Tossals Verds pel Comellar de S’Homo (crónica de Xisco J. Simón )

Tossals Verds pel Comellar de S’Homo (crónica de Xisco J. Simón )

Impactos: 11

Cita a veïnat de l’Ermita des Cocó sota un cel que amenaça pluja. Desplaçament fins a les barreres de la finca de Son Ordines, a on comença el camí cap el refugi de Tossals Verds. En el punt en el que travessem per passar al costat dret hidrogràfic del Torrent d’Almadrà deixem al costat el Turo dels Ullastres, ben cobert d’aquest arbre esponerós. Arribats al pont sobre el Gorg de Na Maria aturada breu per llevar la roba que una breu pluja fina ens ha obligat a treure.  Llevar, posar, guardar; un resum de la sacrificada vida del senderista. Reprenem el camí a ritme viu, constant, mentre anem guanyant alçada evitant la cinta asfaltada pels tiranys oberts  entre les marjades del Camí de S’Olivar Vell. A les cases del refugi de Tossals Verds ens reben alguns senderistes que van amunt i avall preparant la motxilla per la jornada que tenen al davant. Aturada breu,  com alenada de ropit, per partir cap a les Cases Velles de Tossals pel camí de Sa Coma des Pou. La llum esmorteïda va donant volum al  conjunt de Ses Marjades mentre ens atraquem a la cruïlla de camins a on desemboca el Camí de Sa Pica des Garrover. La circumferència guarnida de velles pedres grises de la Era de Tossals Vells, al davant del Pou de Sa Bassola, es constitueix en improvisat amfiteatre per tal de reunir forces per el que tenim al davant. El turo de Ses Capelletes, situat sobre les restes de les cases, presideix aquesta collada, cruïlla
de camins que comuniquen les dues vessants principals del macís central de Tramuntana, transitades des de l’antigor com testimonien les restes de la propera Cova dels Ossos.

Quan les botes tornen a agafar ritme, seguim el camí que porta cap a la Font des Prat, deixant la llera del Torrent del Corral Fals i el llom de Es Castellet a la dreta. Atents al nostre costat esquerre, quan tenim els ulls del aqüeducte de la Canaleta des Massanella a la vista per l’amura d’estribord agafem un enfilall de fites que comencen a conduir-nos per el Camí des Comellar de S’Home. Ben aviat interceptem la canaleta que porta l’aigua de la font des Prat i, tot seguint un camí esvaït però encarà perceptible, guanyem alçada. Els caramulls de pedres curosament dispostes i algunes marques discretes de vella pintura vermella ens confirmen que anem en el bon, i rost, camí. Desemboquem en un comellar ple de pins en el que es destria una barraca mig esbaldregada. Una mica més amunt una canal a la dreta ens permet superar Es Rellar den Miquelet per arribar a una zona relativament plana. A l’esquerra es veu un altre comellar en el que es situen els forats traïdors del Avenc de Tossals i el Avenc del Benavenguts, situats sota un domàs d’heures. Continuem per una zona plena de argelagues i carritxeres oberta a les balconades del Est. Una altre canal ascendent ens situa en un oceà de pedra grisa ens el que es destrien un conjunt de turonets. El situat a la nostra dreta, situat damunt el cingle, es el Mes Alt de Tossals Verds, marcat per el lleig cilindre del vèrtex geodèsic.

Vista sobre un conjunt de muntanyes cobertes per núvols baixos que certifiquen que les previsions meteorològiques estan properes a veure-se’n acomplides. Una mica de menjar i una ullada sobre el fondal de Ses Cases de Neu del Coll de Tossals abans de partir en direcció Oest, cap Es Replans,  intentant cercar una sortida pel Comellar des Voltor, damunt de Sa Font des Pi.

Fracàs absolut. La poca habilitat del guia desemboca en la pèrdua del bon camí. Anem a pegar a una torrentera agrest en la que la bona disposició i habilitat dels ben avinguts senderistes permet, desprès d’un conjunt de ronya de proporcions considerables, expressions no reproduïbles i rialles nirvioses per les tronades que, cada vegada més properes es senten, arribar a la mala, rapinyats com si haguéssim sortir d’una brega de moixos engabiats, al camí que mena del Pas Llis al Refugi. Divertit i emocionant, per descomptat, però un vertader suplici per cames i braços no protegits.

Una selecció de suc de civades fermentades permet recuperar els nivells isotònics del nostre flux sanguini (per recomanació facultativa, es clar) al refugi, per iniciar una carrera contra la cortina d’aigua que amenaça de xopar-nos de caps a peus. Per avall s’ha dit! Guanyem per minuts la competició per acomiadar-nos fins a la propera, desprès d’aquesta primera més que agradable experiència.

Varen fer part de la partida; Barbara, Paquita, Paulino, Juanpe, Andreu, Melga i Xisco.

Resum Tècnic

Distancia recorreguda : 10,73 km en 6 hores (aturades incloses).

Cota mínima : 261 metres (Son Ordines), Cota màxima : 1118 metres (Mes Alt)

 

De camino hacia el refugio de Tossals Verds
De camino hacia el refugio de Tossals Verds

4 comentarios sobre “Tossals Verds pel Comellar de S’Homo (crónica de Xisco J. Simón )

  1. Muy buena crónica, Xisco eres una enciclopedia andante,te vamos a tener que comprimir y hacer una app, un placer que nos acompañarais y espero que volváis pronto.

  2. Bon fixatge!! “Bon” (ejem!) guia, gran persona, extraordinari cronista, lo millor: l’excusa de perque s’ha de beure cervessa ;-). Encantat d’haver compartit ruta amb vosaltres per primer cop.

  3. Extraordinaria crónica Xisco y un verdadero privilegio compartir esta ruta contigo y…..con Paquita, sí, sí la del secador de pelo en la mochila.
    Espero volver a coincidir con vosotros en la Montaña .
    Un saludo

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.