Navegando por
Etiqueta: Puig de sa Creu

Puig de Sa Fita, por Xisco Simon

Puig de Sa Fita, por Xisco Simon

Impactos: 45

Puig de Sa Fita

Com una tropa esvalotada arribem a la Area Recreativa de Es Fornassos a Caimari. Abans d’iniciar la rosta costa ens lleven una mica de roba per preparar-nos per la forta pendent. Entre pins i murteres el sender ens mena per un camí recentment recuperat fins a la collada de Sa Placeta. A continuació agafem el camí de la dreta que en continua pujada enmig de pins. Aviat, mirant cap a Ponent, tindrem una excel·lent visió de Mancor de la Vall, del Convent de Santa Llucia i del Puig des Suró. Aquest camí encara guarda restes dels usos tradicionals; restes de cable metàl·lic per traure fusta, coll de tords i una curiosa bassa amb dues apertures, testimoni de l’explotació ramadera d’aquesta zona de la Comuna de Caimari. Isi ens mostra el lloc que dona nom al Camí, S’Ermita, un petit promontori amb una vista privilegiada sobre el Puig de N’Escudé. Escampats com un estol de tords despistats anem guanyant alçada amb el Puig de Sa Creu just al davant i la capital de Raiguer, la industriosa Inca, al darrera. El camí va i ve cap un costat i l’altre fins arribar a Es Planiol, lloc a on, a més de gaudir de panoràmiques sobre les badies bessones de Pollença i Alcúdia, fem bon us del contingut dels sarrons. Una barraqueta de carboners en bon estat es a la vora i es l’origen d’algunes divertides i enginyoses converses.

Refets i panxa plena sortim per un tiranyet ben marcat que, ara si, ens va fent guanyar metres de desnivell a ritme constat fins que som arribats a la fita hipertrofiada que denota el cap cucurull del Puig de Sa Creu. Allà una parella de senderistes es objecte de les atencions, tal vegada un pel exagerades, d’alguns dels mascles alfa del grup que, quina barra que tenen alguns, s’autoconviden a ca seva per posar peus davall taula.

Baixada vertiginosa fins a la collada que, a l’esquerra, ens portaria fins a Ses Rotes. Una ample pista surt per amunt del coll i al cap d’uns centenars de metres sortim per la dreta amb l’unica referencia d’un pi amb una fita als seus peus. Pujem de forma intensa seguint restes molt esvaïts de camí i ocasionals fites. Ens uns minuts arribem una fesa que, girant a l’esquerra, ens situa damunt un replà. Seguim la mica de camí, alguna fita, molta intuïció fins arribar a un paret de partió amb Sa Moleta a la dreta. Superada la paret, agafem en diagonal esquerra enmig d’un bosc de pins i càrritx fins arribar a la depressió de Es Porrassar. A partir d’aquest moment el terreny es irregular, trinxat i llescat, ple de forats, bonys i mals passos. Enfilem per amunt per arribar al cap cucurull de Sa Moleta de Can Bajoca també coneguda per Puig de Ses Fontanelles. Com som un grup ben avingut, quatre queden per dinar al cim i la resta partir per avall en demanda de la collada prèvia al Puig de Sa Fita. Agafarem com a referencia una paret que corre cap al cim que es el nostre objectiu. He dit que el terreny era horrorós, carronyer i fastigós? En un moment de lucidesa, decidim aturar per recuperar forces i planificar el recorregut a partir d’ara. Quan reprenem la marxa, tot el que hem parlat s’oblida i acabem dividits en, com a mínim, quatre grups diferents que ens retrobem, hores més tard, a les afores de Caimari. Els plans per fer una exploració a la Serra de Darrera amb final al Puig de N’Escude queden per millor ocasió.

El amic Guiem Roig ens regala amb la seva presencia i, sota el seu guiatge, arribem sans i estalvis al puig de la cervesa, als qual arribem tots sans i estalvis.

Las fotos del día, pulsa encima de la imagen para abrir el album

Subidos en el puig de sa Creu

Puig de sa Creu y de s’Ermita por el Pas de s’Herba Tendre (Crónica de Isidro)

Puig de sa Creu y de s’Ermita por el Pas de s’Herba Tendre (Crónica de Isidro)

Impactos: 11

Un Sábado mas ese grupo de dispersos bien avenidos se ha reunido de nuevo para una nueva aventura. La propuesta de este, al fin invernal sábado, era algo cortito cerca de Caimari para terminar a la hora de comer en el susodicho pueblo, para dar una vueltecita en la Fira de s’oliva y comer en alguno de los puestos o bares del lugar. Usualmente la excursión era al puig de n’Escuder, pero resulta que la semana anterior quien suscribe había propuesto una darwiniana extrem excursión de dos mil y pico metros de desnivel positivo y casi doce kilometros en la que visitamos n’Escuder y por supuesto alguna cima mas para llegar a a esos dos mil y tantos metros…..

Leer más Leer más