa falta una segona exploració més completa que ens permeti baixar a la segona sala per tal de poder apreciar la seva bellesa. Mos hi durá en breu, pero jo, si no vos sap greu, vos tornaré guardar ses moxilles.

Ja només queda tornar cap als clots balladors i seguir ses fites que ens portaran fins a sa carretera de sa Calobra a on haviem deixat dos cotxos. Fácil no? Massa fàcil, sí hi ha una baixada que és un passeig, pero amics, aquesta no és de sa nostra categoria, hi ha que fer alguna cosa i acabar d’una manera més digna una excursió de bandera com aquesta, s’imposa un plus de ronya quand ja tothom está vençut per sa cervesa i pinxito de calamar cangalletero. I amb un acte de generossitat espontània sa subordinada? s’ha posa al capdavant per tal de donar al grup allò que el seu guia oficial escatima. A la merde ses fites, al.lots, es per aquí! I ja tenim una micona més de festa i bulla. Amb un poc més de feina i temptenjant ses nostres habilitats tots hem arribat el cotxo. Pero una no tenia molt clar si rebria qualque garrotada i anave pregant el kyrie Eleison…..

Gracies moltíssimes a tots per donarme un dia que he disfrutat de debó. Paisatges de sublim bellesa i, per damunt tot, sa millor companyia. Os quiero bellacos/as! Fins la propera.

Salut i alegria que no falt

Na Garau

Hora d’inici 9.15H

Hora final: 16.30h.

Integrants: Mª Antònia, Eusebio (Guia), Andreu, Aina, Bernard, Pedro, Miquel Melga, Fernando, Pep y Paquita.

Fotos de la jornada by na garau

 

Las fotos de Melga

Volare oh oh!!!!, cantare oh oh oh!!!!!!

Powered by Wikiloc

4 comentarios sobre “SES MAMELLES-CLOTS D’INFERN-SA CAMPANA (2018.03.17), por Paquita ( na Garau )

  1. Gran día, gran ruta, gran guia, gran suboordinada, grandes fotos Paquita, y y doble expreso pocos kilometros pero de los que se van agarrando a las piernas, roñin todo el que te puedas imaginar y un par de cucharadas mas.
    Como siempre grandes compañeros de montaña lo que hace que la ruta no se tan dura.
    Salud y mucha montaña.

  2. Salí de casa con la idea inicial de la Serra de Son Torrella y en Inca me giraron los planes. Nos solidarizamos con los otros integrantes de grupo que habían decidido hacer una ruta cárstica y ahí que nos vamos tod@s. Yo particularmente no había pisado ese territorio nunca, era algo que al estar más o menos al alcance lo vas dejando para hacer algún día y ese día llegó el sábado pasado.
    Espero poder ir en breve a “enguarrarme” en la cova de “Sa Campana” ya que me quedé con la miel en los labios pero sin material y sin tiempo es mejor posponerlo, ahí lo dejo dicho por si alguien acepta la indirecta.
    Gracias a todo el grupo por la agradable compañía que se siente al ver personas amantes de la montaña a tu alrededor.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*