Navegando por
Etiqueta: Cami des Pintors

Travessa de Valldemossa a Sóller, a ran de mar, por Xisco Valls ( correcamins )

Travessa de Valldemossa a Sóller, a ran de mar, por Xisco Valls ( correcamins )

Impactos: 57

Travessa de Valldemossa a Sóller, a ran de mar.

22,400 km.

Cagondena. No ni ha per tant ¡¡¡ Caminar 22 quilòmetres per la costa nord de la Serra de Tramuntana és una gran experiència, de les que se recorden.

PLA INICIAL: El pla inicial era (i així ho aconseguirem només 4) començar per la zona de Son Mas a Valldemossa, on comença el camí de s’Escolta i arribar al centre de Sóller, passant per diversos camins que es troben per damunt de la mar, no massa enfora d’aquesta.

Aquests camins són en la meva opinió d’una extraordinària bellesa, ja que combinen els distints colors e intensitats dels verds de les alzines, oliveres, pins i les mates, amb el fons “blau intens” que la mar adquireix quan l’observem a partir de 100 o més metres d’alçada. Un autèntic espectacle cromàtic. Tot en un marc de roques i marjades antigues. Una bellesa sublim de la que l’Arxiduc Lluis Salvador va quedar enamorat.

Per si fos poc, la remor intensa de la mar alterada ahir provocava sensacions encara més intenses.

Només va faltar la “llum” del sol.

Iniciem la marxa amb una temperatura fresca o casi “freda” i ens hem d’abrigar.

El camí de s’Escolta fa segles servia de miranda des d’on vigilar la presència de naus enemigues, cosa que es feia en part “escoltant” amb el silenci de la nit. Ara avui en dia és una joia del paisatge de les terres de Valldemossa.

Aquest camí és de titularitat pública, segons figura en diversos documents del segle XVI, i l’Ajuntament de Valldemossa l’ha restaurat darrerament pel deteriorament que havia sofert des de fa 50 anys

EL REGNE DE L’ARXIDUC: Passat can Costa, anem a l’Ermita de la Trinitat i ja tothom remuga per berenar, cosa que feim. Després seguim pel bosc d’alzines i arboceres que passa per damunt de les cases de Son Galceran, arribem a Ca Madò Pilla, antiga hostatgeria que l’Arxiduc Lluis Salvador va restaurar (i avui en dia és un hotel fred).

En aquest punt ens trobem a allò que potser va ser el “nucli” d’una “sort de regne en miniatura de l’Arxiduc”, aquesta zona entre Can Costa i Miramar.

Jo no crec en bruixes i esperits, excepte quan camino per aquí en solitari a la posta de sol.

Ara seguim baixant cap a s’Estaca i sense arribar-hi anem a la zona anomenada “sa badiola” i “es guix”, zones que igualment tenen l’empremta de l’Arxiduc, en forma de camí “a ran de mar”, si bé ja molt perdut per les tempestes de la mar. Les onades llepen les nostres passes, però avui sense perill.

Arribats a sa Foradada, tenim per davant un petit repte, que el “guia” no sabrà resoldre, i és “Es pas des Gat”. M’ho temia. Entre diverses opcions, vàrem triar segurament la “pitjor”, però en sortirem sense massa dificultat.

Queda pendent d’investigar una ruta clara i segura.

ABANDONO: Ara molts ja “en tenen suficient” o tenen altres compromisos, així que de 15 passem a 4.

En petit comitè seguim “a la mala” en direcció a Cala Deià, passant per la zona de “Sa Pedrissa”.

El terreny és molt brut (vegetació seca), però per sort trobem un “camí empedrat” que ens acosta a la zona més baixa, si bé, acabem perdent es camí. Finalment, arribem a Cala Deià “sin más pena ni gloria”.

Ara només ens queden uns 12 quilòmetres (¡¡¡) però estem animats i és tot bon camí.

Comencem pel “Camí des Pintors”, fins a Bens d’Avall.

Anem vorera la mar, entre 10 i 20 metres d’alçada d’aquesta. El blau-esmeralda (quan fa sol) és aquí un altre de les meravelles de la contrada.

La font d’Alconasser, que sempre raja “molt fresca” ens permet recuperar ànims.

Pugem per la pista d’Alconasser on podem contemplar meravelloses cases amagades, molt cuidades,

VALL DE SÓLLER: Arribats a Can Bleda, només queda baixar pel Camí de Son Sales, un altres del racons poc coneguts de la Vall de Sóller, que amaguen una bellesa humanitzada.

Finalment una cervesa al centre de Sóller ens permet oblidar l’esforç i fer plans per noves rutes.

Gràcies a tots per acompanyar-me.

Para ver las fotos del día pulsa encima de la imagen.

Nos encontramoscon  algunos tramos que son bastante delicados, pero sin dificultad

El tramo de ruta que hicimos los menos valientes

Powered by Wikiloc

Port de Soller – Deià……(Crónica de Aina)

Port de Soller – Deià……(Crónica de Aina)

Impactos: 10

Aún sigo sin entender lo que hicimos.

Es que ya empezamos mal. 7:05 whastaap de Melga: que no vengo, estoy mal (a ver, que ya sabemos que bien no estás). Y la puerta de la cochera abierta de par en par. Baja, la cierra y ni siquiera unos buenos días a los allí presentes.

Vale, nos vamos…

Leer más Leer más