Navegando por
Etiqueta: Pas des Garrover

Puig i Cova de Can Vila pel Pas des Llisar i el Pas des Garrover, por Nomisx

Puig i Cova de Can Vila pel Pas des Llisar i el Pas des Garrover, por Nomisx

Impactos: 161

El Puig de Can Vila es una petita elevació que reuneix al seu cim les fronteres entre els municipis de Alcúdia, Pollença i Sa Pobla oferint unes panoràmiques sobre les badies de Pollença i l’Albufera i les marjals realment impactants.

A uns 3 kilòmetres en direcció cap a Pollença una vegada passada l’ermita de Crestatx agafem una pista asfaltada fàcilment identificable per la quantitat inversemblant de brutors tirada per les voreres. Caminem per l’asfalt fins sortir per una pista de terra a l’esquerra que desprès de un revolt en portarà fins el primer objectiu de la jornada, la Cova de Can Vila, també identificada als mapes com Cova dels Diners. La petita entrada no dona pistes de la cavitat que anem a admirar. Emprada des de l’antigor com a punt de proveïment d’aigua, el que justifica els marges interiors que faciliten la davallada, avui en dia esta eixuta. En Miquel pren bones imatges de les belles formacions que l’adornen. Les seves reduïdes dimensions li donen un punt d’encant amb la llum filtrant-se per el foradi de l’entrada.

Desfem camí i agafem l’asfalt fins que s’acaba en un pila d’escombraries i brutor mig cremades. Sortim per l’esquerra seguint un conjunt de fites i marques de pintura que ens menen per un caminoi que pica per amunt fortament. Arribem als peus de El Llisar a on decidim fer una berenada amb el Puig de Navarra i el Puig de Son Toni una mica a la esquerra més enllà de la Vall endomassada de alzines de la Vall del Torrent de Siurana. Empipats amb els moscards que de forma acarnissada ens persegueixen assaltem una canal que només te una grimpada senzilla al començament per enllaçar amb una mata que travessem per, aprofitant un garrover jove, superar una esquena de roques llises. Ja hem fet el pas però no som, ni de bon tros, al cim. Superant una reixeta metàl·lica, per sortir de Pollença i entrar a Sa Pobla, seguint en diagonal esquerra per un terreny castigador d’alzines joves disperses i roquissar desfet. Arribats al llom que recorre el puig de Tramuntana a Migjorn ens sorprèn la presència d’un ample camí de pedra que el recorre en la seva totalitat. Girem a l’esquerra per anar a cercar el petit promontori més alt (336 metres) del Puig de Can Vila. Seguim el caminet deixant a l’esquerra el Tallat de Can Gall i, desprès de superar un portell metàl·lic, en dirigim cap a un petit pinar que presideix S’Era des Moro (296 metres) i, en diagonal esquerra, arribar a una balconada sobre Es Tallat Rodò i tota l badia de Pollença i les serres que la tanquen fins a Formentor. Des de aquest punt pensem que hem localitzat el Pas de L’Esquena que recorre part de Sa Canal de la Penya des Metge abans de tancar Es Corral Fals. Deures pendent per altra jornada.

Amb el Puig de Maria i el seu Santuari guardant-nos al nord desfem camí fins arribar al Coll de Sa Talaia a on en Fernando te l’oportunitat d’examinar unes restes d’origen i funció incertes. Desfem camí cap a Sa Pobla fins arribar a un gir brusc a l’esquerra que, un centenar de metres més enllà, ens mena a Sa Talaia des de on gaudim de una vista sobre la Penya de Son Fe i l’Albufera d’Alcúdia bellament serenes. Tornem fins a l’anterior corba per sortir del camí per una reixeta i resseguir les timbes del Puig per la dreta. Això ens permet admirar el massís central de Tramuntana amb el Massanella i el Tomir con a reis de la contrada. Arribats a una reixa metàl·lica ben alta, la seguim una estona per la dreta per fer una diagonal en sentit dreta-esquerra i, una vegada arribats al cingle, baixar fins trobar de nou la reixa i, amb alguns inconvenients i un problema d’orientació pegar a una pista mig envaïda per la malesa pel Pas des Garrover.

Començarem a baixar i, de mica en mica, va tornant més neta de vegetació però més plena de porqueria d’origen humà i de procedència diversa; dotzenes de matalassos vells, carcasses d’electrodomèstics, despulles d’obres, … merda assortida en bon mallorquí. Una vertadera pena en aquests bosc antic que mereix millor tracte i més respecte. Arribats al gris asfalt, desfem camí a bon ritme per arribar als vehicles.

El dinar ho farem al berenador del oratori de Crestatx. Una taula damunt la grava, el sol a l’esquena, menjar damunt la taula, cervesa fresca, bona conversa i millor companyia. I la protecció de Santa Margalida i Sant Antoni, Sants patrons de Sa Pobla. Que més volem!

I conte contat, conte acabat!

Varen fer part del grup; Catalina, Paquita, Toni Mochón, Fernando S-C, Melga i Nomisx

Superando una de las dificultades del día

Serra de Pedruixella i La Malé ( Crónica de Xisco Simon )

Serra de Pedruixella i La Malé ( Crónica de Xisco Simon )

Impactos: 37

Sota un cel gris de un dia en que la llum encara lluita per regnar, arribem a les barreres de Mortitx  i notem a les esquenes les primeres fuetejades de un vent de ponent  salvatge.  Son molts i toca fer via, temps tindrem per fer coneixença en el decurs del recorregut. Sota l’ombra gegantina del cim del Tomir agafem la pista que ens porta vora el descomunal aljub de la finca i el seu peculiar aqüeducte. De seguida agafem un camí a la dreta que ens condueix entre les vinyes sotmeses al procés de la poda, la feina de tallar les redoltes o sarments vells per donar forma al cep i deixar-lo en les millors condicions per fructificar.  Es tracta d’arribar al anomenat com  Es Clot de Ses Someres  ja dins la finca de  Mortitxet, travessant les terres del antic  olivar de Mortitx, avui en dia convertit en gran part en plantacions de vinya. Primer una barrera (oberta) i desprès un botador (ben alt) posen les primeres dificultats.  L’ample camí segueix amb sentit clarament descendent entre pins i mates fins que un conjunt de pins que s’han ajagut damunt el camí, ens obliguen a sortir-nos, a la mala, cap a l’esquerra. Al fons es destria el nostre primer objectiu Es  Coll de S’Era, la obertura que separa Mortitxet del  Olivar de Pedruixella Petit. Desprès d’un parell de voltes, s’obri un camí a la dreta que hem de seguir, als peus d’un quer gegantí. Poc més enllà, la pista esta interrompuda  per una reixeta metàl·lica que ens barra el pas. Riu que te riu, ara tu per un vent jo per s’altra, ja som al altre costat i caminant a bon ritme en direcció al collet. La saviesa dels nostres llauradors es destria en els petits detalls d’aquesta rota. A la collada abandonem les terres de Mortitxet per penetrar en les de Pedruixella Petit, d’on son les cases que es veuen al fons. Girem a l’esquerra per començar a dirigir-nos al esperó sud de la Penya Rotja, el contrafort meridional de la Serra de Pedruixella, el nostra objectiu d’avui. El terreny pica per amunt amb exigència. Arribats als peus de les roques, intentem amb decisió superar les dificultats en forma de roques, mates, pujades i baixades, fins arribar al Coval de S’Era, una balma natural de grans dimensions, amb restes de paret a la part més exterior i mostres evidents d’haver esdevingut refugi d’animals darrerament. Aprofitant que som a cobro del aire i que hi ha lloc i gana, aprofitem per homenatjar les delícies contingudes al nostre sarró. El menjar ajuda a començar a intercanviar els primers acudits i historietes que ressonen en aquesta formació gegantina.

Leer más Leer más