Navegando por
Etiqueta: Mortitxet

Serra de Pedruixella i La Malé ( Crónica de Xisco Simon )

Serra de Pedruixella i La Malé ( Crónica de Xisco Simon )

Impactos: 39

Sota un cel gris de un dia en que la llum encara lluita per regnar, arribem a les barreres de Mortitx  i notem a les esquenes les primeres fuetejades de un vent de ponent  salvatge.  Son molts i toca fer via, temps tindrem per fer coneixença en el decurs del recorregut. Sota l’ombra gegantina del cim del Tomir agafem la pista que ens porta vora el descomunal aljub de la finca i el seu peculiar aqüeducte. De seguida agafem un camí a la dreta que ens condueix entre les vinyes sotmeses al procés de la poda, la feina de tallar les redoltes o sarments vells per donar forma al cep i deixar-lo en les millors condicions per fructificar.  Es tracta d’arribar al anomenat com  Es Clot de Ses Someres  ja dins la finca de  Mortitxet, travessant les terres del antic  olivar de Mortitx, avui en dia convertit en gran part en plantacions de vinya. Primer una barrera (oberta) i desprès un botador (ben alt) posen les primeres dificultats.  L’ample camí segueix amb sentit clarament descendent entre pins i mates fins que un conjunt de pins que s’han ajagut damunt el camí, ens obliguen a sortir-nos, a la mala, cap a l’esquerra. Al fons es destria el nostre primer objectiu Es  Coll de S’Era, la obertura que separa Mortitxet del  Olivar de Pedruixella Petit. Desprès d’un parell de voltes, s’obri un camí a la dreta que hem de seguir, als peus d’un quer gegantí. Poc més enllà, la pista esta interrompuda  per una reixeta metàl·lica que ens barra el pas. Riu que te riu, ara tu per un vent jo per s’altra, ja som al altre costat i caminant a bon ritme en direcció al collet. La saviesa dels nostres llauradors es destria en els petits detalls d’aquesta rota. A la collada abandonem les terres de Mortitxet per penetrar en les de Pedruixella Petit, d’on son les cases que es veuen al fons. Girem a l’esquerra per començar a dirigir-nos al esperó sud de la Penya Rotja, el contrafort meridional de la Serra de Pedruixella, el nostra objectiu d’avui. El terreny pica per amunt amb exigència. Arribats als peus de les roques, intentem amb decisió superar les dificultats en forma de roques, mates, pujades i baixades, fins arribar al Coval de S’Era, una balma natural de grans dimensions, amb restes de paret a la part més exterior i mostres evidents d’haver esdevingut refugi d’animals darrerament. Aprofitant que som a cobro del aire i que hi ha lloc i gana, aprofitem per homenatjar les delícies contingudes al nostre sarró. El menjar ajuda a començar a intercanviar els primers acudits i historietes que ressonen en aquesta formació gegantina.

Leer más Leer más