Navegando por
Etiqueta: pas de s´estalo

Serra de Sa Font, por Nomix

Serra de Sa Font, por Nomix

Impactos: 21

Acaramullats en dos vehicles arribem al inici de la Canal de Ses Fontanelles. Entretinguts en posar el equip a punt admirem la visió sobre el extrem nord de Tramuntana sota una llum esmorteïda.

La Canal comença amb una mica de pista que esdevé aviat coster marcat per les primeres fites de les dotzenes que avui ens acompanyaran. Les pluges intermitents dels darrers dies han deixat alguns gorgs amb una lamina d’aigua i encletxes obscurides per la humitat. En sortir de l’ampla canal un replà herbós ens mena a un cigronet que preludia la primera fita de la jornada. El Puig de Ses Quarterades s’endevina com un regruix arrodonit al que arribem, caparruts i decidits a parts iguals, per agafar cadira i posar taula per berenar. Entretinguda conversa entre pescadors que proclamen les seves captures, reals o imaginaries, i es desafien a veure qui es millor pescador. Que si tonyines vermelles, que si serrans, que mira aquesta foto amb una dotzena de cap-roigs, que si, que no… Al final tots coincidim en que per desempatar ens convidin a gaudir de les seves pescades i que nosaltres ja determinarem qui es el guanyador.

El Puig de Ses Quarterades esta separat del Puig de Can Groc per un coll a un s’inicia per la esquerra la Canals dels Moliners, que comunica amb els antics molins del Estret de Ternelles, alimentats per l’aigua de la seva cabalosa Font. A bon ritme ens dirigim cap al coster mentre Arnau decideix fer una variant més per la dreta. Finalment ens retrobem al espero occidental del Puig que ataquem amb decisió i flanquejat a banda i banda per dos vertaders personatges; Isi i Paquita. Una vegada superada una petita encletxa un munt de pedres a un centenar de metres ens marca el punt més alt. Decidim anar cap a l’esquerra per tenir millor visió sobre tota la Vall den Marc, amb el Coll de Tirapau i el Puig Gros de Ternelles com a accidents geogràfics més evidents. La Cel.la Nova es veu als nostres peus, per sota del Coll dels Coloms, enmig de camps de call vermell i pinars ombrívols. A veïnat del cim baixem per una canal evident en direcció cap a la collada anomenada Mata de Dèu per alguna raó que no coneixem. A partir d’aquest punt ens dirigim cap al Coll de Cuixac mentre resseguim la vorera dels cingle que ens separa vertiginosament de la Vall de Ternelles. Els Pans, monticles de poca alçada que afloren enmig del oceà de càrritx ens separen dels braços més occidentals del Torrent Fondo de Can Vela. En Pedro ens conte les seves aventures esportives que li han impedit acompanyar-nos com ells voldria en les darreres dates. La Serra de la Cel·la Vella s’estira fins al imperial Castell del Rei, un dels tres castells roquers (els altres son Alaró i Santueri) que estan documentats a Mallorca. Tots tres, a dia d’avui, per vergonya dels seus habitants, en mans privades i amb limitacions per accedir-hi. Aquest paratge va acollir una de les primeres instal·lacions eremítiques desprès de la conquesta del segle XIII. Les condicions eren tan dures que els seus habitants varen demanar i aconseguir poder traslladar-se a la Cel·la Nova. Que una cosa es servar i lloar a Déu nostre senyor i altra, molt diferent, passar-les putes!

La collada de Cuixac, la via natural per connectar la Vall de Ternelles amb les terres de Cala Sant Vicenç ens obliga a una baixada vertiginosa i ràpida amb algunes batculades que generen més rialles que molèsties. Desprès de un descans ben guanyat la llera del torrent, més intuïda que vista, ens va dirigint cap a migjorn. A mida que anem perdent alçada les parets dels costats creixen i els bots increment alçada i dificultat, obligant a crear alternatives imaginatives. El Pas de S’Estaló es negociant amb valentia, elegància i gaudint de la petita dificultat tècnica que representa. Una estona més tard, amb la vista posada en les parets que tanquen el entreforc a on s’ajunten diferents braços del sistema fluvial fem cas dels renous que provenen de les panxes i aturem per gaudir d’un ben guanyat dinar.

Qui no ha tingut l’ocasió de compartir el que surt d’una motxilla amb els companys de sortida fent treballar la “sense ós” alhora i parant esment de les histories i contarelles es perd una de les millors experiències de la vida. Gent senzilla, la sal de la Terra, compartint una estona divertida. I si afegim les famoses herbes mesclades den Jaume, ja no hi res més que afegir!

Amb una mica de pardaleria reprenem marxa per pujar per el pràcticament enrunat camí que comunica amb el coll de la dreta del Puig de Can Vela. Alguns m’han contat que es tracta de les restes del camí que comunicava el Castell del Rei i les seves Alqueries amb la vila de Pollença i la seva horta. Les murades ciclòpies que en l’antigor defensaren el putxet del Turó de Can Vela observen els nostres passos ràpids en demanda del Pas des Forat que ens comunicarà amb la part baixa de la Canal de Ses Fontanelles, inici i final del recorregut.

Reunits finalment amb les begudes que honradament ens hem guanyat en la jornada ja preparem la propera sortida, tot recordant les anteriors. I ens permetem acabar amb el vell cant de guerra: Qui ens vulgui mal, que rebenti dues vegades!

Han fet part de la partida; Cati i Toni, Melga, Arnau, Catalina de S’Horta, Jaume, Isi, Pedro, Paquita i Nomisx.

Para ver la galeria pulsa encima de la imagen

La belleza de la montaña nos acompaño toda la ruta

El track de la ruta.

Powered by Wikiloc

ORIENT, COANEGRA , POR MARIANO SERRA ( EL NOVATO )

ORIENT, COANEGRA , POR MARIANO SERRA ( EL NOVATO )

Impactos: 47

2 Marzo 2019

Por unanimidad aplastante, se me pide (más bien me obligan) a que narre la ruta.

Arnau organizó una ruta suave bajo la petición de nuestro amigo Melga debido a sus doloridos pies. Una parte del grupo nos vemos en Consell y nos reunimos con el resto en la bencinera de Alaró, desde allí nos dirigiremos hacia Son Perot donde dejaremos los coches para empezar la ruta.

Al ver que la ruta de hoy seria de senderismo tranqui, nuestro compañero Eusebio empieza ya a pensar en la ruta del próximo sábado todo esto mientras empezamos a caminar por el interior de la comuna por unos senderos bien definidos. Sin darnos cuenta ya estamos merendando, una vez cogidas fuerzas y bien hidratados, iniciamos el camino para descender por el camino de Coanegrina. Como bien se imaginaba el guía al adentrarnos en el pinar, sin darnos cuenta nos invade una nube de polen para nuestra sorpresa, Arnau se pone un pañuelo al estilo bandolero para protegerse de tal cantidad de polen. Seguimos descendiendo para cruzar el torrente de Coanegra,

Una vez cruzado el torrente ascendemos por Sa Coma des Bou, dejando a un lado el acceso al Avenc de Son Pou. Una vez estuvimos en el desvío se empezó a discutir por que altura tenía l’Avenc, ya que según el Mestre Eusebio tiene 60 metros y según el resto de entendidos tiene entre 25 y 30 como máximo ,esto me creó la duda de que estén hablando todos del mismo lugar. Entre disputa y disputa, seguimos ascendiendo hacia el coll. El guía Arnau en un momento de descanso, reconoce que esta subida la recordaba más corta. Sin darnos cuenta se nos hace las 14.00 donde hacemos una parada para la comida. Este descanso es aprovechado por nuestro compañero Pedro para sacarnos de dudas respecto a la altura de l’Avenc pero con poca fiabilidad, ya que lo miró en la Wikipedia.

Una vez cogidas fuerzas y hacer un poco de descanso, iniciamos el camino hacia el Pas de S’estaló, en cuyo momento nos alcanza una pareja de excursionistas y observan como hemos perdido por un momento el camino y hemos de dar marcha atrás y seguir las fites que habíamos dejado atrás. Una vez llegado al Pas de S’estaló cogemos el camino para regresar por Es Freu hasta los vehículos

Una vez en los coches algunos se ponen cómodos cambiándose de calzado y como es de rigor nos vamos a tomar unas cervezas.

Componentes del grupo

Arnau, Melga, Paulino, Aida, Eusebio, Alias Super hombre, Maria Antònia ,Catalina, Cati, Cati, Paquita , Pedro, Toni , Bernar, Fernando y un servidor Mariano

Las fotos del día, pulsa encima de la imagen para ver el resto de fotos.

El cronista novato, se  merece un aplauso