Barrancos y Cuevas,  Descenso de barrancos,  Excursiones,  Rutas 5 botas

Es sostre de sa Fosca ( crónica Cati Garau i Fotos de Arni )

Impactos: 215

Prologo de Melga.

Creo que es la primera vez que comparto crónica con Arnau maestro de tresques per tremuntana.

Paulino me comento que la compartiera por si alguien quería comentar la jugada en esta web. También es de las pocas veces que no llevo el niño a cuestas ( 2 kilos de cámara y objetivo ) pero en esta ocasión me apetecía estar algo mas liberado y sobre todo en la subida poder descargar algo de peso. Con esto os dejo con la crónica de Cati Garau y con las fotos de Arnau, enhorabuena a los dos por su aportación.

CRONICA DE NA CATI

Avui em toca estrenar-me com a cronista, estic aterrada…estar a  s’altura d’aquests craks muntanyistes “P.V.M.”, d’aquest lloc i d’aquesta excursió és ufff….complicat…

Tot va començar a un sopar quan en Paulino em va convidar a anar a fer una excursió, el lloc era idíl·lic per jo, el sostre de sa Fosca, ni mes ni menys!!, a més, teníem que rapel·lar, i això hem feia molta il·lusió…. Al principi em feia respecte, però al final em vaig decidir, una oportunitat així no es pot deixar perdre.

Primer de tot trobada i presentació de l’equip; en Paulino (culpable d’aquesta crònica), queem presenta en Luis “el super guia”, n’Eusebi, n’Arnau, i n’Antonio, tot seguit em ve de per darrera a donar-me una aferrada amb aquesta energia envejable n’Abu, un altre aferrada a na Maria (sa meva compi) i jo mateixa…

Però aquest, no era tot l’equip, partim amb els cotxes cap a l’inici, el Torrent del Gorg Blau, on ens reunim amb l’equip jove, en Carlos, n’Albert, na Maria i n’Aitor.

Començam a baixar, a tota pastilla cap a n’es sostre de sa Fosca, aquí comencen les primeres rialles i bromes, (aquí vaig entendre lo de PVM…).

Sense donar-me’n arribam ja al primer rapel, ens colocam els arnesos, cascos i ens preparem per la diversió, jo nerviosa, asustada, acollonada… amb aquesta sensació única de no saber ben be el que m’espera junt amb aquesta seguretat que em donava l’equip,  era brutal…la meva cara era un mapa de sensacions…

Arriba el moment, les primeres explicacions, la sensació de que tothom estava pendent de jo, de que ho fagués be, la tensió era màxima però amb companyerisme i complicitat, no volia decepcionar a ningú, i  sense donar-me’n conte ja estava penjada, el primer rapel de de uns 20 metres, fàcil una vegada que ja ets a baix..

Una caminada curta, i arriba el segon també de uns 22 metres, tot seguit i  passant per una zona de grandiosos i espectaculars llorers i arriba el tercer i quart rapels, aquest darrer volat de uns 30metres, el qual va causar moltes rialles, ja que et permetia aturar-te, amollar les mans (gràcies a n’Albert que subjectava la corda) i deixar volar l’inmaginació… i si miraves cap a baix era espectacular els metres que hi havia  cap al sostre de sa fosca 80 metresmes a baix…. sense paraules.

Una berenada variopinta: macarrons, paella, amanides, “gorrons” que no duien berenar jeje……i fotos amb bandera “mallorquina” inclosa, i amb les forces reposades, comença lo bo de bon de veres…la pujada cap al Coll anterior al Niu des Voltor, trepada dura i molt llarga, amb molts de trams delicats, on hi havia moments que reinava el silenci on tots teniem els set sentits posats al terreny i en als companys, on es varen viure moments tensos però a la fi i després de una eternitat arribem al Coll, on respirem alenades d’aire pur i fresc, realment encoratjadors i amb unes vistes espectaculars.

Allà ens separem del grup dels joves, Carles, Albert, Maria i Aitor, i ens quedam els bons..jeje, els PVM, na Maria i jo….on iniciem poc temps després i ja més relaxats i entre xerrada i xerrada la baixada per un terreny inhòspit i salvatge fins arribar altre vegada al voltants del Torrent del Gorg Blau, on arribam als cotxes.

Però aquí no ha acabat, ara ve lo bo, ( jo no ho sabia, però s’objectiu real de s’excursió venia ara) jo que només pensava amb arribar a casa….aiiii…. il·lusa de mi. N’Eusebi ens va convidar a anar a fer una cerveseta a ca seva que estava molt a prop de on teníem el restes dels cotxes…

Una casa espectacular i millor companyia…i ja asseguts i relaxats, orgullosos del dia passat junts i després ja de unes cervesetes comencen les rialles, els “xistes” de n’Antonio “matador”, les bromes de n’Abu…, en Paulino diu -tens patatilla? que tenim fam-, i venga mes cerveses i rialles…. Anam a cercar ous de ses gallines…i de sobte li ve s’inspiració a n’Eusebi i diu: “ i si feim uns ous frits amb patates frites?”….jo no havia vist tanta unanimitat junta  per dir que sí….jajaja..com no!!, qui es resisteix a uns ous frits amb patates??? Ningú!!!…aiii…al·lots joves lo que vos vàreu perdre…

I mentres entre tots preparàvem el gran banquet, per sorpresa ens apareix na MA, sa dona de n’Eusebi, benvinguda MA, un plaer haver-te coneguda i compartir aquesta estoneta.

Maria, que bé ens ho vàrem passar amb aquests fantàstics PVM…visca els PVM!!!!

Una inoblidable ruta ben guiada, gràcies Luis, i una immillorable companyia que sense dubte m’agradaria tornar a repetir amb tots voltros.

Fins aviat i moltes gràcies per aquest dia!!!

Las fotos de Arnau subidas a su Blogg.

Uno de los rapels de bajada al sostre de sa fosca
Uno de los rapels de bajada al sostre de sa fosca

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.